Rellotge de sol, Can Creus, Blanes (la Selva, Catalunya)
Can Creus és un edifici de tres plantes i terrassa entre mitgeres. La planta baixa està adaptada a dos comerços, un a cada costat de la porta d'entrada, que està dotada d'uns muntants i una llinda de dos trams de pedra. El primer pis té tres obertures rectangulars amb balcó forjat i decorat de llaços senzills. El segon pis també té tres finestres balconades, encara que la central està desplaçada. Al mateix pis hi ha un rellotge de sol esgrafiat i pintat de color blanc. La porxada superior del terrat només ocupa dos dels tres cossos verticals de l'edifici i té l'embigat de fusta i obertures metàl·liques. És la casa pairal dels Ruyra, hisendats i terratinents de la zona. La llinda de l'accés principal té la inscripció de 1759.
A la façana hi trobem aquest rellotge de sol quadrat, de pintura, amb orientació sud-oest, i marques horàries a les hores i mitges hores de les 10 del matí a les 7 de la tarda, en cicles de 12 hores, numeració aràbiga, amb l'analema en la línia de les 12, també apareixen les línies de declinació solar amb els signes del zodíac, incorpora les correccions en una taula per la lectura com a rellotge de lluna, gnòmon de vareta amb un sol i una lluna en el pol, amb el lema en la part superior "NOCTV DIVQVE" i en l'inferior "POPVLO BLANDENSI GRATVS ANIMVS". Restaurat recentment.
Joaquim Ruyra i Oms (Girona, 27 de setembre 1858 - Barcelona, 15 de maig 1939) fou un escriptor i poeta català, considerat un dels grans contistes moderns dels segle XX.
Es casà amb Teresa de Llinàs d'Arnau, germana de Rafael de Llinàs i d'Arnau, baró de Llinàs i pertanyent a la petita noblesa catalana. Des dels 20 anys fins a la guerra civil, acostumava a passar la primavera i la tardor a Arenys de Mar. A l'hivern s'estava a Barcelona i a l'estiu a Blanes, on trobava la inspiració, a la casa pairal on la seva família s'havia traslladat el 1873 per motius polítics.
Durant la guerra, primer fou desposseït del seu patrimoni i més tard homenatjat pels seus 80 anys. Morí el maig del 1939, en un moment complicat que silencià la pèrdua.
A Arenys era una persona molt coneguda i estimada. Fou mestre literari d'escriptors com Josep Pla, Salvador Espriu o Lluís Ferran de Pol.
Es formà en la lectura dels clàssics, com Homer, Cervantes i Shakespeare, i escrigué unes proses castellanes, però aviat començà a publicar només textos catalans: premis als Jocs Florals i col·laboracions a La Renaixensa, La revista, Recull, etc.
Conreà la poesia, el teatre –sense èxit- i la narració curta, àmbit en el qual excel·lí. La seva obra, curta, però d'una altíssima qualitat, el converteix en un dels millors narradors en llengua catalana. Narrador innat i gran innovador, creà un veritable llenguatge, tot escoltant la gent de Girona, del Montnegre, de la Selva i els pescadors de Blanes. Fou un gran descobridor de la naturalesa, que corregia i refeia constantment les seves acurades descripcions. No és en va, doncs, que per molts escriptors posteriors ha estat reconegut com a mestre.
El seu univers literari se centrà en el mar i la costa, en concret la de Blanes d'on provenia la seva família. Va estudiar a Barcelona la carrera de Dret, que no va arribar a exercir.
Fou traductor de Schmidt, Molière, Scribe, etc.
També féu articles sobre filologia, que publicà a la premsa sota el títol de Qüestions de llenguatge.
Aquesta imatge ha jugat a Pels camins dels Països Catalans.
Rellotge de sol, Can Creus, Blanes (la Selva, Catalunya)
Can Creus és un edifici de tres plantes i terrassa entre mitgeres. La planta baixa està adaptada a dos comerços, un a cada costat de la porta d'entrada, que està dotada d'uns muntants i una llinda de dos trams de pedra. El primer pis té tres obertures rectangulars amb balcó forjat i decorat de llaços senzills. El segon pis també té tres finestres balconades, encara que la central està desplaçada. Al mateix pis hi ha un rellotge de sol esgrafiat i pintat de color blanc. La porxada superior del terrat només ocupa dos dels tres cossos verticals de l'edifici i té l'embigat de fusta i obertures metàl·liques. És la casa pairal dels Ruyra, hisendats i terratinents de la zona. La llinda de l'accés principal té la inscripció de 1759.
A la façana hi trobem aquest rellotge de sol quadrat, de pintura, amb orientació sud-oest, i marques horàries a les hores i mitges hores de les 10 del matí a les 7 de la tarda, en cicles de 12 hores, numeració aràbiga, amb l'analema en la línia de les 12, també apareixen les línies de declinació solar amb els signes del zodíac, incorpora les correccions en una taula per la lectura com a rellotge de lluna, gnòmon de vareta amb un sol i una lluna en el pol, amb el lema en la part superior "NOCTV DIVQVE" i en l'inferior "POPVLO BLANDENSI GRATVS ANIMVS". Restaurat recentment.
Joaquim Ruyra i Oms (Girona, 27 de setembre 1858 - Barcelona, 15 de maig 1939) fou un escriptor i poeta català, considerat un dels grans contistes moderns dels segle XX.
Es casà amb Teresa de Llinàs d'Arnau, germana de Rafael de Llinàs i d'Arnau, baró de Llinàs i pertanyent a la petita noblesa catalana. Des dels 20 anys fins a la guerra civil, acostumava a passar la primavera i la tardor a Arenys de Mar. A l'hivern s'estava a Barcelona i a l'estiu a Blanes, on trobava la inspiració, a la casa pairal on la seva família s'havia traslladat el 1873 per motius polítics.
Durant la guerra, primer fou desposseït del seu patrimoni i més tard homenatjat pels seus 80 anys. Morí el maig del 1939, en un moment complicat que silencià la pèrdua.
A Arenys era una persona molt coneguda i estimada. Fou mestre literari d'escriptors com Josep Pla, Salvador Espriu o Lluís Ferran de Pol.
Es formà en la lectura dels clàssics, com Homer, Cervantes i Shakespeare, i escrigué unes proses castellanes, però aviat començà a publicar només textos catalans: premis als Jocs Florals i col·laboracions a La Renaixensa, La revista, Recull, etc.
Conreà la poesia, el teatre –sense èxit- i la narració curta, àmbit en el qual excel·lí. La seva obra, curta, però d'una altíssima qualitat, el converteix en un dels millors narradors en llengua catalana. Narrador innat i gran innovador, creà un veritable llenguatge, tot escoltant la gent de Girona, del Montnegre, de la Selva i els pescadors de Blanes. Fou un gran descobridor de la naturalesa, que corregia i refeia constantment les seves acurades descripcions. No és en va, doncs, que per molts escriptors posteriors ha estat reconegut com a mestre.
El seu univers literari se centrà en el mar i la costa, en concret la de Blanes d'on provenia la seva família. Va estudiar a Barcelona la carrera de Dret, que no va arribar a exercir.
Fou traductor de Schmidt, Molière, Scribe, etc.
També féu articles sobre filologia, que publicà a la premsa sota el títol de Qüestions de llenguatge.
Aquesta imatge ha jugat a Pels camins dels Països Catalans.