Lenzo do claustro, Catedral de Santiago de Compostela (A Coruña, Galicia, España)
La catedral de Santiago de Compostel·la (en gallec, catedral de Santiago de Compostela) està acull el que, segons la tradició, és el sepulcre de l'apòstol Sant Jaume, i això va convertir el temple en un dels principals destins de pelegrinatge d'Europa durant l'edat mitjana mitjançant l'anomenat Camí de Sant Jaume, una ruta iniciàtica en què se seguia les petjades de la Via Làctia comunicant la península Ibèrica amb la resta del continent. Això va ser determinant perquè els regnes hispànics medievals participessin en els moviments culturals de l'època. Actualment continua sent un important destí de pelegrinatge. Un privilegi concedit el 1122 pel papa Calixt II va declarar que serien «Any Sant Jubilar» a Compostel·la, tots els anys en què el dia 25 de juliol, dia de sant Jaume, coincidís amb diumenge. Va ser confirmat pel papa Alexandre III a la seva butlla "Regis aeterni" datada el 1179.
El nucli antic de Santiago de Compostel·la és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des de 1985.
El claustre té una planta quadrada de trenta-quatre metres per costat, va ser construït a començaments del segle XVI segons els plànols dels arquitectes Juan de Álava i Juan Gil de Hontañón, intervenint diversos mestres a la seva construcció des del seu començament el 1521 fins a la seva finalització el 1590. És d'estil gòtic-renaixentista de l'escola castellana i es corona amb una balustrada calada amb pinacles. Com és normal en els antics claustres existeixen sepultures de personatges relacionats amb la catedral. Al costat nord es troba la capella d'Alba fundada el 1530 que guarda al seu interior un retaule amb la Transfiguració del Senyor, obra datada del segle XVIII. En un angle del claustre es troben les campanes originals de la torre Berenguela.
Pàgina a la UNESCO World Heritage List.
Lenzo do claustro, Catedral de Santiago de Compostela (A Coruña, Galicia, España)
La catedral de Santiago de Compostel·la (en gallec, catedral de Santiago de Compostela) està acull el que, segons la tradició, és el sepulcre de l'apòstol Sant Jaume, i això va convertir el temple en un dels principals destins de pelegrinatge d'Europa durant l'edat mitjana mitjançant l'anomenat Camí de Sant Jaume, una ruta iniciàtica en què se seguia les petjades de la Via Làctia comunicant la península Ibèrica amb la resta del continent. Això va ser determinant perquè els regnes hispànics medievals participessin en els moviments culturals de l'època. Actualment continua sent un important destí de pelegrinatge. Un privilegi concedit el 1122 pel papa Calixt II va declarar que serien «Any Sant Jubilar» a Compostel·la, tots els anys en què el dia 25 de juliol, dia de sant Jaume, coincidís amb diumenge. Va ser confirmat pel papa Alexandre III a la seva butlla "Regis aeterni" datada el 1179.
El nucli antic de Santiago de Compostel·la és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des de 1985.
El claustre té una planta quadrada de trenta-quatre metres per costat, va ser construït a començaments del segle XVI segons els plànols dels arquitectes Juan de Álava i Juan Gil de Hontañón, intervenint diversos mestres a la seva construcció des del seu començament el 1521 fins a la seva finalització el 1590. És d'estil gòtic-renaixentista de l'escola castellana i es corona amb una balustrada calada amb pinacles. Com és normal en els antics claustres existeixen sepultures de personatges relacionats amb la catedral. Al costat nord es troba la capella d'Alba fundada el 1530 que guarda al seu interior un retaule amb la Transfiguració del Senyor, obra datada del segle XVIII. En un angle del claustre es troben les campanes originals de la torre Berenguela.
Pàgina a la UNESCO World Heritage List.