Despedida

 

 

Els ulls se’m van inundar aquell dia,

vas marxar rabent, en silenci...

Vidriosos, discretament et seguien

amb ullada lleu i tendra, amb desfici.

 

Esperava un comiat, un adéu, un desig;

et vas anar, tan sols, amb la meva mirada

que t’acaronava amb ràbia continguda.

Te’n vas anar..., amb el silenci enmig.

 

Confiava un darrer gir que em cerqués.

Il·lús de mi! Havia oblidat la prudència,

les teves temences, la meva paciència

en uns moments fugaços, darrers i propers.

 

Volia cridar-te, mes..., no podia:

mirades i respecte envaïen l’espai;

et vaig veure marxar amb esglai,

podia i alhora... no volia.

 

Pau Fleta

Done