Back to photostream

Finestres romàniques / Romanesque windows

IN ENGLISH BELOW THE LINE

 

El castell de Castellar (del Vallès), també conegut com castell de Clasquerí, de bon matí. És una de les poques fortalesses medievals autentiques del Vallès.

 

Placa de col•lodió sec, mètode Major Russell (col•lodió-taní), en format 4x5; realitzat amb una Graflex Crown Graphic fabricada cap al 1951; Graflex Optar f4,7 de 135mm; 5 minuts a f8 (EV 13); revelat 9:30 minuts en acid pirogallic.

 

Les plaques cobertes amb co•lodió (i anteriorment albuminades, part essencial del procés) es preparen com per a una placa humida usual. En el moment de treure-les del bany de plata, comença la diversió. Cal rentar la placa, sota llum roja, en dues safates d'aigua destilada, i seguidament, submerir-la en una sol•lució d'aigua, taní i etanol. Son uns 10 minutes per placa, en total. Un cop feta la exposició, encara més important el revelat també és per inmersió. Primer s’humidifica la placa seca amb aigua i etanol, i després es submergeix 5 minuts en una solució d’acid pirogalic i citric, amb unes gotes de nitrat de plata. Amb això s’inicia el revelat, però cal afegir més nitrat de plata passats els cinc minuts i usualment fins als 10-12 minuts.

 

Les plaques de col•lodió sec son força desconegudes però es varen fer servir en paral•lel al més famós col•lodió humit. Eren molt pràctiques per eliminar la necessitat de portar a sobre tots els quimics i una cambra fosca portatil, però com les exposicions son molt llargues, de diversos minuts com a mínim, en queden exclosos els retrats. Aquest tipus de procediment en concret, conegut com a mètode Russell, data de 1861.

 

cool.culturalheritage.org/albumen/library/monographs/monc...

 

====================

 

This is Castellar castle, in Catalonia. It's also called Clasquerí castle. It's a medieval fortress, first documented in AD 939. Now it's a private residence, but sometimes celebrations are made there.

 

Dry collodion plate, Major Russell process (tannin-collodion) in 4x5 format; taken with a Graflex Speed Graphic, made c. 1951; Graflex Optar f4,7 de 135mm lens; exposed for 5 minutes at f8 (EV 13); developed 9:30 minutes in pyrogallic acid.

 

The dry collodion is a quite convenient "evolution" from the wet collodion, as it allows to go out there without any box of chemicals and a dark box following you. But it never gained more popularity due to it's own problems, like even more complex manipulations and specially much less sensibility, with expositions in the minutes range, limiting it to landscape photography. This method, discovered by Major Russell in 1861, uses tannin to preserve the sensitivity of the plates once dry.

 

Glass plates covered with collodion (and previously albuminized, an essential part of the process) are prepared as for a usual wet plate. The moment you take them out of the silver bath, the fun begins. The plate must be washed, under red light, in two trays of distilled water, and then immersed in a solution of water, tannin and ethanol. It's about 10 minutes per plate, in total

 

Once the exposure is made, even more important is to develope also by immersion. First, the dry plate is moistened with water and ethanol, and then immersed for 5 minutes in a solution of pyrogallic and citric acid, with a few drops of silver nitrate. This starts the development, but it is necessary to add more silver nitrate after five minutes and usually up to 10-12 minutes.

 

cool.culturalheritage.org/albumen/library/monographs/monc...

 

www.youtube.com/watch?v=zjxNoTjOZrc&t=2941s

1,431 views
9 faves
3 comments
Uploaded on May 20, 2023