Gegantisme / Giant pipes
IN ENGLISH BELOW THE LINE / BETTER SEEN LARGE
La foneria d'acer CELSA, de Castellbisbal, deu ser de les fàbriques més voluminoses de l'entorn de Barcelona. Penseu que per dins d'aquestes canonades hi passaria un cotxe!
Placa de col•lodió sec, mètode Major Russell (col•lodió-taní), en format 4x5; realitzat amb una Graflex Speed Graphic fabricada cap al 1949; objectiu Kodak Anastigmat f4.5; col•lodió Mammut Lea-3 i taní; 10 minuts a f11 (EV entorn 13).
Mentre anava fent proves de plaques seques de col•lodió, vaig trobar un nou video de Borut Peterlin mostrant aquest procediment, però amb variacions. Vaig adaptar-les al meu sistema de treball i ara les plaques son molt més netes i homogenies.
Bàsicament, el sistema mostrat en aquest video implica una més clara neteja del nitrat de plata i sobretot revelar per inmersió, el que millora el detall i la uniformitat. Les plaques cobertes amb co•lodió (i anteriorment albuminades, part essencial del procés) es preparen com per a una placa humida usual. En el moment de treure-les del bany de plata, comença la diversió. Cal rentar la placa, sota llum roja, en dues safates d'aigua destilada, i seguidament, submerir-la en una sol•lució d'aigua, taní i etanol. Son uns 10 minutes per placa, en total. Un cop feta la exposició, encara més important el revelat també és per inmersió. Primer s’humidifica la placa seca amb aigua i etanol, i després es submergeix 5 minuts en una solució d’acid pirogalic i citric, amb unes gotes de nitrat de plata. Amb això s’inicia el revelat, però cal afegir més nitrat de plata passats els cinc minuts i usualment fins als 10-12 minuts.
Les plaques de col•lodió sec son força desconegudes però es varen fer servir en paral•lel al més famós col•lodió humit. Eren molt pràctiques per eliminar la necessitat de portar a sobre tots els quimics i una cambra fosca portatil, però com les exposicions son molt llargues, de diversos minuts com a mínim, en queden exclosos els retrats.
cool.culturalheritage.org/albumen/library/monographs/monc...
www.youtube.com/watch?v=zjxNoTjOZrc&t=2941s
============================================================================================================
CELSA steel works, in Castellbisbal, Must be one of the largest factories arround Barcelona. A car could run inside those pipes.
Dry collodion plate, Major Russell process (tannin-collodion) in 4x5 format; taken with a Graflex Speed Graphic, made c. 1949; Kodak Anastigmat f4.5 lens; Mammut Lea-3 collodion and tannin; exposed for 10 minutes at f11 (EV 13).
While testing collodion dry plates, I found a new video by Borut Peterlin showing this procedure, but with variations. I adapted them to my work system and now the plates are much cleaner and homogeneous.
Basically, the system shown in this video involves a much intense cleaning of the silver nitrate and especially developing by immersion, which improves detail and uniformity. Plates covered with collodion (and previously albuminized, an essential part of the process) are prepared as for a usual wet plate. The moment you take them out of the silver bath, the fun begins. The plate must be washed, under red light, in two trays of distilled water, and then immersed in a solution of water, tannin and ethanol. It's about 10 minutes per plate, in total
Once the exposure is made, even more important is to develope also by immersion. First, the dry plate is moistened with water and ethanol, and then immersed for 5 minutes in a solution of pyrogallic and citric acid, with a few drops of silver nitrate. This starts the development, but it is necessary to add more silver nitrate after five minutes and usually up to 10-12 minutes.
The dry collodion is a quite convenient "evolution" from the wet collodion, as it allows to go out there without any box of chemicals and a dark box following you. But it never gained more popularity due to it's own problems, like even more complex manipulations and specially much less sensibility, with expositions in the minutes range, limiting it to landscape photography.
cool.culturalheritage.org/albumen/library/monographs/monc...
Gegantisme / Giant pipes
IN ENGLISH BELOW THE LINE / BETTER SEEN LARGE
La foneria d'acer CELSA, de Castellbisbal, deu ser de les fàbriques més voluminoses de l'entorn de Barcelona. Penseu que per dins d'aquestes canonades hi passaria un cotxe!
Placa de col•lodió sec, mètode Major Russell (col•lodió-taní), en format 4x5; realitzat amb una Graflex Speed Graphic fabricada cap al 1949; objectiu Kodak Anastigmat f4.5; col•lodió Mammut Lea-3 i taní; 10 minuts a f11 (EV entorn 13).
Mentre anava fent proves de plaques seques de col•lodió, vaig trobar un nou video de Borut Peterlin mostrant aquest procediment, però amb variacions. Vaig adaptar-les al meu sistema de treball i ara les plaques son molt més netes i homogenies.
Bàsicament, el sistema mostrat en aquest video implica una més clara neteja del nitrat de plata i sobretot revelar per inmersió, el que millora el detall i la uniformitat. Les plaques cobertes amb co•lodió (i anteriorment albuminades, part essencial del procés) es preparen com per a una placa humida usual. En el moment de treure-les del bany de plata, comença la diversió. Cal rentar la placa, sota llum roja, en dues safates d'aigua destilada, i seguidament, submerir-la en una sol•lució d'aigua, taní i etanol. Son uns 10 minutes per placa, en total. Un cop feta la exposició, encara més important el revelat també és per inmersió. Primer s’humidifica la placa seca amb aigua i etanol, i després es submergeix 5 minuts en una solució d’acid pirogalic i citric, amb unes gotes de nitrat de plata. Amb això s’inicia el revelat, però cal afegir més nitrat de plata passats els cinc minuts i usualment fins als 10-12 minuts.
Les plaques de col•lodió sec son força desconegudes però es varen fer servir en paral•lel al més famós col•lodió humit. Eren molt pràctiques per eliminar la necessitat de portar a sobre tots els quimics i una cambra fosca portatil, però com les exposicions son molt llargues, de diversos minuts com a mínim, en queden exclosos els retrats.
cool.culturalheritage.org/albumen/library/monographs/monc...
www.youtube.com/watch?v=zjxNoTjOZrc&t=2941s
============================================================================================================
CELSA steel works, in Castellbisbal, Must be one of the largest factories arround Barcelona. A car could run inside those pipes.
Dry collodion plate, Major Russell process (tannin-collodion) in 4x5 format; taken with a Graflex Speed Graphic, made c. 1949; Kodak Anastigmat f4.5 lens; Mammut Lea-3 collodion and tannin; exposed for 10 minutes at f11 (EV 13).
While testing collodion dry plates, I found a new video by Borut Peterlin showing this procedure, but with variations. I adapted them to my work system and now the plates are much cleaner and homogeneous.
Basically, the system shown in this video involves a much intense cleaning of the silver nitrate and especially developing by immersion, which improves detail and uniformity. Plates covered with collodion (and previously albuminized, an essential part of the process) are prepared as for a usual wet plate. The moment you take them out of the silver bath, the fun begins. The plate must be washed, under red light, in two trays of distilled water, and then immersed in a solution of water, tannin and ethanol. It's about 10 minutes per plate, in total
Once the exposure is made, even more important is to develope also by immersion. First, the dry plate is moistened with water and ethanol, and then immersed for 5 minutes in a solution of pyrogallic and citric acid, with a few drops of silver nitrate. This starts the development, but it is necessary to add more silver nitrate after five minutes and usually up to 10-12 minutes.
The dry collodion is a quite convenient "evolution" from the wet collodion, as it allows to go out there without any box of chemicals and a dark box following you. But it never gained more popularity due to it's own problems, like even more complex manipulations and specially much less sensibility, with expositions in the minutes range, limiting it to landscape photography.
cool.culturalheritage.org/albumen/library/monographs/monc...