L'estació, Vallejo de Sotoscueva (Burgos, España)
El ferrocarril de la Robla constitueix la línia de via estreta més llarga d'Europa Occidental, amb 335 quilòmetres, compresa entre la Robla (Lleó) i Bilbao (Biscaia).
El seu tram principal, entre la Robla i Valmaseda, va ser inaugurat el 11 d'agost de 1894. El seu objectiu principal era apropar la important producció carbonífera de les conques mineres lleonesa i palentina al seu consum en la poderosa indústria siderúrgica de Biscaia. El projecte va ser promogut i realitzat per l'enginyer guipuscoà Mariano Zuaznavar, finançat pels industrials Enrique Aresti i Victoriano Zabalinchaurreta.
La constructora i operadora va ser la Societat del Ferrocarril huller de la Robla a Valmaseda, que a partir de 1905 va passar a denominar-se Ferrocarriles de la Robla. El 1972 la societat va entrar en fallida i l'empresa pública FEVE es va fer càrrec de la línia. Sota la seva gestió la situació no només no va millorar, sinó que els seus resultats van empitjorar extraordinàriament. El 1991 va cessar la seva utilització per al tràfic de passatgers -restringit només al de mercaderies- però, gràcies a diferents convenis amb l'administració pública, el 2003 es van reprendre diferents serveis entre Lleó i Bilbao.
El seu recorregut travessa les províncies de Lleó, Palència, Cantàbria, Burgos i Biscaia, i causa de la seva influència econòmica i social al llarg de més d'un segle és considerat un dels ferrocarrils més emblemàtics d'Espanya.
A la imatge, l'estació de Sotoscueva, a la localitat de Vallejo de Sotoscueva.
Aquesta imatge ha jugat a En un lugar de Flickr.
L'estació, Vallejo de Sotoscueva (Burgos, España)
El ferrocarril de la Robla constitueix la línia de via estreta més llarga d'Europa Occidental, amb 335 quilòmetres, compresa entre la Robla (Lleó) i Bilbao (Biscaia).
El seu tram principal, entre la Robla i Valmaseda, va ser inaugurat el 11 d'agost de 1894. El seu objectiu principal era apropar la important producció carbonífera de les conques mineres lleonesa i palentina al seu consum en la poderosa indústria siderúrgica de Biscaia. El projecte va ser promogut i realitzat per l'enginyer guipuscoà Mariano Zuaznavar, finançat pels industrials Enrique Aresti i Victoriano Zabalinchaurreta.
La constructora i operadora va ser la Societat del Ferrocarril huller de la Robla a Valmaseda, que a partir de 1905 va passar a denominar-se Ferrocarriles de la Robla. El 1972 la societat va entrar en fallida i l'empresa pública FEVE es va fer càrrec de la línia. Sota la seva gestió la situació no només no va millorar, sinó que els seus resultats van empitjorar extraordinàriament. El 1991 va cessar la seva utilització per al tràfic de passatgers -restringit només al de mercaderies- però, gràcies a diferents convenis amb l'administració pública, el 2003 es van reprendre diferents serveis entre Lleó i Bilbao.
El seu recorregut travessa les províncies de Lleó, Palència, Cantàbria, Burgos i Biscaia, i causa de la seva influència econòmica i social al llarg de més d'un segle és considerat un dels ferrocarrils més emblemàtics d'Espanya.
A la imatge, l'estació de Sotoscueva, a la localitat de Vallejo de Sotoscueva.
Aquesta imatge ha jugat a En un lugar de Flickr.