La nau, Convento de Santa Isabel, Medinaceli (Soria, España)
Hem de remuntar-nos a 1528 per situar-nos en l'any en què el bisbat de Sigüenza, a través del xantre de la catedral i vicari d'aquesta, Antonio Mora, es concedeix llicència per a l'establiment conventual de Santa Isabel, afegint-lo a l'església de Sant Martí, d'origen romànic. Aquesta església es va salvar de la demolició que van patir la resta de les parròquies medinenques quan es va construir la col·legiata.
La seva fundació es produeix per interès de la Casa Ducal de Medinaceli, i ho fa sobre unes propietats consistents en dues cases amb hort i corral, pous i aljubs, que els ducs van comprar a Don Gil de Andrade i Doña Juana de Castilla. El segon duc Don Juan de la Cerda, va regalar aquestes possessions a la seva esposa Doña María de Silva.
Sembla que la duquessa professava una gran devoció a Sant Francesc, regla a la que va oferir aquestes cases per l'establiment d'un monestir: quatre monges clarisses arribades de Toledo van ser les seves primeres moradores. La comunitat va ser incrementant i també les rendes i possessions amb què es finançava el convent. Diversos esdeveniments van posar en dificultats a les monges de Santa Isabel, incendis, penúries en temps d'empobriment i crisi econòmica, invasió del convent per les tropes napoleòniques, o desamortitzacions. El 1870 el convent va crear un col·legi gratuït per nenes on s'impartia doctrina cristiana, tasques i lectura i escriptura, amb la finalitat d'evitar l'exclaustració que promovia el govern provisional resultant de la Revolució de 1868, que va enviar a l'exili a Isabel II.
Les monges que aquí conviuen continuen la tradició artesanal que van iniciar les seves antecessores després de la Guerra Civil. Abans costura, brodat i un prestigiós taller de confecció de catifes, van contribuir a solucionar les despeses d'aquesta comunitat. Avui es pot adquirir a través del torn, dolços exquisits.
Arquitectònicament l'edifici se'ns presenta sobri a la façana, presidida en l'eix central per la porta principal del convent i al damunt una finestra motllurada l'estil isabelí. La porta té arc escarser emmarcat per una motllura acordonada a manera de arrabà que acull un cordó franciscà. Diversos obertures s'obren a banda i banda sense ordre aparent, tots ells allindats excepte dos situats a l'esquerra de la porta, adornats amb arc conopial. L'església conventual com a conseqüència dels incendis soferts, va haver de refer l'interior a la seva pràctica totalitat. Només es conserven alguns espais arquitectònics com la capella del Crist de planta quadrangular, volta de tercelets i blegats i arc de mig punt que comunica amb la nau principal. Aquesta nau tancada amb volta de canó i llunetes, dóna pas per balustrada a un presbiteri recte tancat amb cúpula semiesfèrica sobre petxines. Un retaule barroc mobla l'Altar Major amb un Sant Martí a l'àtic.
Aquesta imatge ha jugat a En un lugar de Flickr.
La nau, Convento de Santa Isabel, Medinaceli (Soria, España)
Hem de remuntar-nos a 1528 per situar-nos en l'any en què el bisbat de Sigüenza, a través del xantre de la catedral i vicari d'aquesta, Antonio Mora, es concedeix llicència per a l'establiment conventual de Santa Isabel, afegint-lo a l'església de Sant Martí, d'origen romànic. Aquesta església es va salvar de la demolició que van patir la resta de les parròquies medinenques quan es va construir la col·legiata.
La seva fundació es produeix per interès de la Casa Ducal de Medinaceli, i ho fa sobre unes propietats consistents en dues cases amb hort i corral, pous i aljubs, que els ducs van comprar a Don Gil de Andrade i Doña Juana de Castilla. El segon duc Don Juan de la Cerda, va regalar aquestes possessions a la seva esposa Doña María de Silva.
Sembla que la duquessa professava una gran devoció a Sant Francesc, regla a la que va oferir aquestes cases per l'establiment d'un monestir: quatre monges clarisses arribades de Toledo van ser les seves primeres moradores. La comunitat va ser incrementant i també les rendes i possessions amb què es finançava el convent. Diversos esdeveniments van posar en dificultats a les monges de Santa Isabel, incendis, penúries en temps d'empobriment i crisi econòmica, invasió del convent per les tropes napoleòniques, o desamortitzacions. El 1870 el convent va crear un col·legi gratuït per nenes on s'impartia doctrina cristiana, tasques i lectura i escriptura, amb la finalitat d'evitar l'exclaustració que promovia el govern provisional resultant de la Revolució de 1868, que va enviar a l'exili a Isabel II.
Les monges que aquí conviuen continuen la tradició artesanal que van iniciar les seves antecessores després de la Guerra Civil. Abans costura, brodat i un prestigiós taller de confecció de catifes, van contribuir a solucionar les despeses d'aquesta comunitat. Avui es pot adquirir a través del torn, dolços exquisits.
Arquitectònicament l'edifici se'ns presenta sobri a la façana, presidida en l'eix central per la porta principal del convent i al damunt una finestra motllurada l'estil isabelí. La porta té arc escarser emmarcat per una motllura acordonada a manera de arrabà que acull un cordó franciscà. Diversos obertures s'obren a banda i banda sense ordre aparent, tots ells allindats excepte dos situats a l'esquerra de la porta, adornats amb arc conopial. L'església conventual com a conseqüència dels incendis soferts, va haver de refer l'interior a la seva pràctica totalitat. Només es conserven alguns espais arquitectònics com la capella del Crist de planta quadrangular, volta de tercelets i blegats i arc de mig punt que comunica amb la nau principal. Aquesta nau tancada amb volta de canó i llunetes, dóna pas per balustrada a un presbiteri recte tancat amb cúpula semiesfèrica sobre petxines. Un retaule barroc mobla l'Altar Major amb un Sant Martí a l'àtic.
Aquesta imatge ha jugat a En un lugar de Flickr.