HIROSHIMA
Japó.
El Memorial de la pau d'Hiroshima, habitualment conegut amb el nom de Cúpula de la Bomba Atòmica o 原爆ドーム (Genbaku Dōmu?), a Hiroshima, Japó, és part del Parc del Memorial de la Pau d'Hiroshima i va ser designat Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO el 1996. L'edifici serveix com a memorial commemoratiu de la gent que va morir durant el bombardeig atòmic d'Hiroshima el 6 d'agost, de 1945. El 6 d'agost de 1945, a les 08:16 del matí, Estats Units va deixar caure sobre Hiroshima la primera bomba atòmica de la història. La destrucció va ser total i instantània. La tercera part de la població de la ciutat, entre 70.000 i 80.000 persones, va morir instantàniament. La bomba va destruir completament una àrea de 1,5 km de radi, i va provocar incendis en la resta de la ciutat. Gairebé tots els edificis propers a l'explosió van ser destruïts. Gairebé tots.
Va haver-hi un edifici, situat sota el hipocentre de l'explosió, que es va mantenir en peu. Aquest edifici es conserva encara avui dia com a símbol d'alguna cosa que no hauria d'haver succeït. El seu nom oficial és Monument de la Pau d'Hiroshima, però és més conegut com Cúpula Genbaku o simplement Cúpula de la Bomba Atòmica. L'edifici va ser construït en 1915 segons el disseny de l'arquitecte txec Jan Letzel, amb motiu de l'Exposició Comercial de la Prefectura d'Hiroshima. Des d'aquesta data va tenir diversos usos, entre ells la promoció industrial a la regió, fins que al començament de la Segona Guerra Mundial va passar a ser usat per diverses agències governamentals.
La bomba atòmica va explotar a 600 metre d'altitud, gairebé a sobre d'aquest edifici. Per això, malgrat que va ser arrasat per una bola de foc que va matar a tots els seus ocupants, els murs es van mantenir en peu. L'estructura de la cúpula metàl·lica sobresurt en les fotografies de les setmanes posteriors a la devastació d'Hiroshima.
Més de 70.000 persones van morir a l'instant, i altres 70.000 van patir lesions fatals per causa de la radiació.
La ciutat va ser escenari del primer bombardeig atòmic de la història, el 6 d'agost de 1945, en el final de la Segona Guerra Mundial, pel bombarder nord-americà Enola Gay, ordenat pel president Harry Truman. Aquest acte bèl·lic, l'objectiu va ser la rendició ràpida i incondicional del Japó als Estats Units, va produir la mort d'unes 140.000 japonesos, en la seva gairebé totalitat civils (compte), deixant un saldo de gairebé 360.000 ferits, entre els quals gran quantitat presenta variacions i mutacions genètiques a causa de la radiació a la qual van estar exposats. Els contratemps biològics i anatòmics, per tant, persisteixen fins als nostres dies dins de la població japonesa.
M'agradraria pensar de la raça humana que no ho tornem a repetir. Com a causas d'extinció d'un planeta tecnològic, aquesta es una de les causes i per el que yo sé es l'unic planeta que tenim.
El baladre és la flor oficial de la ciutat d'Hiroshima (adelfa en castellà), ja que va ser la primera a florir de nou després de l'explosió de la bomba atòmica el 1945.
(Gentilesa del meu fill quan va estar a Japó aquest estiu).
HIROSHIMA
Japó.
El Memorial de la pau d'Hiroshima, habitualment conegut amb el nom de Cúpula de la Bomba Atòmica o 原爆ドーム (Genbaku Dōmu?), a Hiroshima, Japó, és part del Parc del Memorial de la Pau d'Hiroshima i va ser designat Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO el 1996. L'edifici serveix com a memorial commemoratiu de la gent que va morir durant el bombardeig atòmic d'Hiroshima el 6 d'agost, de 1945. El 6 d'agost de 1945, a les 08:16 del matí, Estats Units va deixar caure sobre Hiroshima la primera bomba atòmica de la història. La destrucció va ser total i instantània. La tercera part de la població de la ciutat, entre 70.000 i 80.000 persones, va morir instantàniament. La bomba va destruir completament una àrea de 1,5 km de radi, i va provocar incendis en la resta de la ciutat. Gairebé tots els edificis propers a l'explosió van ser destruïts. Gairebé tots.
Va haver-hi un edifici, situat sota el hipocentre de l'explosió, que es va mantenir en peu. Aquest edifici es conserva encara avui dia com a símbol d'alguna cosa que no hauria d'haver succeït. El seu nom oficial és Monument de la Pau d'Hiroshima, però és més conegut com Cúpula Genbaku o simplement Cúpula de la Bomba Atòmica. L'edifici va ser construït en 1915 segons el disseny de l'arquitecte txec Jan Letzel, amb motiu de l'Exposició Comercial de la Prefectura d'Hiroshima. Des d'aquesta data va tenir diversos usos, entre ells la promoció industrial a la regió, fins que al començament de la Segona Guerra Mundial va passar a ser usat per diverses agències governamentals.
La bomba atòmica va explotar a 600 metre d'altitud, gairebé a sobre d'aquest edifici. Per això, malgrat que va ser arrasat per una bola de foc que va matar a tots els seus ocupants, els murs es van mantenir en peu. L'estructura de la cúpula metàl·lica sobresurt en les fotografies de les setmanes posteriors a la devastació d'Hiroshima.
Més de 70.000 persones van morir a l'instant, i altres 70.000 van patir lesions fatals per causa de la radiació.
La ciutat va ser escenari del primer bombardeig atòmic de la història, el 6 d'agost de 1945, en el final de la Segona Guerra Mundial, pel bombarder nord-americà Enola Gay, ordenat pel president Harry Truman. Aquest acte bèl·lic, l'objectiu va ser la rendició ràpida i incondicional del Japó als Estats Units, va produir la mort d'unes 140.000 japonesos, en la seva gairebé totalitat civils (compte), deixant un saldo de gairebé 360.000 ferits, entre els quals gran quantitat presenta variacions i mutacions genètiques a causa de la radiació a la qual van estar exposats. Els contratemps biològics i anatòmics, per tant, persisteixen fins als nostres dies dins de la població japonesa.
M'agradraria pensar de la raça humana que no ho tornem a repetir. Com a causas d'extinció d'un planeta tecnològic, aquesta es una de les causes i per el que yo sé es l'unic planeta que tenim.
El baladre és la flor oficial de la ciutat d'Hiroshima (adelfa en castellà), ja que va ser la primera a florir de nou després de l'explosió de la bomba atòmica el 1945.
(Gentilesa del meu fill quan va estar a Japó aquest estiu).