La foto final amb el retratat - Retrat ciclista a Jaume Carné

-Retrats ciclistes-

 

Dins de les activitats dels 30 dies en bici Barcelona, els fotògrafs Xavi Calvo @calvox i Sergi Periche @sergiperiche ens unim per realitzar un projecte fotogràfic anomenat 'Retrats ciclistes' on descubrirem diferents perfils de persones ciclistes, on la bici gira al voltant de la seva vida, ja siguin ciclistes de tota la vida o de fa un any, urbans o esportius, mes o menys actius, sense importar sexe o edat.

 

---

 

Avui hem quedat amb el Jaume Carné Cabré, és arquitecte, encara que ja jubilat, però en canvi està molt actiu en el món de la bicicleta. En el món ciclista de Barcelona se’l coneix per portar ‘Bicicultura’. Fan rutes ciclistes d’àmbit cultural i arquitectònic. Fa poc va patir un càncer però ja es troba molt bé i continua anant en bici per la ciutat. Ell ha triat un lloc que per la seva professió valora pel fet de que s’hagi fet en una ciutat com Barcelona on no es habitual que es facin aquests anomenats ‘carrils ciclables’ que uneixen ciutats al costat de rondes i autopistes. Ens trobem a la cafeteria de l’Escola d’Arquitectura, i després de fer uns cafès, pedalem fins al carril ciclable que uneix Barcelona amb Esplugues, fem fotos i xerrem

1.- Per què has triat aquest lloc?

J – Estem a l’anomenat carril ciclable que va de Barcelona a Esplugues, abans de que existís, només podies anar en cotxe, hi ha molt soroll de la autopista i a més es nota per què estem en hora punta. En cotxe no hi cap problema, però els ciclistes i els vianants què? Doncs mireu, els ciclistes i els vianants hem d’anar cap a dalt de tot de Sant Joan de Déu, passar pels Tres Molinos i llavors baixar a Esplugues, ó anar a buscar la carretera de Collblanc. En els 2 casos has de fer una gran volta per superar aquest núvol d’ “espaguetis” que en diuen autopistes. Per sort l’àrea metropolitana se li va acudir que era possible fer el carril bici i peatonal, ho va dir la alcaldessa d’Esplugues el dia de la inauguració, un camí de 700 metres que ens uneix el Parc de Cervantes amb el nucli urbà de Esplugues. I clar, la gent ho pot fer caminant o en bicicleta, i això es un canvi radical i genial.

2.- Tu com arquitecte, com ho veus?

J – Si estiguéssim a Holanda o a Dinamarca no haguéssim vingut aquí perquè això ho tenen a tot arreu, però aquí, a Barcelona i a Espanya també, des de el meu punt de vista, es el primer que es fa amb cara i ulls. Una infraestructura per vianants i bicicletes que es fica per mig de les autopistes i permet el camí natural, anar des de Barcelona a Esplugues. El camí natural que havien robat els cotxes als vianants i als ciclistes, es un gran avenç.

3.- Introduir infraestructures com aquestes, es molt compicat?

J – No es tracta només de dir: tirem pel dret i ens fiquem pel mig dels cotxes perquè no podem interferir el tràfic dels vehicles privats. S’ha hagut de fer un pont per travessar un carril de cotxes, aquest carril concret es el que va des de la Diagonal a la Ronda de Dal. Aquest carril no el podem eliminar per lo tant s’ha hagut de fer un pont per sobre, si volem una ciutat més amable hem de començar a fer aquestes coses sinó...

4.- L’hi agradaria canviar el xip d’haver construït la ciutat a partir del cotxe.

J – A veure, es que aquí ha passat una cosa, que ha passat a tots els països desenvolupats, es una mica absurd, però les carreteres es van inventar pels carros i les bicicletes i després va arribar el cotxe, als començaments del segle XX. Però amb la gran empenta de la industria del automòbil, els cotxes es van apoderar de tot, no sols de les carreteres i autopistes sinó també dels centres de les ciutats. Llavors, si ens fixem en l’actualitat, a Barcelona estem en un episodi d’alta contaminació i es culpa sobretot de la combustió dels vehicles privats; per això, pel soroll, i per una vida més saludable hem de canviar les coses. No necessitem haver d’anar esclavitzats amb cotxe, ara hi ha una xarxa de transport públic que ens permet anar d’un lloc a un altre sense masses complicacions. Jo practico la “intermodalitat”, que vol dir que puc anar en bici i després posar la bici dins del transport públic. I aquí a Barcelona -Catalunya- els percentatges d’us de bicicleta respecte als turismes privats i els autobusos, son baixíssimes si les comparem amb els països en els que ens emmirallem que son evidentment Holanda i Dinamarca. Hem de pujar aquest percentatge de mobilitat sostenilble.

5.- I.. per què vas en bici?

J – (Riures) La historia es molt personal. A mi m’agrada molt l’esport, jugo a futbol, faig natació, etc. i de sempre he anat en bici però sense massa intenció, una mica de “dominguero”. Als diumenges al de matí m’avorria perquè a la meva família l’únic que els hi calia era aixecar-los per l’hora de dinar, i jo anava a voltar en bicicleta pels matins. Això es va convertir en afició i vaig acabar muntant “Bicicultura”. Bé, i ens vem vendre els dos cotxes, ens vem des-motoritzar al voltant del 2001.

6.- Ho vau vendré tot, eh?

J – Sí. Nosaltres vivíem a dalt, a Collserola, a una casa i vem decidir amb la meva dona fer un canvi de casa, a una zona més urbana, i no acabar fent de xofers dels nostres fills en un futur. Va ser un gran canvi inicial, però els nanos de seguida van començar a anar en metro a l’escola. Jo ja m’havia acostumat a anar molt en bicicleta, i actualment estic fent uns 3.000 km anuals en bicicleta, els meus desplaçaments urbans son en bicicleta o ‘intermodals’.

7.- Els trenta dies els coneixies?

J – L’any passat vaig veure que a Koos -tenda de bicis de Gràcia- feien la presentació dels trenta dies en bici, hi venia el Carlos Rodríguez, el guru dels trenta dies en bici a nivell nacional, i als que hi érem allà ens va obrir els ulls, de seguida com a Bicicultura em va venir la idea de fer la gimcana, i vaig fer la gimcana ciclista, aquest any la repeteixo. El que s’ha de fer amb els trenta dies en bici es anar-ho incrementant, vol dir que com més coses es faixin més ressò ciutadà hi haurà, i que la gent s’acostumi a anar en bici.

8.- Penses participar en els trenta dies, a part de amb les activitats, faràs els trenta dies?

J – Jo es que els faig cada dia. No sols faré els trenta dies sinó que faré activitats, faré la gimcana. Hi ha una sortida de les meves itineraris d’arquitectura guiats que es a Castelldefels, una sobre el front marítim que la faig amb el col·legit de metges i després hem fet, el 4 d’abril, una xerrada a Eroica Caffé per parlar sobre “Bicicultura”

9.- Has patit una malaltia...

J – Sí, el dia 3 d’Agost del 2018 em van diagnosticar un càncer amb metàstasis al pulmó que no es broma, bé, encara no fa nou mesos... home, em vaig donar un “susto” de mort, bé encara tinc les seqüeles, ara vaig amb el cap pelat que duia, si veieu la meva foto d’abans duia una melena espectacular. El càncer amb metàstasis no es pot operar, llavors els oncòlegs van decidir un tractem amb hormones i amb quimioteràpia. La quimioteràpia la vaig acabar al gener i ara ja estic amb els controls rutinaris. La quimioteràpia et xafa i a veure, jo la quimioteràpia no li regalo a ningú perquè realment es sacsejar tot el cos, diuen que necessitaré any i mig per recuperar la meva condició física anterior...les meves ungles fan pena, etc. Però cada vegada em sento més bé físicament, he anat a esquiar aquest hivern, jugo a futbol, vaig en bicicleta... A l’oncòleg li vaig dir “escolti que jo soc ciclista”, per què clar, una de les meves obsessions era si els ciclistes teníem un percentatge més alt de tenir càncer de pròstata o no. I el metge em va dir “vostè vida absolutament normal” perquè no es cert que els ciclistes tinguin estadísticament més càncer de pròstata que un NO ciclista, el que sí que tenen més tendència a la prostatitis que es una inflamació de la pròstata. El meu cas en concret, sí es una putada, he estat uns mesos en ‘standby’, però ara ja torno a estar en plena forma...bé, no del tot, però ho estaré.

10.- La convivència amb els cotxes o els vehicles a motor...

Y – Es una miqueta de convivència amb els cotxes...

J – Hi ha zones i zones, això vol dir que si tu vas per Ciutat Vella, el ciclista i el cotxe conviuen perfectament, però si te’n vas a llocs a on no hi ha ciclistes, per exemple a Pedralbes o a Nou Barris, pues els cotxes van al seu aire i et donen cada ensurt. Bé, has d’anar amb una mica de compte perquè hi ha cada boig que... ells nos saben que qualsevol sotragada et pot tirar al terra. Jo no he tingut cap accident. No m’ha tirat ningú mai. Tinc experiència en bici, no provoco i a més a més quan veig que hi ha un boig el deixo passar, també em poso al centre de la calçada per que em respectin.

11.- Què es ‘Bicicultura’?

J – Fem rutes ciclistes d’àmbit cultural i arquitectònic. El nostre objectiu, apart de la part cultural i arquitectònica, és que la gent s’acostumi a anar en bici per la ciutat, però t’he de confessar que es complicat. Vull dir que la gent que s’apunta a les nostres sortides, ho fa com de sortida de cap de setmana, però no per fer un canvi de mobilitat més diari. Crec que a Barcelona es molt fàcil anar a peu i en transport públic, i el que es faria en bici ja ho fa la gent caminant. En el mon ciclista ens preguntem per què, però jo crec -i ara em tiro pedres a la teulada- que tampoc es tan necessari, o que tampoc la bici soluciona tant les coses a la gent que es vol moure per la ciutat. Però esperem que això canviï, en altres països es comença des d’abaix. Es importantíssim que els nanos aprenguin a anar en bicicleta a l’escola, i això aquí no ho fem.

Encara hi ha una mica de por per anar en bici, però en el darrer mandat municipal hi ha hagut un salt estratosfèric amb la creació de carrils bici a Barcelona. Els carrils bici ajuden a combatre la por a circular en bici de molta gent.

Ara existeix el que s’anomena ‘evaporització’, això vol dir que si tu li fots putades al cotxes s’evaporen...i això es bastant divertit. Per exemple, ara visc al Raval i tota aquella zona ha disminuït el transit de vehicles privats, no puc donar dades però segur que hi son. Que vol dir, que li han entestat tantes putades als cotxes; aparcament en superfície només per residents, aparcament en soterrani molt car, etc. que els cotxes s’han evaporat de Ciutat Vella. Abans dormia amb el soroll dels cotxes igual que dorm la gent a l’eixample i en canvi ara a Ciutat Vella a la nit es dorm bastant bé. Ara et desperten els borratxos, però això és un altre tema...

12.-

Quantes bicis tens?

J – Tinc 5! Apart de la Brompton, tinc una clàssica de carretera -Colnago-, una Trek de cicloturisme, la meva dona té una d’aquelles de la època de passeig, es una bici de dona, i tinc una bici molt ‘vintage’ que deu tenir 30 o 40 anys que no la trec més que per el dia de la pedalada modernista.

Moltes gràcies Jaume!

 

Done