Composició en el caos / Order in the chaos
IN ENGLISH BELOW THE LINE
Placa de col·lodió sec, mètode Russell (col·lodió-taní), en format 13x18cm; realitzat amb una reisekamera Konrad Seitz, fabricada cap al 1895; objectiu K. Seitz Rapid Aplanat f8; col·lodió barreja i taní 75%+goma arabiga 25%. Exposició: 2 minuts, 10 segons a f8.
Al poblet de St. Feliu del Racó, ara part d'una molt més gran urbanització de Castellar del Vallès, hi ha aquest preciós raconet on apreciar els dos campanars de l'església. Obviament destaca el petit, romanic, remanent del temple medieval.
ca.wikipedia.org/wiki/Esgl%C3%A9sia_de_Sant_Feliu_del_Rac...
Continuant amb les proves amb plaques seques de col·lodió. En aquest cas, a més, he modificiat la capa "protectora" amb un 50% de goma aràbiga (i el 50% restant taní, com abans). Per desgracia el dia no acompanyava i el sol va lluir poc, pel que més aviat vaig haver de subexposar i compensar amb més temps revelant, el que incrementa les taques i altres defectes de contaminació.
En aquest cas concret, tot i miraculosament respectar la composició principal, les taques i contaminacions són notables. Crec que els principals motius són tant no filtrar el taní com el metode de revelat en petites dosis de liquid, que no permet "netejar" la superficie de la placa de tota la porqueria que hi pugui haver.
Per a aquest procés antic, es cobreix una placa de vidre ben neta amb clara d'ou, i un cop seca, amb col·lodió; es sensibilitza amb nitrat de plata i tot seguit, es renta en aigua destilada. Després es cobreix amb una sol·lució de taní (i potser goma arabiga) i es deixa assecar a les fosques. La placa ja està preparada per exposar-se, i aguantarà en aquest estat diverses setmanes o mesos hi tot. Un cop exposada (entorn 4 minuts a f11) es renta amb etanol i aigua destilada, i es pot revelar en una preparat de àcid pirogalic en aigua destilada i acid acetic, al que s'afegeixen diverses gotes de sol·lució de nitrat de plata al 4,4% (tot i que de moment faig servir una del 10%). Finalment es fixa i vernissa com una placa humida normal i corrent.
Les plaques de col·lodió sec son força desconegudes però es varen fer servir en paral·lel al més famós col·lodió humit. Eren molt pràctiques per eliminar la necessitat de portar a sobre tots els quimics i una cambra fosca portatil, però com les exposicions son molt llargues, de diversos minuts com a mínim, en queden exclosos els retrats.
cool.culturalheritage.org/albumen/library/monographs/monc...
www.youtube.com/watch?v=zjxNoTjOZrc&t=2941s
============================================================================================================
Dry collodion plate, Russell process (tanine-collodion) in 13x18cm format; taken with a Konrad Seitz tailboard camera, made c.1895; Konrad Seitz Rapid Aplanat f8 lens; re-used collodion preserved in tannin & gum arabic; developed in pyrogalol. Exposure: 2:10 minutes at f8.
In the hamlet of Sant Feliu del Racó, now part of a much larger urbanization of Castellar del Vallès, there is this beautiful corner where you can appreciate the two bell towers of the church. Obviously, the small, Romanesque one, remnant of the medieval temple, stands out. The larger is baroque and much more common.
ca.wikipedia.org/wiki/Esgl%C3%A9sia_de_Sant_Feliu_del_Rac...
In this plate, I have also modified the "protective" layer with 50% tannin (and the remaining 50% gum arabic). The sensitivity is theoretically increased, but the afternoon was partially cloudy, so the results where not as good as I expected. Still remains some problems with dirt and contamination of the emulsion.
In this particular case, despite miraculously respecting the main composition, the stains and contamination are noticeable. I think the main reasons are both not filtering the tannin solution and the method of developing in small doses of liquid barely covering the plate, which does not allow you to wash away all the dirt that may be there.
To prepare a plate for the Major Russell process (since 1861), one should cover an albumenized glass plate with normal wet plate collodion, and then sensitize it in silver nitrate as usual. But then the plate is completely washed in distilled water, always in the dark. Finally the plate is covered with a solution of tannin, where gum arabic could be added. Once exposed, the plate is washed in ethanol and water, and then developed in a mixture of pyrogallic acid and acetic acid in distilled water, to which a bit of silver nitrate is added. Fix and varnish as a wet plate.
The dry collodion is a quite convenient "evolution" from the wet collodion, as it allows to go out there without any box of chemicals and a dark box following you. But it never gained more popularity due to it's own problems, like even more complex manipulations and specially much less sensibility, with expositions in the minutes range, limiting it to landscape photography.
cool.culturalheritage.org/albumen/library/monographs/monc...
Composició en el caos / Order in the chaos
IN ENGLISH BELOW THE LINE
Placa de col·lodió sec, mètode Russell (col·lodió-taní), en format 13x18cm; realitzat amb una reisekamera Konrad Seitz, fabricada cap al 1895; objectiu K. Seitz Rapid Aplanat f8; col·lodió barreja i taní 75%+goma arabiga 25%. Exposició: 2 minuts, 10 segons a f8.
Al poblet de St. Feliu del Racó, ara part d'una molt més gran urbanització de Castellar del Vallès, hi ha aquest preciós raconet on apreciar els dos campanars de l'església. Obviament destaca el petit, romanic, remanent del temple medieval.
ca.wikipedia.org/wiki/Esgl%C3%A9sia_de_Sant_Feliu_del_Rac...
Continuant amb les proves amb plaques seques de col·lodió. En aquest cas, a més, he modificiat la capa "protectora" amb un 50% de goma aràbiga (i el 50% restant taní, com abans). Per desgracia el dia no acompanyava i el sol va lluir poc, pel que més aviat vaig haver de subexposar i compensar amb més temps revelant, el que incrementa les taques i altres defectes de contaminació.
En aquest cas concret, tot i miraculosament respectar la composició principal, les taques i contaminacions són notables. Crec que els principals motius són tant no filtrar el taní com el metode de revelat en petites dosis de liquid, que no permet "netejar" la superficie de la placa de tota la porqueria que hi pugui haver.
Per a aquest procés antic, es cobreix una placa de vidre ben neta amb clara d'ou, i un cop seca, amb col·lodió; es sensibilitza amb nitrat de plata i tot seguit, es renta en aigua destilada. Després es cobreix amb una sol·lució de taní (i potser goma arabiga) i es deixa assecar a les fosques. La placa ja està preparada per exposar-se, i aguantarà en aquest estat diverses setmanes o mesos hi tot. Un cop exposada (entorn 4 minuts a f11) es renta amb etanol i aigua destilada, i es pot revelar en una preparat de àcid pirogalic en aigua destilada i acid acetic, al que s'afegeixen diverses gotes de sol·lució de nitrat de plata al 4,4% (tot i que de moment faig servir una del 10%). Finalment es fixa i vernissa com una placa humida normal i corrent.
Les plaques de col·lodió sec son força desconegudes però es varen fer servir en paral·lel al més famós col·lodió humit. Eren molt pràctiques per eliminar la necessitat de portar a sobre tots els quimics i una cambra fosca portatil, però com les exposicions son molt llargues, de diversos minuts com a mínim, en queden exclosos els retrats.
cool.culturalheritage.org/albumen/library/monographs/monc...
www.youtube.com/watch?v=zjxNoTjOZrc&t=2941s
============================================================================================================
Dry collodion plate, Russell process (tanine-collodion) in 13x18cm format; taken with a Konrad Seitz tailboard camera, made c.1895; Konrad Seitz Rapid Aplanat f8 lens; re-used collodion preserved in tannin & gum arabic; developed in pyrogalol. Exposure: 2:10 minutes at f8.
In the hamlet of Sant Feliu del Racó, now part of a much larger urbanization of Castellar del Vallès, there is this beautiful corner where you can appreciate the two bell towers of the church. Obviously, the small, Romanesque one, remnant of the medieval temple, stands out. The larger is baroque and much more common.
ca.wikipedia.org/wiki/Esgl%C3%A9sia_de_Sant_Feliu_del_Rac...
In this plate, I have also modified the "protective" layer with 50% tannin (and the remaining 50% gum arabic). The sensitivity is theoretically increased, but the afternoon was partially cloudy, so the results where not as good as I expected. Still remains some problems with dirt and contamination of the emulsion.
In this particular case, despite miraculously respecting the main composition, the stains and contamination are noticeable. I think the main reasons are both not filtering the tannin solution and the method of developing in small doses of liquid barely covering the plate, which does not allow you to wash away all the dirt that may be there.
To prepare a plate for the Major Russell process (since 1861), one should cover an albumenized glass plate with normal wet plate collodion, and then sensitize it in silver nitrate as usual. But then the plate is completely washed in distilled water, always in the dark. Finally the plate is covered with a solution of tannin, where gum arabic could be added. Once exposed, the plate is washed in ethanol and water, and then developed in a mixture of pyrogallic acid and acetic acid in distilled water, to which a bit of silver nitrate is added. Fix and varnish as a wet plate.
The dry collodion is a quite convenient "evolution" from the wet collodion, as it allows to go out there without any box of chemicals and a dark box following you. But it never gained more popularity due to it's own problems, like even more complex manipulations and specially much less sensibility, with expositions in the minutes range, limiting it to landscape photography.
cool.culturalheritage.org/albumen/library/monographs/monc...