Panoràmica del Pla de la Garga, St. Martí de Centelles
Imatge publicada a les pàgines 18 i 19 del llibre "El Bertí: Flaixos d'una cinglera" (ISBN: 978-84-606-5442-1, Dipòsit legal: B-4165-2015).
El Pla de la Garga és un replà d'erosió de la capçalera del Congost, de 640 a 800 metres d'altitud, constituït pel mateix material calcari de l'Eocè mitjà que forma els cingles de Bertí, que el limiten per llevant. És recobert de margues d'un gris blavenc, parcialment buidades per l'erosió.
És drenat cap al Congost, directament per un seguit de graus que fendeixen els cingles de Bertí, i amb una certa indecisió per la riera Blanca. La població hi és escassa i es reparteix entre els termes de Centelles (el Cerdà de la Garga, el Carrer de les Comtesses) i Sant Martí de Centelles (Sant Miquel Sesperxes).
La imatge que veiem està presa poc més al nord de l'antiga església parroquial de Sant Miquel Sesperxes.
Aquesta imatge ha jugat a Pels camins dels Països Catalans.
Panoràmica del Pla de la Garga, St. Martí de Centelles
Imatge publicada a les pàgines 18 i 19 del llibre "El Bertí: Flaixos d'una cinglera" (ISBN: 978-84-606-5442-1, Dipòsit legal: B-4165-2015).
El Pla de la Garga és un replà d'erosió de la capçalera del Congost, de 640 a 800 metres d'altitud, constituït pel mateix material calcari de l'Eocè mitjà que forma els cingles de Bertí, que el limiten per llevant. És recobert de margues d'un gris blavenc, parcialment buidades per l'erosió.
És drenat cap al Congost, directament per un seguit de graus que fendeixen els cingles de Bertí, i amb una certa indecisió per la riera Blanca. La població hi és escassa i es reparteix entre els termes de Centelles (el Cerdà de la Garga, el Carrer de les Comtesses) i Sant Martí de Centelles (Sant Miquel Sesperxes).
La imatge que veiem està presa poc més al nord de l'antiga església parroquial de Sant Miquel Sesperxes.
Aquesta imatge ha jugat a Pels camins dels Països Catalans.