Façana de Santa María, Catedral de Santa María, Burgos (España)
La Catedral de Santa María de Burgos, tercera catedral d'Espanya per les seves dimensions, després de Sevilla i Toledo, és un destacable edifici gòtic que ha sabut adaptar l'estil adornat amb flors vingut de França i d'Alemanya a l'exuberància pròpia de l'estil decoratiu espanyol. Les nombroses obres d'art que es troben a l'interior en fan un grandiós museu de l'escultura gòtica europea.
Després de la col·locació de la primera pedra per Ferran III de Castella el 1221, la construcció de la catedral s'efectua en dues grans etapes corresponents a dos estils del gòtic: la primera corresponent al segle XIII, en el que les naus i les portades són edificades per arquitectes locals segons els plànols que féu el bisbe Don Mauricio en un viatge a través de França, llavors en plena febre gòtica; i la segona al segle XV, quan una nova tungada de treballs eleva les fletxes de la façana, la capella del Condestable i la decoració de les capelles dels laterals. És llavors l'estil nòrdic que s'implanta ja que Alonso de Cartagena, un altre gran prelat de Burgos, ha portat amb ell a la seva tornada del Concili de Bâle diversos arquitectes i escultors vinguts de Flandes, de Renània i de Borgonya.
És la única catedral d'Espanya declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Inspirada en les façanes de París i Reims, la façana de Santa María és la façana principal de la catedral de Burgos. En el cos inferior s'obre la portada de Santa Maria, formada per tres arcs apuntats i abocinados que acullen la Puerta Real, o del Perdón, el central, i les de l'Asunción i la Immaculada, els laterals. Aquesta portada era obra del segle XIII i, amb la seva iconografia dedicada a la Verge, estava considerada com la més important manifestació escultòrica d'estil gòtic a Castella, però el seu greu deteriorament va obligar a reconstruir austerament les portes laterals, el 1663 per Juan de Pobes, i la central, en estil neoclàssic, el 1790; en els timpans de les laterals es van col·locar els relleus de la Concepció i la Coronació, sortits de la mà de Juan de Pobes, i en els carcanyols, sengles estatuetes.
El segon cos de la part central de la façana és obra del segle XIII i en ell s'obre una rosassa d'aire cistercenc, amb traceria d'estrella de sis puntes, o de segell de Salomó. En el tercer cos del mateix carrer s'obre una elegant galeria, flanquejada per sengles agulles i diversos pinacles, i formada per dos grans finestrals amb mainells i traceria de tres òculs cuadrilobulados; sota els vuit arquets que formen els mainells d'ambdós arcs estan col·locades les estàtues dels vuit primers reis de Castella, de Ferran I a Ferran III. Corona carrer una fina barana-cresteria d'arquets ogivals sobre la qual s'alça una estàtua de la Verge amb el Nen, acompanyada de la llegenda, al·lusiva la Mare de Crist, Pulchra es et decora. Aquest remat va ser realitzat a mitjan segle XV per Juan de Colònia.
Sobre les portes laterals del primer cos s'alcen dues torres gairebé bessones del segle XIII i de tres cossos, amb pilastres decorades amb pinacles i estàtues en els seus angles, i amb decorats vans ogivals a cada cara de cada cos: un atrompetat amb mainell i traceria de óculo, tapat amb vidrieres, en el primer; 2 geminats sense mainell i sense traceria, en el segon; i dos geminats amb mainell i traceria, en el tercer.
Sobre aquestes torres, a mitjan segle XV, Juan de Colònia va elevar sengles agulles o chapiteles piramidals de base octogonal i de fins calats que van configurar definitivament la silueta de la seu burgalesa. La seva progènie suevoalemana coincideix amb el projecte de la Catedral de Colònia, que va poder conèixer el mestre Juan, si bé les agulles de la ciutat alemanya no es van realitzar fins al segle XIX. Els chapiteles burgalesos van ser aixecats amb les aportacions econòmiques del bisbe Alonso de Cartagena i del seu successor a la seu, Luis de Acuña, els blasons, juntament amb els de la monarquia castellà-lleonesa, apareixen en els ampits que connecten amb les cúspides de les torres. En aquests ampits el mestre Juan va disposar també la llegenda Pax vobis i l'escultura de Crist mostrant les petjades de la seva Passió, en un, i la llegenda Ecce agnus dei i una escultura de Sant Joan Baptista, en l'altre.
Flanquegen el conjunt de la façana dues torretes poligonals, decorades amb arquets lobulats, amb pinacles i amb estàtues i remats en agulles piramidals que ascendeixen fins a l'inici de les agulles de les torres.
Pàgina a la UNESCO World Heritage List.
Aquesta imatge ha jugat a En un lugar de Flickr.
Façana de Santa María, Catedral de Santa María, Burgos (España)
La Catedral de Santa María de Burgos, tercera catedral d'Espanya per les seves dimensions, després de Sevilla i Toledo, és un destacable edifici gòtic que ha sabut adaptar l'estil adornat amb flors vingut de França i d'Alemanya a l'exuberància pròpia de l'estil decoratiu espanyol. Les nombroses obres d'art que es troben a l'interior en fan un grandiós museu de l'escultura gòtica europea.
Després de la col·locació de la primera pedra per Ferran III de Castella el 1221, la construcció de la catedral s'efectua en dues grans etapes corresponents a dos estils del gòtic: la primera corresponent al segle XIII, en el que les naus i les portades són edificades per arquitectes locals segons els plànols que féu el bisbe Don Mauricio en un viatge a través de França, llavors en plena febre gòtica; i la segona al segle XV, quan una nova tungada de treballs eleva les fletxes de la façana, la capella del Condestable i la decoració de les capelles dels laterals. És llavors l'estil nòrdic que s'implanta ja que Alonso de Cartagena, un altre gran prelat de Burgos, ha portat amb ell a la seva tornada del Concili de Bâle diversos arquitectes i escultors vinguts de Flandes, de Renània i de Borgonya.
És la única catedral d'Espanya declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Inspirada en les façanes de París i Reims, la façana de Santa María és la façana principal de la catedral de Burgos. En el cos inferior s'obre la portada de Santa Maria, formada per tres arcs apuntats i abocinados que acullen la Puerta Real, o del Perdón, el central, i les de l'Asunción i la Immaculada, els laterals. Aquesta portada era obra del segle XIII i, amb la seva iconografia dedicada a la Verge, estava considerada com la més important manifestació escultòrica d'estil gòtic a Castella, però el seu greu deteriorament va obligar a reconstruir austerament les portes laterals, el 1663 per Juan de Pobes, i la central, en estil neoclàssic, el 1790; en els timpans de les laterals es van col·locar els relleus de la Concepció i la Coronació, sortits de la mà de Juan de Pobes, i en els carcanyols, sengles estatuetes.
El segon cos de la part central de la façana és obra del segle XIII i en ell s'obre una rosassa d'aire cistercenc, amb traceria d'estrella de sis puntes, o de segell de Salomó. En el tercer cos del mateix carrer s'obre una elegant galeria, flanquejada per sengles agulles i diversos pinacles, i formada per dos grans finestrals amb mainells i traceria de tres òculs cuadrilobulados; sota els vuit arquets que formen els mainells d'ambdós arcs estan col·locades les estàtues dels vuit primers reis de Castella, de Ferran I a Ferran III. Corona carrer una fina barana-cresteria d'arquets ogivals sobre la qual s'alça una estàtua de la Verge amb el Nen, acompanyada de la llegenda, al·lusiva la Mare de Crist, Pulchra es et decora. Aquest remat va ser realitzat a mitjan segle XV per Juan de Colònia.
Sobre les portes laterals del primer cos s'alcen dues torres gairebé bessones del segle XIII i de tres cossos, amb pilastres decorades amb pinacles i estàtues en els seus angles, i amb decorats vans ogivals a cada cara de cada cos: un atrompetat amb mainell i traceria de óculo, tapat amb vidrieres, en el primer; 2 geminats sense mainell i sense traceria, en el segon; i dos geminats amb mainell i traceria, en el tercer.
Sobre aquestes torres, a mitjan segle XV, Juan de Colònia va elevar sengles agulles o chapiteles piramidals de base octogonal i de fins calats que van configurar definitivament la silueta de la seu burgalesa. La seva progènie suevoalemana coincideix amb el projecte de la Catedral de Colònia, que va poder conèixer el mestre Juan, si bé les agulles de la ciutat alemanya no es van realitzar fins al segle XIX. Els chapiteles burgalesos van ser aixecats amb les aportacions econòmiques del bisbe Alonso de Cartagena i del seu successor a la seu, Luis de Acuña, els blasons, juntament amb els de la monarquia castellà-lleonesa, apareixen en els ampits que connecten amb les cúspides de les torres. En aquests ampits el mestre Juan va disposar també la llegenda Pax vobis i l'escultura de Crist mostrant les petjades de la seva Passió, en un, i la llegenda Ecce agnus dei i una escultura de Sant Joan Baptista, en l'altre.
Flanquegen el conjunt de la façana dues torretes poligonals, decorades amb arquets lobulats, amb pinacles i amb estàtues i remats en agulles piramidals que ascendeixen fins a l'inici de les agulles de les torres.
Pàgina a la UNESCO World Heritage List.
Aquesta imatge ha jugat a En un lugar de Flickr.