Una església ben ventilada, Monestir de Sant Pau del Camp, Ciutat Vella (Barcelona, el Barcelonès, Catalunya)
Els orígens del monestir de Sant Pau del Camp, actualment al barri del Raval de Barcelona, són una mica confusos. Sembla probable que es remuntin a inicis del segle X. En trobar-se fora de les muralles de la ciutat, va patir nombrosos atacs per part d'Almanzor. L'edificació actual és del segle XIII. L'any 1835 la comunitat de monjos va ser exclaustrada. De l'antic monestir es conserva l'església, el claustre i algunes dependències molt transformades.
El temple té planta de creu llatina amb una única nau coberta amb volta de canó. La capçalera està formada per tres absis sense decoració interior. Per l'exterior estan decorats amb un fris d'arcs cecs, acabats en figures humanes o animals esculpides. El principal també està decorat amb lesenes i tres finestres amb doble esqueixada. A la intersecció entre la nau i el transsepte s'alça una cúpula, sustentada sobre quatre trompes.
L'interior de la nau està decorat amb un fris d'arcuacions de gran diàmetre al punt on arrenquen les voltes. A l'exterior també podem observar uns fris amb arcs cecs que envolta tota l'església.
Un dels elements que més destaquen és la façana. En ella podem trobar un doble fris d'arcuacions. Ells arcs arrenquen de permòdols esculpits amb motius vegetals i humans. La portalada consta d'elements molt diversos. Els capitells que sustenten l'arquivolta són d'estil corinti i les seves impostes estan datades entre el segle VI i VII. La llinda està decorada amb una inscripció referent a una donació per a la construcció del temple i una creu amb les lletres alfa i omega a banda i banda. Al timpà trobem esculpides las imatges de Crist, que lliura les claus del Cel a Sant Pere en presència de Sant Pau. El tetramorf, del segle XIII, es troben fora del timpà. Esculpides en el mur es troba la imatge de Déu (mà), Sant Mateu (àngel) i Sant Joan (àguila). En canvi Sant Lluc (bou) i sant Marc (lleó) estan esculpits sobre les mènsules que sostenen el guardapols.
Hi ha dues portes més. Una al costat dret del transsepte que comunica amb el claustre. En el costat esquerre la porta ha estat tapiada.
El claustre, del segle XIII, és l'element més característic del monestir. És de petites dimensions. Les galeries estan formades per quatre arcades sostingudes per parells de columnes i pilars al centre i als extrems. En tres de les galeries, les arcades són trilobulades i pentalobulades a la quarta. Les seves formes són el resultat de tallar els carreus del mur, sense cap element que delimiti l'arc. Els capitells estan decorats bàsicament amb motius vegetals seguint l'estil corinti. També es poden trobar alguns amb elements animals i un que narra la història d'Adam i Eva.
La sala capitular es troba en el costat est del claustre. S'accedeix a ella mitjançant un arc de mig punt, format per dues arquivoltes, que es recolzen en columnes amb els capitells esculpits amb motius vegetals en el costat esquerre i animals en el dret. Tots ells estan tallats d'una manera molt esquemàtica. Flanquegen la porta dos belles finestres gòtiques. En l'interior de la sala capitular podem trobar la làpida del sepulcre del comte Guifré II. És un bloc de pedra d'origen romà (s'hi pot veure una inscripció en llatí en la part posterior) on hi ha escrita una inscripció que fa referència al lloc on va ser enterrat el comte. En el claustre es conserven moltes altres làpides sepulcrals dels protectors del monestir, enterrats entre els anys 1293 i 1315. En el mur nord del claustre, protegida per una gran arcada, trobem l'escala que portava fins a l'antic dormitori dels monjos.
Una església ben ventilada, Monestir de Sant Pau del Camp, Ciutat Vella (Barcelona, el Barcelonès, Catalunya)
Els orígens del monestir de Sant Pau del Camp, actualment al barri del Raval de Barcelona, són una mica confusos. Sembla probable que es remuntin a inicis del segle X. En trobar-se fora de les muralles de la ciutat, va patir nombrosos atacs per part d'Almanzor. L'edificació actual és del segle XIII. L'any 1835 la comunitat de monjos va ser exclaustrada. De l'antic monestir es conserva l'església, el claustre i algunes dependències molt transformades.
El temple té planta de creu llatina amb una única nau coberta amb volta de canó. La capçalera està formada per tres absis sense decoració interior. Per l'exterior estan decorats amb un fris d'arcs cecs, acabats en figures humanes o animals esculpides. El principal també està decorat amb lesenes i tres finestres amb doble esqueixada. A la intersecció entre la nau i el transsepte s'alça una cúpula, sustentada sobre quatre trompes.
L'interior de la nau està decorat amb un fris d'arcuacions de gran diàmetre al punt on arrenquen les voltes. A l'exterior també podem observar uns fris amb arcs cecs que envolta tota l'església.
Un dels elements que més destaquen és la façana. En ella podem trobar un doble fris d'arcuacions. Ells arcs arrenquen de permòdols esculpits amb motius vegetals i humans. La portalada consta d'elements molt diversos. Els capitells que sustenten l'arquivolta són d'estil corinti i les seves impostes estan datades entre el segle VI i VII. La llinda està decorada amb una inscripció referent a una donació per a la construcció del temple i una creu amb les lletres alfa i omega a banda i banda. Al timpà trobem esculpides las imatges de Crist, que lliura les claus del Cel a Sant Pere en presència de Sant Pau. El tetramorf, del segle XIII, es troben fora del timpà. Esculpides en el mur es troba la imatge de Déu (mà), Sant Mateu (àngel) i Sant Joan (àguila). En canvi Sant Lluc (bou) i sant Marc (lleó) estan esculpits sobre les mènsules que sostenen el guardapols.
Hi ha dues portes més. Una al costat dret del transsepte que comunica amb el claustre. En el costat esquerre la porta ha estat tapiada.
El claustre, del segle XIII, és l'element més característic del monestir. És de petites dimensions. Les galeries estan formades per quatre arcades sostingudes per parells de columnes i pilars al centre i als extrems. En tres de les galeries, les arcades són trilobulades i pentalobulades a la quarta. Les seves formes són el resultat de tallar els carreus del mur, sense cap element que delimiti l'arc. Els capitells estan decorats bàsicament amb motius vegetals seguint l'estil corinti. També es poden trobar alguns amb elements animals i un que narra la història d'Adam i Eva.
La sala capitular es troba en el costat est del claustre. S'accedeix a ella mitjançant un arc de mig punt, format per dues arquivoltes, que es recolzen en columnes amb els capitells esculpits amb motius vegetals en el costat esquerre i animals en el dret. Tots ells estan tallats d'una manera molt esquemàtica. Flanquegen la porta dos belles finestres gòtiques. En l'interior de la sala capitular podem trobar la làpida del sepulcre del comte Guifré II. És un bloc de pedra d'origen romà (s'hi pot veure una inscripció en llatí en la part posterior) on hi ha escrita una inscripció que fa referència al lloc on va ser enterrat el comte. En el claustre es conserven moltes altres làpides sepulcrals dels protectors del monestir, enterrats entre els anys 1293 i 1315. En el mur nord del claustre, protegida per una gran arcada, trobem l'escala que portava fins a l'antic dormitori dels monjos.