Digne de la Hammer / Worthy of a Hammer movie
IN ENGLISH BELOW THE LINE
Placa de col·lodió sec, mètode Russell (col·lodió-taní), en format 10x12 polzades (25x30 cm aprox); realitzat amb una càmera indú Vageeswari; objectiu Carl Zeiss Jena Tessar f4.5 / 400mm; col·lodió barreja i taní 50%+goma arabiga 50%. Exposició: 24 minuts, a f8 (ev entre 10.5 i 12.2).
El Castell de Perafita, amb el seu aire lleugerament inquietant, agafa tot un altre to amb la placa de co·lodió. Literalment de cinema gotic, com el terror de la Hammer. A veure si hi veieu en Christopher Lee... he he.
en.wikipedia.org/wiki/Hammer_Film_Productions
En aquest cas, he modificiat la capa "protectora" amb un 50% de goma aràbiga (i el 50% restant taní, com abans).
Per a aquest procés antic, es cobreix una placa de vidre ben neta amb clara d'ou, i un cop seca, amb col·lodió; es sensibilitza amb nitrat de plata i tot seguit, es renta en aigua destilada. Després es cobreix amb una sol·lució de taní (i potser goma arabiga) i es deixa assecar a les fosques. La placa ja està preparada per exposar-se, i aguantarà en aquest estat diverses setmanes o mesos hi tot. Un cop exposada es renta amb etanol i aigua destilada, i es pot revelar en una preparat de àcid pirogalic en aigua destilada i acid acetic, al que s'afegeixen diverses gotes de sol·lució de nitrat de plata al 4,4% (tot i que de moment faig servir una del 10%). Finalment es fixa i vernissa com una placa humida normal i corrent.
Les plaques de col·lodió sec son força desconegudes però es varen fer servir en paral·lel al més famós col·lodió humit. Eren molt pràctiques per eliminar la necessitat de portar a sobre tots els quimics i una cambra fosca portatil, però com les exposicions son molt llargues, de diversos minuts com a mínim, en queden exclosos els retrats.
cool.culturalheritage.org/albumen/library/monographs/monc...
www.youtube.com/watch?v=zjxNoTjOZrc&t=2941s
============================================================================================================
Dry collodion plate, Russell process (tannin-collodion) in 10x12 inches format; taken with a Vageeswari camera; Carl Zeiss Tessar f4.5 / 300mm lens; re-used collodion preserved in tannin & gum arabic; developed in pyrogallol. Exposure: 24 minutes at f8 (ev from 10.5 to 12,2).
The already a bit decayed and heerie castle in Perafita (Catalonia) has a new darker, gothic air with the collodion plate. Straight from a Hammer productions movie. Maybe Christopher Lee could be seen in it... if his image could be reflected, he he he.
en.wikipedia.org/wiki/Hammer_Film_Productions
In this plate, I have also modified the "protective" layer with 50% tannin (and the remaining 50% gum arabic). The sensitivity is theoretically increased, but I gave it a lot of time as the shadows where quite dark.
To prepare a plate for the Major Russell process (since 1861), one should cover an albumenized glass plate with normal wet plate collodion, and then sensitize it in silver nitrate as usual. But then the plate is completely washed in distilled water, always in the dark. Finally the plate is covered with a solution of tannin, where gum arabic could be added. Once exposed, the plate is washed in ethanol and water, and then developed in a mixture of pyrogallic acid and acetic acid in distilled water, to which a bit of silver nitrate is added. Fix and varnish as a wet plate.
The dry collodion is a quite convenient "evolution" from the wet collodion, as it allows to go out there without any box of chemicals and a dark box following you. But it never gained more popularity due to it's own problems, like even more complex manipulations and specially much less sensibility, with expositions in the minutes range, limiting it to landscape photography.
cool.culturalheritage.org/albumen/library/monographs/monc...
Digne de la Hammer / Worthy of a Hammer movie
IN ENGLISH BELOW THE LINE
Placa de col·lodió sec, mètode Russell (col·lodió-taní), en format 10x12 polzades (25x30 cm aprox); realitzat amb una càmera indú Vageeswari; objectiu Carl Zeiss Jena Tessar f4.5 / 400mm; col·lodió barreja i taní 50%+goma arabiga 50%. Exposició: 24 minuts, a f8 (ev entre 10.5 i 12.2).
El Castell de Perafita, amb el seu aire lleugerament inquietant, agafa tot un altre to amb la placa de co·lodió. Literalment de cinema gotic, com el terror de la Hammer. A veure si hi veieu en Christopher Lee... he he.
en.wikipedia.org/wiki/Hammer_Film_Productions
En aquest cas, he modificiat la capa "protectora" amb un 50% de goma aràbiga (i el 50% restant taní, com abans).
Per a aquest procés antic, es cobreix una placa de vidre ben neta amb clara d'ou, i un cop seca, amb col·lodió; es sensibilitza amb nitrat de plata i tot seguit, es renta en aigua destilada. Després es cobreix amb una sol·lució de taní (i potser goma arabiga) i es deixa assecar a les fosques. La placa ja està preparada per exposar-se, i aguantarà en aquest estat diverses setmanes o mesos hi tot. Un cop exposada es renta amb etanol i aigua destilada, i es pot revelar en una preparat de àcid pirogalic en aigua destilada i acid acetic, al que s'afegeixen diverses gotes de sol·lució de nitrat de plata al 4,4% (tot i que de moment faig servir una del 10%). Finalment es fixa i vernissa com una placa humida normal i corrent.
Les plaques de col·lodió sec son força desconegudes però es varen fer servir en paral·lel al més famós col·lodió humit. Eren molt pràctiques per eliminar la necessitat de portar a sobre tots els quimics i una cambra fosca portatil, però com les exposicions son molt llargues, de diversos minuts com a mínim, en queden exclosos els retrats.
cool.culturalheritage.org/albumen/library/monographs/monc...
www.youtube.com/watch?v=zjxNoTjOZrc&t=2941s
============================================================================================================
Dry collodion plate, Russell process (tannin-collodion) in 10x12 inches format; taken with a Vageeswari camera; Carl Zeiss Tessar f4.5 / 300mm lens; re-used collodion preserved in tannin & gum arabic; developed in pyrogallol. Exposure: 24 minutes at f8 (ev from 10.5 to 12,2).
The already a bit decayed and heerie castle in Perafita (Catalonia) has a new darker, gothic air with the collodion plate. Straight from a Hammer productions movie. Maybe Christopher Lee could be seen in it... if his image could be reflected, he he he.
en.wikipedia.org/wiki/Hammer_Film_Productions
In this plate, I have also modified the "protective" layer with 50% tannin (and the remaining 50% gum arabic). The sensitivity is theoretically increased, but I gave it a lot of time as the shadows where quite dark.
To prepare a plate for the Major Russell process (since 1861), one should cover an albumenized glass plate with normal wet plate collodion, and then sensitize it in silver nitrate as usual. But then the plate is completely washed in distilled water, always in the dark. Finally the plate is covered with a solution of tannin, where gum arabic could be added. Once exposed, the plate is washed in ethanol and water, and then developed in a mixture of pyrogallic acid and acetic acid in distilled water, to which a bit of silver nitrate is added. Fix and varnish as a wet plate.
The dry collodion is a quite convenient "evolution" from the wet collodion, as it allows to go out there without any box of chemicals and a dark box following you. But it never gained more popularity due to it's own problems, like even more complex manipulations and specially much less sensibility, with expositions in the minutes range, limiting it to landscape photography.
cool.culturalheritage.org/albumen/library/monographs/monc...