Primera placa Sutton / Sutton's Rapid Dry Collodion
IN ENGLISH BELOW THE LINE
Placa de col•lodió sec, mètode Sutton (Rapid Dry Collodion), en format 4x5; realitzat amb una Graflex Crown Graphic fabricada cap al 1949; objectiu Kodak Anastigmat f4.5; col•lodió barreja i goma aràbiga; 15 segons a f5.6.
Després de les plaques de col·lodió sec de Major Russell, el pas obvi i fàcil son les plaques "ràpides" de Thomas Sutton, qui va descriure aquest procés ja el 1862. És realment facil perque l'unic canvi consisteix en substituir el taní com a conservant per goma aràbiga. La sensibilitat s'incrementa notablement. Aquí hauria necessitat, a plè sol, uns 3 minuts només amb taní, i potser uns 45 s. afegint un 25-50% de goma aràbiga. Però amb només goma, vaig poder fer aquesta placa seca en 15 segons, i probablement podria baixar a 12. Amb un objectiu lluminós puc fer un retrat en uns 5 o 6 segons. Encara es pot millorar la qualitat amb un filtrat de la goma aràbiga.
Per a aquest procés antic descrit per Sutton el 1862, es cobreix una placa de vidre ben neta amb clara d'ou, i un cop seca, amb col·lodió; es sensibilitza amb nitrat de plata i tot seguit, es renta en aigua destilada. Després es cobreix amb una sol·lució de goma arabiga i es deixa assecar a les fosques. La placa ja està preparada per exposar-se, i aguantarà en aquest estat diverses setmanes o mesos hi tot. Un cop exposada es renta amb etanol i aigua destilada, i es pot revelar en una preparat de àcid pirogalic en aigua destilada i acid acetic, al que s'afegeixen diverses gotes de sol·lució de nitrat de plata al 4,4% (tot i que de moment faig servir una del 10%). Finalment es fixa i vernissa com una placa humida normal i corrent.
Les plaques de col·lodió sec son força desconegudes però es varen fer servir en paral·lel al més famós col·lodió humit. Eren molt pràctiques per eliminar la necessitat de portar a sobre tots els quimics i una cambra fosca portatil, però com les exposicions son molt llargues, de diversos minuts com a mínim, en queden exclosos els retrats. Però veig que amb les plaques de Sutton realment es poden fer retrats sense necessitat de cambra fosca portatil. No entenc com no tingueren més èxit.
studioq.com/blog/2022/2/14/the-rapid-dry-plate-process-by...
Aquest Dornier Do-27 es troba a l'entrada del Aeroport de Sabadell.
==========================
Dry collodion plate, Sutton process (Rapid Dry Collodion) in 4x5 format; taken with a Graflex Crown Graphic, made c. 1949; Kodak Anastigmat f4.5 lens; re-used collodion and gum arabic; exposed for 15 s. at f5.6.
After Major Russell's tannin dry collodion plates, the obvious and easy step is Thomas Sutton's "rapid" plates, described in 1862. It's really easy because the only change is to replace tannin as a preservative with gum arabic. The sensitivity is noticeably increased (although maybe just a bit slower than wet plate). Here it would have needed about 3 minutes with only tannin added, and maybe about 45 seconds. including 25-50% gum arabic. But with just gum, I was able to do this dry plate in 15 seconds, and I could probably get it down to 12. With a bright lens I can do a portrait in about 5 or 6 seconds. The quality can still be improved by filtering the gum arabic, though.
To prepare a plate for the Sutton process (since 1862), one should cover an albumenized glass plate with normal wet plate collodion, and then sensitize it in silver nitrate as usual. But then the plate is completely washed in distilled water, always in the dark. Finally the plate is covered with a solution of gum arabic. Once exposed, the plate is washed in ethanol and water, and then developed in a mixture of pyrogallic acid and acetic acid in distilled water, to which a bit of silver nitrate is added. Fix and varnish as a wet plate.
The dry collodion is a quite convenient "evolution" from the wet collodion, as it allows to go out there without any box of chemicals and a dark box following you. But it never gained more popularity due to it's own problems, like even more complex manipulations and specially much less sensibility, with expositions in the minutes range, limiting it to landscape photography. But this is not the case with Sutton's process, so I can't understand it's place in history between wet plate (1851) and gelatine dry plate (1873).
studioq.com/blog/2022/2/14/the-rapid-dry-plate-process-by...
This Dornier Do-27, the first mass produced German airplane after 1945, stands at the entrance of Sabadell airport.
Primera placa Sutton / Sutton's Rapid Dry Collodion
IN ENGLISH BELOW THE LINE
Placa de col•lodió sec, mètode Sutton (Rapid Dry Collodion), en format 4x5; realitzat amb una Graflex Crown Graphic fabricada cap al 1949; objectiu Kodak Anastigmat f4.5; col•lodió barreja i goma aràbiga; 15 segons a f5.6.
Després de les plaques de col·lodió sec de Major Russell, el pas obvi i fàcil son les plaques "ràpides" de Thomas Sutton, qui va descriure aquest procés ja el 1862. És realment facil perque l'unic canvi consisteix en substituir el taní com a conservant per goma aràbiga. La sensibilitat s'incrementa notablement. Aquí hauria necessitat, a plè sol, uns 3 minuts només amb taní, i potser uns 45 s. afegint un 25-50% de goma aràbiga. Però amb només goma, vaig poder fer aquesta placa seca en 15 segons, i probablement podria baixar a 12. Amb un objectiu lluminós puc fer un retrat en uns 5 o 6 segons. Encara es pot millorar la qualitat amb un filtrat de la goma aràbiga.
Per a aquest procés antic descrit per Sutton el 1862, es cobreix una placa de vidre ben neta amb clara d'ou, i un cop seca, amb col·lodió; es sensibilitza amb nitrat de plata i tot seguit, es renta en aigua destilada. Després es cobreix amb una sol·lució de goma arabiga i es deixa assecar a les fosques. La placa ja està preparada per exposar-se, i aguantarà en aquest estat diverses setmanes o mesos hi tot. Un cop exposada es renta amb etanol i aigua destilada, i es pot revelar en una preparat de àcid pirogalic en aigua destilada i acid acetic, al que s'afegeixen diverses gotes de sol·lució de nitrat de plata al 4,4% (tot i que de moment faig servir una del 10%). Finalment es fixa i vernissa com una placa humida normal i corrent.
Les plaques de col·lodió sec son força desconegudes però es varen fer servir en paral·lel al més famós col·lodió humit. Eren molt pràctiques per eliminar la necessitat de portar a sobre tots els quimics i una cambra fosca portatil, però com les exposicions son molt llargues, de diversos minuts com a mínim, en queden exclosos els retrats. Però veig que amb les plaques de Sutton realment es poden fer retrats sense necessitat de cambra fosca portatil. No entenc com no tingueren més èxit.
studioq.com/blog/2022/2/14/the-rapid-dry-plate-process-by...
Aquest Dornier Do-27 es troba a l'entrada del Aeroport de Sabadell.
==========================
Dry collodion plate, Sutton process (Rapid Dry Collodion) in 4x5 format; taken with a Graflex Crown Graphic, made c. 1949; Kodak Anastigmat f4.5 lens; re-used collodion and gum arabic; exposed for 15 s. at f5.6.
After Major Russell's tannin dry collodion plates, the obvious and easy step is Thomas Sutton's "rapid" plates, described in 1862. It's really easy because the only change is to replace tannin as a preservative with gum arabic. The sensitivity is noticeably increased (although maybe just a bit slower than wet plate). Here it would have needed about 3 minutes with only tannin added, and maybe about 45 seconds. including 25-50% gum arabic. But with just gum, I was able to do this dry plate in 15 seconds, and I could probably get it down to 12. With a bright lens I can do a portrait in about 5 or 6 seconds. The quality can still be improved by filtering the gum arabic, though.
To prepare a plate for the Sutton process (since 1862), one should cover an albumenized glass plate with normal wet plate collodion, and then sensitize it in silver nitrate as usual. But then the plate is completely washed in distilled water, always in the dark. Finally the plate is covered with a solution of gum arabic. Once exposed, the plate is washed in ethanol and water, and then developed in a mixture of pyrogallic acid and acetic acid in distilled water, to which a bit of silver nitrate is added. Fix and varnish as a wet plate.
The dry collodion is a quite convenient "evolution" from the wet collodion, as it allows to go out there without any box of chemicals and a dark box following you. But it never gained more popularity due to it's own problems, like even more complex manipulations and specially much less sensibility, with expositions in the minutes range, limiting it to landscape photography. But this is not the case with Sutton's process, so I can't understand it's place in history between wet plate (1851) and gelatine dry plate (1873).
studioq.com/blog/2022/2/14/the-rapid-dry-plate-process-by...
This Dornier Do-27, the first mass produced German airplane after 1945, stands at the entrance of Sabadell airport.