Santa Margarida de Vilaltella: 1223, 1825, 1988
IN ENGLISH BELOW THE LINE
Placa de col·lodió sec, mètode Russell (col·lodió-taní), en format 18x24 cm.; realitzat amb una càmera sovietica GOMZ FK18X24, fabricada cap el 1954; objectiu Industar I-13 f4.5 / 300mm d'origen militar, fabricat el 1941; col·lodió barreja i taní 50%+goma arabiga 50%. Exposició: 14 minuts, a f8 (ev 11).
En aquest cas, he modificiat la capa "protectora" amb un 50% de goma aràbiga (i el 50% restant taní, com abans). M'ha quedat mitjanament bé, però amb un residu blanquinós per sobre que no sé d'on prové.
Per a aquest procés antic, es cobreix una placa de vidre ben neta amb clara d'ou, i un cop seca, amb col·lodió; es sensibilitza amb nitrat de plata i tot seguit, es renta en aigua destilada. Després es cobreix amb una sol·lució de taní (i potser goma arabiga) i es deixa assecar a les fosques. La placa ja està preparada per exposar-se, i aguantarà en aquest estat diverses setmanes o mesos hi tot. Un cop exposada es renta amb etanol i aigua destilada, i es pot revelar en una preparat de àcid pirogalic en aigua destilada i acid acetic, al que s'afegeixen diverses gotes de sol·lució de nitrat de plata al 4,4% (tot i que de moment faig servir una del 10%). Finalment es fixa i vernissa com una placa humida normal i corrent.
Les plaques de col·lodió sec son força desconegudes però es varen fer servir en paral·lel al més famós col·lodió humit. Eren molt pràctiques per eliminar la necessitat de portar a sobre tots els quimics i una cambra fosca portatil, però com les exposicions son molt llargues, de diversos minuts com a mínim, en queden exclosos els retrats.
cool.culturalheritage.org/albumen/library/monographs/monc...
www.youtube.com/watch?v=zjxNoTjOZrc&t=2941s
Vista de la capella de Santa Margarida de Vilaltella, a Perafita. Tinc un lloc especial per a aquesta capella, ja que vaig ajudar a la seva restauració el 1988 quan encara era un adolescent. Bé, de fet varem treure tota la terra i pedres de la volta esfondrada. Posteriorment varen restaurar el sostre. L'edifici en questió es coneix des del 1223, i té origen romanic; però el 1825 fou ja restaurada i ampliada (porta nova, sagristia i en doblaren l'alçada). Sembla que durant la guerra civil fou ensorrada pels anarquistes.
elromanic.wordpress.com/2018/11/01/santa-margarida-de-vil...
ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Margarida_de_Vilaltella
==========================
Dry collodion plate, Russell process (tannin-collodion) in 18x24 cm. format; taken with a GOMZ FK tailboard camera, made in 1954; Industar-13 f4.5 / 300mm lens of military origin, made in 1941; re-used collodion preserved in tannin & gum arabic; developed in pyrogallol. Exposure: 14 minutes at f8 (ev 11).
View of the chapel of Santa Margarida de Vilaltella, in Perafita. I have a special place for this chapel as I helped restore it in 1988 when I was still a teenager. Well, we actually removed all the earth and stones from the collapsed vault. Later they restored the roof. The building in question has been known since 1223, and has Romanesque origins; but in 1825 it was already restored and enlarged (new door, sacristy and doubled in height). It seems that during the civil war it was demolished by the anarchists.
elromanic.wordpress.com/2018/11/01/santa-margarida-de-vil...
ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Margarida_de_Vilaltella
In this plate, I have also modified the "protective" layer with 50% tannin (and the remaining 50% gum arabic).
It developed quite nice although a bit thin... and with some kind of residue all over the surface that I don't know why is there....
To prepare a plate for the Major Russell process (since 1861), one should cover an albumenized glass plate with normal wet plate collodion, and then sensitize it in silver nitrate as usual. But then the plate is completely washed in distilled water, always in the dark. Finally the plate is covered with a solution of tannin, where gum arabic could be added. Once exposed, the plate is washed in ethanol and water, and then developed in a mixture of pyrogallic acid and acetic acid in distilled water, to which a bit of silver nitrate is added. Fix and varnish as a wet plate.
The dry collodion is a quite convenient "evolution" from the wet collodion, as it allows to go out there without any box of chemicals and a dark box following you. But it never gained more popularity due to it's own problems, like even more complex manipulations and specially much less sensibility, with expositions in the minutes range, limiting it to landscape photography.
cool.culturalheritage.org/albumen/library/monographs/monc...
Santa Margarida de Vilaltella: 1223, 1825, 1988
IN ENGLISH BELOW THE LINE
Placa de col·lodió sec, mètode Russell (col·lodió-taní), en format 18x24 cm.; realitzat amb una càmera sovietica GOMZ FK18X24, fabricada cap el 1954; objectiu Industar I-13 f4.5 / 300mm d'origen militar, fabricat el 1941; col·lodió barreja i taní 50%+goma arabiga 50%. Exposició: 14 minuts, a f8 (ev 11).
En aquest cas, he modificiat la capa "protectora" amb un 50% de goma aràbiga (i el 50% restant taní, com abans). M'ha quedat mitjanament bé, però amb un residu blanquinós per sobre que no sé d'on prové.
Per a aquest procés antic, es cobreix una placa de vidre ben neta amb clara d'ou, i un cop seca, amb col·lodió; es sensibilitza amb nitrat de plata i tot seguit, es renta en aigua destilada. Després es cobreix amb una sol·lució de taní (i potser goma arabiga) i es deixa assecar a les fosques. La placa ja està preparada per exposar-se, i aguantarà en aquest estat diverses setmanes o mesos hi tot. Un cop exposada es renta amb etanol i aigua destilada, i es pot revelar en una preparat de àcid pirogalic en aigua destilada i acid acetic, al que s'afegeixen diverses gotes de sol·lució de nitrat de plata al 4,4% (tot i que de moment faig servir una del 10%). Finalment es fixa i vernissa com una placa humida normal i corrent.
Les plaques de col·lodió sec son força desconegudes però es varen fer servir en paral·lel al més famós col·lodió humit. Eren molt pràctiques per eliminar la necessitat de portar a sobre tots els quimics i una cambra fosca portatil, però com les exposicions son molt llargues, de diversos minuts com a mínim, en queden exclosos els retrats.
cool.culturalheritage.org/albumen/library/monographs/monc...
www.youtube.com/watch?v=zjxNoTjOZrc&t=2941s
Vista de la capella de Santa Margarida de Vilaltella, a Perafita. Tinc un lloc especial per a aquesta capella, ja que vaig ajudar a la seva restauració el 1988 quan encara era un adolescent. Bé, de fet varem treure tota la terra i pedres de la volta esfondrada. Posteriorment varen restaurar el sostre. L'edifici en questió es coneix des del 1223, i té origen romanic; però el 1825 fou ja restaurada i ampliada (porta nova, sagristia i en doblaren l'alçada). Sembla que durant la guerra civil fou ensorrada pels anarquistes.
elromanic.wordpress.com/2018/11/01/santa-margarida-de-vil...
ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Margarida_de_Vilaltella
==========================
Dry collodion plate, Russell process (tannin-collodion) in 18x24 cm. format; taken with a GOMZ FK tailboard camera, made in 1954; Industar-13 f4.5 / 300mm lens of military origin, made in 1941; re-used collodion preserved in tannin & gum arabic; developed in pyrogallol. Exposure: 14 minutes at f8 (ev 11).
View of the chapel of Santa Margarida de Vilaltella, in Perafita. I have a special place for this chapel as I helped restore it in 1988 when I was still a teenager. Well, we actually removed all the earth and stones from the collapsed vault. Later they restored the roof. The building in question has been known since 1223, and has Romanesque origins; but in 1825 it was already restored and enlarged (new door, sacristy and doubled in height). It seems that during the civil war it was demolished by the anarchists.
elromanic.wordpress.com/2018/11/01/santa-margarida-de-vil...
ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Margarida_de_Vilaltella
In this plate, I have also modified the "protective" layer with 50% tannin (and the remaining 50% gum arabic).
It developed quite nice although a bit thin... and with some kind of residue all over the surface that I don't know why is there....
To prepare a plate for the Major Russell process (since 1861), one should cover an albumenized glass plate with normal wet plate collodion, and then sensitize it in silver nitrate as usual. But then the plate is completely washed in distilled water, always in the dark. Finally the plate is covered with a solution of tannin, where gum arabic could be added. Once exposed, the plate is washed in ethanol and water, and then developed in a mixture of pyrogallic acid and acetic acid in distilled water, to which a bit of silver nitrate is added. Fix and varnish as a wet plate.
The dry collodion is a quite convenient "evolution" from the wet collodion, as it allows to go out there without any box of chemicals and a dark box following you. But it never gained more popularity due to it's own problems, like even more complex manipulations and specially much less sensibility, with expositions in the minutes range, limiting it to landscape photography.
cool.culturalheritage.org/albumen/library/monographs/monc...