Noces d'or
El casament és la cerimònia en què dues -i en algunes cultures o religions, més- persones es converteixen en un matrimoni. Habitualment, hom es casa per l'església, mesquita, sinagoga o temple que té potestat d'oficiar un casament quan es fa per un ritus religiós; o per l'estat, cas en el qual s'anomena un casament "civil".
Al casament és imprescindible la presència d'un o més agents d'autoritat, religiosa o civil, que oficia la cerimònia i entra els noms dels casats al registre; i dos o més testimonis del casament. És habitual, però no essencial, convidar les famílies dels que es casen.
Les noces d'or és el nom amb què es coneix el cinquantè aniversari d'un esdeveniment.
Un anell de casament és un anell utilitzat com a símbol en la celebració d'un casament. Representa el compromís entre les persones contraents. També rep el nom d'aliança. El costum estableix que la parella ha de lliurar-se mútuament anells com a símbol d'aliança matrimonial, posant-se'ls durant la cerimònia nupcial. L'anell matrimonial es col·loca al dit anular. Diferents tradicions empren una mà o l'altra, variant el costum d'acord a les zones. A Catalunya i als antics regnes de la Corona d'Aragó es porta a la mà esquerra, com a França, mentre que a la Corona de Castella es porta a la mà dreta, com a Alemanya. En canvi, es tracta simplement d'un costum que no és essencial en la celebració del matrimoni: l'absència del ritu no invalida el consentiment donat a la cerimònia i, per tant, el matrimoni celebrat sense l'intercanvi dels anells seria perfectament vàlid. Aquests anells tradicionalment són d'or i menys freqüentment de platí o plata. Solen ser llisos i còmodes de portar, ja que la majoria de les persones els porten sempre posats.
Noces d'or
El casament és la cerimònia en què dues -i en algunes cultures o religions, més- persones es converteixen en un matrimoni. Habitualment, hom es casa per l'església, mesquita, sinagoga o temple que té potestat d'oficiar un casament quan es fa per un ritus religiós; o per l'estat, cas en el qual s'anomena un casament "civil".
Al casament és imprescindible la presència d'un o més agents d'autoritat, religiosa o civil, que oficia la cerimònia i entra els noms dels casats al registre; i dos o més testimonis del casament. És habitual, però no essencial, convidar les famílies dels que es casen.
Les noces d'or és el nom amb què es coneix el cinquantè aniversari d'un esdeveniment.
Un anell de casament és un anell utilitzat com a símbol en la celebració d'un casament. Representa el compromís entre les persones contraents. També rep el nom d'aliança. El costum estableix que la parella ha de lliurar-se mútuament anells com a símbol d'aliança matrimonial, posant-se'ls durant la cerimònia nupcial. L'anell matrimonial es col·loca al dit anular. Diferents tradicions empren una mà o l'altra, variant el costum d'acord a les zones. A Catalunya i als antics regnes de la Corona d'Aragó es porta a la mà esquerra, com a França, mentre que a la Corona de Castella es porta a la mà dreta, com a Alemanya. En canvi, es tracta simplement d'un costum que no és essencial en la celebració del matrimoni: l'absència del ritu no invalida el consentiment donat a la cerimònia i, per tant, el matrimoni celebrat sense l'intercanvi dels anells seria perfectament vàlid. Aquests anells tradicionalment són d'or i menys freqüentment de platí o plata. Solen ser llisos i còmodes de portar, ja que la majoria de les persones els porten sempre posats.