El Remei de Caldes
IN ENGLISH BELOW THE LINE
Placa de col·lodió sec, mètode Russell (col·lodió-taní), en format 13x18cm; realitzat amb una reisekamera Konrad Seitz, fabricada cap al 1895; objectiu K. Seitz Rapid Aplanat f8; col·lodió barreja i taní.
Vista de la Mare de Deu del Remei, a les afores de Caldes de Montbui. Un bonic racó per a passejar.
En aquest tercer i més ambiciós lot de plaques de col·lodió sec, vaig albuminar tota la superficie del vidre com a pas previ al col·lodió, eliminant completament els problemes de adhesió del mateix, fins hi tot les reticules de les plaques anteriors. Però també vaig tenir nous problemes, principalment que només varen sortir exposades 3 plaques de sis, i a sobre la intensitat és força debil. Crec que té a veure amb com vaig cobrir amb taní la emulsió.
Es cobreix una placa de vidre amb col·lodió, es sensibilitza amb nitrat de plata i tot seguit, es renta en aigua destilada. Després es cobreix amb una sol·lució de taní (i potser goma arabiga) i es deixa assecar a les fosques. La placa ja està preparada per exposar-se, i aguantarà en aquest estat diverses setmanes o mesos hi tot. Un cop exposada (entorn 4 minuts a f11) es renta amb etanol i aigua destilada, i es pot revelar en una preparat de àcid pirogalic en aigua destilada i acid acetic, al que s'afegeixen diverses gotes de sol·lució de nitrat de plata al 4,4%. Finalment es fixa i vernissa com una placa humida normal i corrent.
Les plaques de col·lodió sec son força desconegudes però es varen fer servir en paral·lel al més famós col·lodió humit. Eren molt pràctiques per eliminar la necessitat de portar a sobre tots els quimics i una cambra fosca portatil, però com les exposicions son molt llargues, de diversos minuts com a mínim, en queden exclosos els retrats.
ca.wikipedia.org/wiki/Mare_de_D%C3%A9u_del_Remei_de_Calde...
cool.culturalheritage.org/albumen/library/monographs/monc...
www.youtube.com/watch?v=zjxNoTjOZrc&t=2941s
======================
Dry collodion plate, Russell process (tanine-collodion) in 13x18cm format; made with a Konrad Seitz tailboard camera, made c.1895; Konrad Seitz Rapid Aplanat f8 lens; re-used collodion and tannin; developed in pyrogalol.
The baroque church of El Remei, in the outskirts of Caldes de Montbui, Catalonia.
In this third dry collodion batch I've solved the lifting emulsion problems albumenizing the whole surface before covering the plate with collodion. But all my plates showed quite thin negatives, or nothing at all. I presume these problems could be solved changing the way I cover the plates with tannin and the proportions of the developer.
To prepare a plate for the Major Russell process (since 1861), one should cover a glass plate with normal wet plate collodion, and then sensitize it in silver nitrate as usual. But then the plate is completely washed in distilled water, always in the dark. Finally the plate is covered with a solution of tannin, where gum arabic could be added. Once exposed, the plate is washed in ethanol and water, and then developed in a mixture of pyrogallic acid and acetic acid in distilled water, to which a bit of silver nitrate is added. Fix and varnish as a wet plate.
The dry collodion is a quite convenient "evolution" from the wet collodion, as it allows to go out there without any box of chemicals and a dark box following you. But it never gained more popularity due to it's own problems, like even more complex manipulations and specially much less sensibility, with expositions in the minutes range, limiting it to landscape photography.
cool.culturalheritage.org/albumen/library/monographs/monc...
El Remei de Caldes
IN ENGLISH BELOW THE LINE
Placa de col·lodió sec, mètode Russell (col·lodió-taní), en format 13x18cm; realitzat amb una reisekamera Konrad Seitz, fabricada cap al 1895; objectiu K. Seitz Rapid Aplanat f8; col·lodió barreja i taní.
Vista de la Mare de Deu del Remei, a les afores de Caldes de Montbui. Un bonic racó per a passejar.
En aquest tercer i més ambiciós lot de plaques de col·lodió sec, vaig albuminar tota la superficie del vidre com a pas previ al col·lodió, eliminant completament els problemes de adhesió del mateix, fins hi tot les reticules de les plaques anteriors. Però també vaig tenir nous problemes, principalment que només varen sortir exposades 3 plaques de sis, i a sobre la intensitat és força debil. Crec que té a veure amb com vaig cobrir amb taní la emulsió.
Es cobreix una placa de vidre amb col·lodió, es sensibilitza amb nitrat de plata i tot seguit, es renta en aigua destilada. Després es cobreix amb una sol·lució de taní (i potser goma arabiga) i es deixa assecar a les fosques. La placa ja està preparada per exposar-se, i aguantarà en aquest estat diverses setmanes o mesos hi tot. Un cop exposada (entorn 4 minuts a f11) es renta amb etanol i aigua destilada, i es pot revelar en una preparat de àcid pirogalic en aigua destilada i acid acetic, al que s'afegeixen diverses gotes de sol·lució de nitrat de plata al 4,4%. Finalment es fixa i vernissa com una placa humida normal i corrent.
Les plaques de col·lodió sec son força desconegudes però es varen fer servir en paral·lel al més famós col·lodió humit. Eren molt pràctiques per eliminar la necessitat de portar a sobre tots els quimics i una cambra fosca portatil, però com les exposicions son molt llargues, de diversos minuts com a mínim, en queden exclosos els retrats.
ca.wikipedia.org/wiki/Mare_de_D%C3%A9u_del_Remei_de_Calde...
cool.culturalheritage.org/albumen/library/monographs/monc...
www.youtube.com/watch?v=zjxNoTjOZrc&t=2941s
======================
Dry collodion plate, Russell process (tanine-collodion) in 13x18cm format; made with a Konrad Seitz tailboard camera, made c.1895; Konrad Seitz Rapid Aplanat f8 lens; re-used collodion and tannin; developed in pyrogalol.
The baroque church of El Remei, in the outskirts of Caldes de Montbui, Catalonia.
In this third dry collodion batch I've solved the lifting emulsion problems albumenizing the whole surface before covering the plate with collodion. But all my plates showed quite thin negatives, or nothing at all. I presume these problems could be solved changing the way I cover the plates with tannin and the proportions of the developer.
To prepare a plate for the Major Russell process (since 1861), one should cover a glass plate with normal wet plate collodion, and then sensitize it in silver nitrate as usual. But then the plate is completely washed in distilled water, always in the dark. Finally the plate is covered with a solution of tannin, where gum arabic could be added. Once exposed, the plate is washed in ethanol and water, and then developed in a mixture of pyrogallic acid and acetic acid in distilled water, to which a bit of silver nitrate is added. Fix and varnish as a wet plate.
The dry collodion is a quite convenient "evolution" from the wet collodion, as it allows to go out there without any box of chemicals and a dark box following you. But it never gained more popularity due to it's own problems, like even more complex manipulations and specially much less sensibility, with expositions in the minutes range, limiting it to landscape photography.
cool.culturalheritage.org/albumen/library/monographs/monc...