Castell de la Popa a babor, Castellcir (el Moianès, Catalunya)
El castell de Tenes ja s'esmenta al 923. Posteriorment, va anar-se modificant el nom fins a arribar a castell Cir o de la Popa, per la forma de la base rocosa en la qual es sustenta, que forma part dels contraforts del massís de la Sauva Negra.
El castell es troba a la Torrassa dels Moros, a frec de la riera de Tenes, en un indret on hi ha restes d'un mur i una torre.
Els senyors del castell portaren el nom de Castellcir des del segle XI fins al XIV, i fou famós per la seva bel·licositat. El 1294, Jaume II assetjà i prengué el castell a Gilabert. La línia directa dels Castellcir es va perdre a la Pesta Negra del 1348, passant als Centelles i, més tard, als Planella. Els successors d'aquests, els marquesos de Castell-vell, el vengueren el 1942.
El conjunt del castell està format per muralles, avui fragmentades, les restes de l'edifici principal i la capella de Sant Martí de la Roca. Les edificacions encara imponents ocupen una àrea de 570 m², repartits en una fortalesa de planta i dos pisos. Tot el castell de Popa està aixecat sobre la pedra, sense fonaments. Presenta un avançat procés de degradació, amenaçant ruïna les poques estructures que resten dempeus.
Segons la llegenda, l'església de Castellcir està construïda en un lloc que no pot veure's des d'aquest castell a causa de la conducta malèvola de Gilabert, el senyor del castell de l'època.
Remuntada del riu Tenes: Etapa 4 (de Sant Quirze Safaja a Castellcir).
Castell de la Popa a babor, Castellcir (el Moianès, Catalunya)
El castell de Tenes ja s'esmenta al 923. Posteriorment, va anar-se modificant el nom fins a arribar a castell Cir o de la Popa, per la forma de la base rocosa en la qual es sustenta, que forma part dels contraforts del massís de la Sauva Negra.
El castell es troba a la Torrassa dels Moros, a frec de la riera de Tenes, en un indret on hi ha restes d'un mur i una torre.
Els senyors del castell portaren el nom de Castellcir des del segle XI fins al XIV, i fou famós per la seva bel·licositat. El 1294, Jaume II assetjà i prengué el castell a Gilabert. La línia directa dels Castellcir es va perdre a la Pesta Negra del 1348, passant als Centelles i, més tard, als Planella. Els successors d'aquests, els marquesos de Castell-vell, el vengueren el 1942.
El conjunt del castell està format per muralles, avui fragmentades, les restes de l'edifici principal i la capella de Sant Martí de la Roca. Les edificacions encara imponents ocupen una àrea de 570 m², repartits en una fortalesa de planta i dos pisos. Tot el castell de Popa està aixecat sobre la pedra, sense fonaments. Presenta un avançat procés de degradació, amenaçant ruïna les poques estructures que resten dempeus.
Segons la llegenda, l'església de Castellcir està construïda en un lloc que no pot veure's des d'aquest castell a causa de la conducta malèvola de Gilabert, el senyor del castell de l'època.
Remuntada del riu Tenes: Etapa 4 (de Sant Quirze Safaja a Castellcir).