Plaça de la Font del Lleó, Caldes de Montbui (el Vallès Oriental, Catalunya)
L'origen de la Plaça de la Font del Lleó remunta a l'època romana, quan els romans construeixen el gran complex termal. En època imperial, aquest complex s'estenia per l'antic Hospital, actual Museu Thermàlia, part del Balneari Rius i pel Balneari Broquetes, fins a la Font del Lleó. L'edifici termal original quedava situat a mig pendent del terreny per tal d'aprofitar l'aigua termal que brollava de la part superior de l'actual plaça. Les termes perduraren fins a l'Edat Medieval, ja que es tenen dades documentades del segle X, concretament de l'any 937.
D'esquerra a dreta:
Font del Lleó: És el brollador d'aigua termal més característic de la població de Caldes de Montbui, amb l'aigua que surt a 74ºC de temperatura. Es va construir el 1581 i va ser renovada el 1822. Tot i les reformes, la gàrgola i la paret del fons s'han conservat al llarg del temps. La font, tal i com la podem admirar avui, data del 1927, any en què fou restaurada i afavorida per Manuel Raspall, que va projectar l'actual monument d'aire noucentista, amb el característic lleó que ha esdevingut el símbol de la vila.
Ca n'Alrich: Durant molts anys va ser un balneari. En el segle XIX era conegut com Can Alrich, i en el segle XX per Balneari Alrich o del Remei. També pren el nom popular de Can Targa. Després de la guerra, cap als anys 40, va desaparèixer com a balneari i es va enderrocar quasi totalment, transformant-se en tres cases unifamiliars entre mitgeres, disposades en fileres. De l'antic balneari sols s'aprofitaren els fonaments i els murs portants de la planta baixa.
Antic hospital de Santa Susanna: Al segle XIV, a Caldes de Montbui existien tres hospicis. Dos d'aquests eren de dos germans de cognom Lunes i un tercer d'un calderí anomenat Jaume Carrera el qual era sota el domini del Reverend Garcia, Bisbe de Vic, que posseïa alou sobre dit establiment. Pere Lunes i Bernat Lunes varen concebre el projecte de transformar l'establiment d'en Carrera en Hospital, cosa que necessitava la conformitat de Garcia pel domini o alou que s'ha esmentat. Ho sol·licitaren al canonge de Vic, Joan Bonet, procurador d'aquell bisbat, que acabà concedint els drets de Garcia i per fi davant del Notari de Vic, Nicolau Mateo, s'autoritzà el document de redempció de l'alou en 13 de gener de 1386 creant l'Hospital de Santa Susanna, situat a la Plaça del Lleó de Caldes de Montbui. Des del segle XIV fins a principis del XX, l'Hospital va anar realitzant les seves funcions d'asil i hospital, evolucionant adaptant-se als temps i amb èpoques més o menys florescents, segons el devenir de la Història.
Termes romanes: Els conquistadors romans van fundar una estació balneària, al voltant de la qual es va desenvolupar el nucli urbà Aqua Calidae. Es va iniciar així el període de prosperitat de les quals les famoses termes, del segle I aC, en són una mostra. La funció primordial d'aquest conjunt era curar els nombrosos malalts que arribaven a l'indret des de diferents punts de la Hispània romana. La sala que es veu és només una part del gran conjunt termal que hi havia en temps dels romans que s'estenia per l'Antic Hospital, gran part dels balnearis Rius i Broquetas i l'actual plaça de la Font del Lleó. Fins al moment, s'han localitzat quinze àmbits del conjunt termal romà. Actualment, hi podem veure, per una banda, una piscina rectangular, central, d'aigua termal i, per una altra, dues més en forma d'exedres semicirculars frontals que fan de banys individuals.
Balneari Broquetas: La seva activitat s'inicià el 1729, quan el seu fundador, Salvador Broquetas, edificà la primera casa de banys on ara hi ha l'actual balneari, al qual dona el seu nom. La primera reconstrucció de la qual hi ha constància és del 1770, quan s'amplià el balneari inicial amb l'adquisició de l’hostal de Can Vicenç. Inicialment, el balneari era un edifici de tres plantes que, al llarg dels més de dos segles de la seva història, s'ha seguit ampliant per incorporar, fins i tot, un parc privat per als clients. L'estil predominantment modernista conviu en harmonia amb zones més heterogènies derivades de les successives transformacions.
Safari urbà per Caldes de Montbui a Wikiloc.
Plaça de la Font del Lleó, Caldes de Montbui (el Vallès Oriental, Catalunya)
L'origen de la Plaça de la Font del Lleó remunta a l'època romana, quan els romans construeixen el gran complex termal. En època imperial, aquest complex s'estenia per l'antic Hospital, actual Museu Thermàlia, part del Balneari Rius i pel Balneari Broquetes, fins a la Font del Lleó. L'edifici termal original quedava situat a mig pendent del terreny per tal d'aprofitar l'aigua termal que brollava de la part superior de l'actual plaça. Les termes perduraren fins a l'Edat Medieval, ja que es tenen dades documentades del segle X, concretament de l'any 937.
D'esquerra a dreta:
Font del Lleó: És el brollador d'aigua termal més característic de la població de Caldes de Montbui, amb l'aigua que surt a 74ºC de temperatura. Es va construir el 1581 i va ser renovada el 1822. Tot i les reformes, la gàrgola i la paret del fons s'han conservat al llarg del temps. La font, tal i com la podem admirar avui, data del 1927, any en què fou restaurada i afavorida per Manuel Raspall, que va projectar l'actual monument d'aire noucentista, amb el característic lleó que ha esdevingut el símbol de la vila.
Ca n'Alrich: Durant molts anys va ser un balneari. En el segle XIX era conegut com Can Alrich, i en el segle XX per Balneari Alrich o del Remei. També pren el nom popular de Can Targa. Després de la guerra, cap als anys 40, va desaparèixer com a balneari i es va enderrocar quasi totalment, transformant-se en tres cases unifamiliars entre mitgeres, disposades en fileres. De l'antic balneari sols s'aprofitaren els fonaments i els murs portants de la planta baixa.
Antic hospital de Santa Susanna: Al segle XIV, a Caldes de Montbui existien tres hospicis. Dos d'aquests eren de dos germans de cognom Lunes i un tercer d'un calderí anomenat Jaume Carrera el qual era sota el domini del Reverend Garcia, Bisbe de Vic, que posseïa alou sobre dit establiment. Pere Lunes i Bernat Lunes varen concebre el projecte de transformar l'establiment d'en Carrera en Hospital, cosa que necessitava la conformitat de Garcia pel domini o alou que s'ha esmentat. Ho sol·licitaren al canonge de Vic, Joan Bonet, procurador d'aquell bisbat, que acabà concedint els drets de Garcia i per fi davant del Notari de Vic, Nicolau Mateo, s'autoritzà el document de redempció de l'alou en 13 de gener de 1386 creant l'Hospital de Santa Susanna, situat a la Plaça del Lleó de Caldes de Montbui. Des del segle XIV fins a principis del XX, l'Hospital va anar realitzant les seves funcions d'asil i hospital, evolucionant adaptant-se als temps i amb èpoques més o menys florescents, segons el devenir de la Història.
Termes romanes: Els conquistadors romans van fundar una estació balneària, al voltant de la qual es va desenvolupar el nucli urbà Aqua Calidae. Es va iniciar així el període de prosperitat de les quals les famoses termes, del segle I aC, en són una mostra. La funció primordial d'aquest conjunt era curar els nombrosos malalts que arribaven a l'indret des de diferents punts de la Hispània romana. La sala que es veu és només una part del gran conjunt termal que hi havia en temps dels romans que s'estenia per l'Antic Hospital, gran part dels balnearis Rius i Broquetas i l'actual plaça de la Font del Lleó. Fins al moment, s'han localitzat quinze àmbits del conjunt termal romà. Actualment, hi podem veure, per una banda, una piscina rectangular, central, d'aigua termal i, per una altra, dues més en forma d'exedres semicirculars frontals que fan de banys individuals.
Balneari Broquetas: La seva activitat s'inicià el 1729, quan el seu fundador, Salvador Broquetas, edificà la primera casa de banys on ara hi ha l'actual balneari, al qual dona el seu nom. La primera reconstrucció de la qual hi ha constància és del 1770, quan s'amplià el balneari inicial amb l'adquisició de l’hostal de Can Vicenç. Inicialment, el balneari era un edifici de tres plantes que, al llarg dels més de dos segles de la seva història, s'ha seguit ampliant per incorporar, fins i tot, un parc privat per als clients. L'estil predominantment modernista conviu en harmonia amb zones més heterogènies derivades de les successives transformacions.
Safari urbà per Caldes de Montbui a Wikiloc.