Pilonga
Des de dins
que són finestres còncaves,
on la claror reposa.
És en els ulls on el paisatge emmarca
la seva arquitectura de la llum,
on la bellesa es palpa i el desig
assaja les carícies
i dibuixa
la seva infraestructura de distàncies,
Darrera del llindar de la mirada
la vida es manifesta
i és en els ulls on és joiosa o trista,
com si els colors tinguessin estat d’ànim.
És en els ulls on esdevé l’albada
deixant la seva empremta en cada cosa.
És en els ulls on l’ànima batega
i treu el cap i mira cap a fora
i veu uns altres ulls
i s’hi emmiralla.
Des de dins
que són finestres còncaves,
on la claror reposa.
És en els ulls on el paisatge emmarca
la seva arquitectura de la llum,
on la bellesa es palpa i el desig
assaja les carícies
i dibuixa
la seva infraestructura de distàncies,
Darrera del llindar de la mirada
la vida es manifesta
i és en els ulls on és joiosa o trista,
com si els colors tinguessin estat d’ànim.
És en els ulls on esdevé l’albada
deixant la seva empremta en cada cosa.
És en els ulls on l’ànima batega
i treu el cap i mira cap a fora
i veu uns altres ulls
i s’hi emmiralla.