L'arboç (monumental) de Sant Esteve del Coll, Llinars del Vallès (el Vallès Oriental, Catalunya)
L'arboç de Sant Esteve del Coll és un dels pocs arboços monumentals que podem trobar a Catalunya. Des de fa temps es troba en un estat de decandiment.
Situat a la vall del riu Magent, a uns 100 metres al sud-est de la parròquia de Sant Esteve del Coll, la seva història va íntimament lligada a la del poble del mateix nom: la muntanya del Coll, amb els seus boscos, l'església parroquial, les seves masies, la Torrassa o Torre del Moro i la desapareguda ermita de Sant Sebastià han estat
sempre objecte d'estima i admiració.
L'arboç, en general, és una planta arbustiva i de les més abundants a la muntanya d'aquesta zona. Considerat centenari, l'arboç ha donat nom a una revista literària de la zona. També ha estat esmentat en articles a la premsa. La primera referència literària és de l'any 1934 a la publicació núm. 2 de la Societat d'Atracció de Forasters de Cardedeu, on llegim:
"...l'Església del Coll,..., prop d'un magnífic exemplar de cirerer d'arboç, de corpulència extraordinària, cas raríssim en arbres d'aquesta naturalesa..."
Malauradament, es troba en mal estat.
Aquesta imatge ha jugat a En un lugar de Flickr.
L'arboç (monumental) de Sant Esteve del Coll, Llinars del Vallès (el Vallès Oriental, Catalunya)
L'arboç de Sant Esteve del Coll és un dels pocs arboços monumentals que podem trobar a Catalunya. Des de fa temps es troba en un estat de decandiment.
Situat a la vall del riu Magent, a uns 100 metres al sud-est de la parròquia de Sant Esteve del Coll, la seva història va íntimament lligada a la del poble del mateix nom: la muntanya del Coll, amb els seus boscos, l'església parroquial, les seves masies, la Torrassa o Torre del Moro i la desapareguda ermita de Sant Sebastià han estat
sempre objecte d'estima i admiració.
L'arboç, en general, és una planta arbustiva i de les més abundants a la muntanya d'aquesta zona. Considerat centenari, l'arboç ha donat nom a una revista literària de la zona. També ha estat esmentat en articles a la premsa. La primera referència literària és de l'any 1934 a la publicació núm. 2 de la Societat d'Atracció de Forasters de Cardedeu, on llegim:
"...l'Església del Coll,..., prop d'un magnífic exemplar de cirerer d'arboç, de corpulència extraordinària, cas raríssim en arbres d'aquesta naturalesa..."
Malauradament, es troba en mal estat.
Aquesta imatge ha jugat a En un lugar de Flickr.