Scott monument from Advocate's close, Edinburgh (Scotland)
El Monument a Scott (Scott Monument) és un monument d'estil gòtic de tall victorià erigit en honor de l'autor escocès Sir Walter Scott. Es troba a Princes Street Gardens, a Edimburg, davant dels magatzems Jenners i a les rodalies de l'estació de ferrocarril de Waverley.
La torre, construïda amb pissarra de Livingston i amb una alçada de 61'1 metres, disposa d'una escala de caracol interna que permet accedir als diversos pisos de l'edifici, des d'on es pot divisar la ciutat i els seus entorns. El pis més alt, al que s'arriba després de 287 graons, permet accedir a la cúspide de l'edifici. La llardosa atmosfera de l'Edimburg victorià, coneguda llavors com Auld Reekie (o la vella fumejant) per la gran contaminació industrial, va provocar que les pedres perdessin el seu color original, adquirint una tonalitat negrosa. Avui en dia, una espècie d'oli segueix plorant per les seves parets, que conserven el seu tant característic color negre.
El monument fou construït entre 1841 i 1845, sense que el seu autor, George Meikle Kemp, un home que havia après arquitectura de manera autodidacta, pogués veure'l, ja que va caure en un canal tres mesos abans de la inauguració en un dia d'espessa boira i va morir ofegat. Va ser el guanyador del concurs per erigir el monument, i va fer servir el pseudònim de John Morvo, que realment era un arquitecte de l'abadia de Melrose. A John Steell se li encarregà l'execució d'una estàtua monumental de Scott, col·locada a l'espai central existent sota els arcs del monument. L'escultura, de marbre blanc de Carrara, mostra a un Walter Scott assegut, descansant després d'haver escrit una de les seves obres amb una ploma, i acompanyat pel seu gos Maida.
Pàgina a la UNESCO World Heritage List.
Scott monument from Advocate's close, Edinburgh (Scotland)
El Monument a Scott (Scott Monument) és un monument d'estil gòtic de tall victorià erigit en honor de l'autor escocès Sir Walter Scott. Es troba a Princes Street Gardens, a Edimburg, davant dels magatzems Jenners i a les rodalies de l'estació de ferrocarril de Waverley.
La torre, construïda amb pissarra de Livingston i amb una alçada de 61'1 metres, disposa d'una escala de caracol interna que permet accedir als diversos pisos de l'edifici, des d'on es pot divisar la ciutat i els seus entorns. El pis més alt, al que s'arriba després de 287 graons, permet accedir a la cúspide de l'edifici. La llardosa atmosfera de l'Edimburg victorià, coneguda llavors com Auld Reekie (o la vella fumejant) per la gran contaminació industrial, va provocar que les pedres perdessin el seu color original, adquirint una tonalitat negrosa. Avui en dia, una espècie d'oli segueix plorant per les seves parets, que conserven el seu tant característic color negre.
El monument fou construït entre 1841 i 1845, sense que el seu autor, George Meikle Kemp, un home que havia après arquitectura de manera autodidacta, pogués veure'l, ja que va caure en un canal tres mesos abans de la inauguració en un dia d'espessa boira i va morir ofegat. Va ser el guanyador del concurs per erigir el monument, i va fer servir el pseudònim de John Morvo, que realment era un arquitecte de l'abadia de Melrose. A John Steell se li encarregà l'execució d'una estàtua monumental de Scott, col·locada a l'espai central existent sota els arcs del monument. L'escultura, de marbre blanc de Carrara, mostra a un Walter Scott assegut, descansant després d'haver escrit una de les seves obres amb una ploma, i acompanyat pel seu gos Maida.
Pàgina a la UNESCO World Heritage List.