Balcons lineals / Line balconies
IN ENGLISH BELOW THE LINE
Placa de col·lodió sec, mètode Russell (col·lodió-taní), en format 4x5; realitzat amb una Graflex Pacemaker Speed Graphic fabricada cap al 1949; objectiu Kodak Anastigmat f4.5; col·lodió barreja i taní; 2 minuts a f5.6.
Amb aquestes seguents plaques de col·lodió sec (mètode Russell), he albuminat els marges, eliminant generalment el perill de arrencar l'emulsió del vidre, tot i que l'aigua encara es cola sota aquesta i crea aquests curiosos patrons (però que prefereixo eliminar). En seguents plaques probaré submergir directament la placa en albumina com a fase inicial.
Es cobreix una placa de vidre amb col·lodió, es sensibilitza amb nitrat de plata i tot seguit, es renta en aigua destilada. Després es cobreix amb una sol·lució de taní (i potser goma arabiga) i es deixa assecar a les fosques. La placa ja està preparada per exposar-se, i aguantarà en aquest estat diverses setmanes o mesos hi tot. Un cop exposada (entorn 4 minuts a f11) es renta amb etanol i aigua destilada, i es pot revelar en una preparat de àcid pirogalic en aigua destilada i acid acetic, al que s'afegeixen diverses gotes de sol·lució de nitrat de plata al 4,4%. Finalment es fixa i vernissa com una placa humida normal i corrent.
Les plaques de col·lodió sec son força desconegudes però es varen fer servir en paral·lel al més famós col·lodió humit. Eren molt pràctiques per eliminar la necessitat de portar a sobre tots els quimics i una cambra fosca portatil, però com les exposicions son molt llargues, de diversos minuts com a mínim, en queden exclosos els retrats.
cool.culturalheritage.org/albumen/library/monographs/monc...
www.youtube.com/watch?v=zjxNoTjOZrc&t=2941s
======================
Dry collodion plate, Russell process (tanine-collodion); made with a Graflex Pacemaker Speed Graphic (from 1949); Kodak Anastigmat f4.5 lens; re-used collodion and tanine; developed in pyrogalol; 2 minutes at f5,6.
Now I've leared to always albumenize the edges my dry collodion plates, or the emulsion will lift from the glass. Even so, water goes inside the "bag" between the emulsion and glass, creating this odd patterns.
To prepare a plate for the Major Russell process, one should cover a glass plate with normal wet plate collodion, and then sensitize it in silver nitrate as usual. But then the plate is completely washed in distilled water, always in the dark. Finally the plate is covered with a solution of tannin, where gum arabic could be added. Once exposed, the plate is washed in ethanol and water, and then developed in a mixture of pyrogallic acid and acetic acid in distilled water, to which a bit of silver nitrate is added. Fix and varnish as a wet plate.
The dry collodion is a quite convenient "evolution" from the wet collodion, as it allows to go out there without any box of chemicals and a dark box following you. But it never gained more popularity due to it's own problems, like even more complex manipulations and specially much less sensibility, with expositions in the minutes range, limiting it to landscape photography.
cool.culturalheritage.org/albumen/library/monographs/monc...
Balcons lineals / Line balconies
IN ENGLISH BELOW THE LINE
Placa de col·lodió sec, mètode Russell (col·lodió-taní), en format 4x5; realitzat amb una Graflex Pacemaker Speed Graphic fabricada cap al 1949; objectiu Kodak Anastigmat f4.5; col·lodió barreja i taní; 2 minuts a f5.6.
Amb aquestes seguents plaques de col·lodió sec (mètode Russell), he albuminat els marges, eliminant generalment el perill de arrencar l'emulsió del vidre, tot i que l'aigua encara es cola sota aquesta i crea aquests curiosos patrons (però que prefereixo eliminar). En seguents plaques probaré submergir directament la placa en albumina com a fase inicial.
Es cobreix una placa de vidre amb col·lodió, es sensibilitza amb nitrat de plata i tot seguit, es renta en aigua destilada. Després es cobreix amb una sol·lució de taní (i potser goma arabiga) i es deixa assecar a les fosques. La placa ja està preparada per exposar-se, i aguantarà en aquest estat diverses setmanes o mesos hi tot. Un cop exposada (entorn 4 minuts a f11) es renta amb etanol i aigua destilada, i es pot revelar en una preparat de àcid pirogalic en aigua destilada i acid acetic, al que s'afegeixen diverses gotes de sol·lució de nitrat de plata al 4,4%. Finalment es fixa i vernissa com una placa humida normal i corrent.
Les plaques de col·lodió sec son força desconegudes però es varen fer servir en paral·lel al més famós col·lodió humit. Eren molt pràctiques per eliminar la necessitat de portar a sobre tots els quimics i una cambra fosca portatil, però com les exposicions son molt llargues, de diversos minuts com a mínim, en queden exclosos els retrats.
cool.culturalheritage.org/albumen/library/monographs/monc...
www.youtube.com/watch?v=zjxNoTjOZrc&t=2941s
======================
Dry collodion plate, Russell process (tanine-collodion); made with a Graflex Pacemaker Speed Graphic (from 1949); Kodak Anastigmat f4.5 lens; re-used collodion and tanine; developed in pyrogalol; 2 minutes at f5,6.
Now I've leared to always albumenize the edges my dry collodion plates, or the emulsion will lift from the glass. Even so, water goes inside the "bag" between the emulsion and glass, creating this odd patterns.
To prepare a plate for the Major Russell process, one should cover a glass plate with normal wet plate collodion, and then sensitize it in silver nitrate as usual. But then the plate is completely washed in distilled water, always in the dark. Finally the plate is covered with a solution of tannin, where gum arabic could be added. Once exposed, the plate is washed in ethanol and water, and then developed in a mixture of pyrogallic acid and acetic acid in distilled water, to which a bit of silver nitrate is added. Fix and varnish as a wet plate.
The dry collodion is a quite convenient "evolution" from the wet collodion, as it allows to go out there without any box of chemicals and a dark box following you. But it never gained more popularity due to it's own problems, like even more complex manipulations and specially much less sensibility, with expositions in the minutes range, limiting it to landscape photography.
cool.culturalheritage.org/albumen/library/monographs/monc...