Santiago Apóstolo a capela maior, Catedral de Santiago de Compostela (A Coruña, Galicia, España)
La catedral de Santiago de Compostel·la (en gallec, catedral de Santiago de Compostela) està acull el que, segons la tradició, és el sepulcre de l'apòstol Sant Jaume, i això va convertir el temple en un dels principals destins de pelegrinatge d'Europa durant l'edat mitjana mitjançant l'anomenat Camí de Sant Jaume, una ruta iniciàtica en què se seguia les petjades de la Via Làctia comunicant la península Ibèrica amb la resta del continent. Això va ser determinant perquè els regnes hispànics medievals participessin en els moviments culturals de l'època. Actualment continua sent un important destí de pelegrinatge. Un privilegi concedit el 1122 pel papa Calixt II va declarar que serien «Any Sant Jubilar» a Compostel·la, tots els anys en què el dia 25 de juliol, dia de sant Jaume, coincidís amb diumenge. Va ser confirmat pel papa Alexandre III a la seva butlla "Regis aeterni" datada el 1179.
El nucli antic de Santiago de Compostel·la és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des de 1985.
La capella major era romànica en el seu origen, però fou reformada durant el barroc per ordre del nou mestre d'obres José Vega y Verdugo nomenat per Innocenci X. Conté a l'entrada púlpits renaixentistes a tots dos costats, amb escenes de la vida de l'apòstol realitzats per Juan Bautista Celma el 1578, un baldaquí del segle XVII, sostingut per àngels, i un cambril barroc. L'altar va ser construït per Domingo Antonio de Andrade sobre el sepulcre de l'apòstol i en ell s'hi van posar tres representacions de Santiago. Dintre del cambril hi ha una imatge de Sant Jaume sedent, de pedra policromada, del segle XIII vestit com a pelegrí amb una esclavina d'argent adornada amb gran pedreria, es pot pujar per la part posterior de l'altar per fer la tradicional abraçada al Sant. Sobre el tabernacle està representat Sant Jaume en una estàtua eqüestre i quatre reis li fan honors: Alfons II, Ramir I, Ferran el Catòlic i Felip IV. Finalment les representacions de les virtuts cardinals es troben una a cada angle, la Prudència, la Justícia, la Fortalesa i la Temprança. L'arquebisbe, d'origen mexicà, Antonio Monroy va ser el mecenes que va donar l'argent per a la construcció del frontal de l'altar, el sagrari, l'expositor i la imatge de la Immaculada.
Pàgina a la UNESCO World Heritage List.
Santiago Apóstolo a capela maior, Catedral de Santiago de Compostela (A Coruña, Galicia, España)
La catedral de Santiago de Compostel·la (en gallec, catedral de Santiago de Compostela) està acull el que, segons la tradició, és el sepulcre de l'apòstol Sant Jaume, i això va convertir el temple en un dels principals destins de pelegrinatge d'Europa durant l'edat mitjana mitjançant l'anomenat Camí de Sant Jaume, una ruta iniciàtica en què se seguia les petjades de la Via Làctia comunicant la península Ibèrica amb la resta del continent. Això va ser determinant perquè els regnes hispànics medievals participessin en els moviments culturals de l'època. Actualment continua sent un important destí de pelegrinatge. Un privilegi concedit el 1122 pel papa Calixt II va declarar que serien «Any Sant Jubilar» a Compostel·la, tots els anys en què el dia 25 de juliol, dia de sant Jaume, coincidís amb diumenge. Va ser confirmat pel papa Alexandre III a la seva butlla "Regis aeterni" datada el 1179.
El nucli antic de Santiago de Compostel·la és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des de 1985.
La capella major era romànica en el seu origen, però fou reformada durant el barroc per ordre del nou mestre d'obres José Vega y Verdugo nomenat per Innocenci X. Conté a l'entrada púlpits renaixentistes a tots dos costats, amb escenes de la vida de l'apòstol realitzats per Juan Bautista Celma el 1578, un baldaquí del segle XVII, sostingut per àngels, i un cambril barroc. L'altar va ser construït per Domingo Antonio de Andrade sobre el sepulcre de l'apòstol i en ell s'hi van posar tres representacions de Santiago. Dintre del cambril hi ha una imatge de Sant Jaume sedent, de pedra policromada, del segle XIII vestit com a pelegrí amb una esclavina d'argent adornada amb gran pedreria, es pot pujar per la part posterior de l'altar per fer la tradicional abraçada al Sant. Sobre el tabernacle està representat Sant Jaume en una estàtua eqüestre i quatre reis li fan honors: Alfons II, Ramir I, Ferran el Catòlic i Felip IV. Finalment les representacions de les virtuts cardinals es troben una a cada angle, la Prudència, la Justícia, la Fortalesa i la Temprança. L'arquebisbe, d'origen mexicà, Antonio Monroy va ser el mecenes que va donar l'argent per a la construcció del frontal de l'altar, el sagrari, l'expositor i la imatge de la Immaculada.
Pàgina a la UNESCO World Heritage List.