La Salyut i el seu pasaport / A camera and it's Soviet passport
IN ENGLISH BELOW THE LINE
Com podeu veure, el número de serie correspon, com ha de ser.
La fàbrica Arsenal, de Kiev, en època sovietica produí una serie de càmeres de format mitjà (6x6cm) que serien el màxim exponent de producció d’una càmera professional de qualitat per part de la URSS. Es tracta de la Salyut, després renascuda com a Kiev 88, però també altres noms . Segons la teoria, o pràcticament la llegenda, aquestes càmeres s’iniciaren a partir d’un prototipus alemany disenyat durant la Segona Guerra Mundial, i capturat pels sovietics. Aquest mateix projecte acabaria, afirmen, en mans dels suecs, que llençaren la Hasselblad 1600 el 1948. Per això les Salyut/Kiev 88 s’assemblen tant a les Hasselblad. El problema es que mai s’ha vist cap prova d’aquesta càmera alemana original, i a sobre la Salyut sortí el 1957, molt després de la seva “cosina” Hasselblad. En fi.
L'objectiu és l'estandart per a la Salyut-S, el Vega-12B f2.8/80mm, i venia d'origen amb la càmera, com demostren els papers de fàbrica.
La Salyut era una càmera modular del tipus Hasselblad 1600, és a dir, amb un cos central amb l’obturador de pla focal i mirall reflex al que se li acoplen l’objectiu, visor i carregador de pel·licula. Això permet moltes variacions, i sobretot canviar de tipus de pel·licula a mig rodet. El problema principal ve del complex i delicat obturador; Hasselblad el canvià per un obturador central integrat en els objectius, naixent la Hasselblad 500C, però els sovietics manteniren l’obturador de pla focal fins als anys 90! Tot i els inconvenients de fiabilitat, això permet velocitats més altes així com un espectacular terrabastall sonor tant en disparar com en carregar l’obturador. Sona més com un fusell que com una càmera! Amb tot, les Salyut/Kiev88 s’assemblen tant a les Hasselblad que son popularment conegudes com “Hasselbladsky”.
En tot cas, son càmeres complexes, ja que cal respectar certs procediments d'operació: sempre avançar el rodet abans de canviar de velocitat, sempre treure la protecció del carregador per a poder disparar o canviar de carregador, sempre avançar el rodet abans de canviar d'objectiu... No fer qualsevol d'aquestes normes pot representar destroçar la càmera.
Aquesta en concret és la Salyut-S, segona variant produida entre 1972 i 1980. Apart de conexió per a flaix, incorporava diafragma automatic pels objectius, el que permetia enfocar sense necessitat d’enfosquir la imatge en tancar el diafragma (el diafragma només es tanca en disparar, com en les SLR modernes). També es denominà Kiev 80 per a la exportació. Posteriorment donà lloc a la Kiev 88, amb “peu” per al flaix incorportat, i visor TTL, amb fotometre incorportat. També sembla que la qualitat de la maquinaria disminuí, i les Kiev 88, tot i que molt nombroses, no semblen tant de fiar i han donat cert mal nom a aquestes càmeres. En tot cas, aquesta funciona força be, apart d’alguna fuita de llum puntual.
L’exemplar que veieu el vaig comprar amb el equipament complert a algú de Moldavia; de fet, de la “en-general-no-reconeguda” però ben real Transnistria. Tot i els dubtes, el paquet arribà sense cap problema des de Tiraspol. Com deia, junt amb la càmera venia l’estoig de cuiro, dos filtres, dos carregadors de pel·licula, un cable disparador i parasol. I un detall historicament rellevant, el “Passport” o certificat de fàbrica. En aquest Passport hi ha força informació sobre la historia particular d’aquesta càmera: fou fabricada el setembre de 1974 (quasi som de la mateixa quinta, vaja), i es va vendre el 27 de febrer de 1975. Tot i estar en rus, crec entendre alguns detalls; fou venguda per una cooperativa de consum al poble de Novopokrovka (Dniepropetrovsk oblast), a cert Victor Fedorovitx Antsybor.
=========================================
The Soviet-era Arsenal factory (Kiev) produced a series of medium-sized (6x6cm) cameras that would be the USSR's most serious project of a quality professional camera. This was the Salyut, later reborn as Kiev-88, but also other names. According to theory, or practically legend, these cameras were started from a German prototype designed during World War II, and captured by the Soviets. This same project would end up in the hands of the Swedes, who launched the Hasselblad 1600 in 1948. That is why the Salyut / Kiev 88 is so similar to the Hasselblad. The problem is that no evidence of this original German camera has ever been seen, and the Salyut came out in 1957, long after her "cousin" Hasselblad. So...
The Salyut was a modular camera like the Hasselblad 1600, that is, with a central body with a focal plane shutter and a reflex mirror to which the lens, viewfinder and film magazine backs are attached. This allows for many variations, and most importantly switching of types of film at mid-roll. The main problem comes from the complex and delicate shutter; Hasselblad replaced it with a leaf shutter built into each lenses, and the Hasselblad 500C was born, but the Soviets kept the focal plane shutter until the 1990s! Despite the drawbacks of reliability, this allows for cheaper lenses, higher speeds as well as a spectacular and loud noise both when shooting and loading the shutter. Sounds more like a rifle than a camera! However, the Salyut / Kiev88 are so similar to the Hasselblads that they are popularly known as the "Hasselbladsky".
In any case, they are complex cameras, as it is necessary to respect certain operating procedures: always advance the film before changing speed, always remove the darkslide to take a picture or change the magazine, always cock the shutter before changing lenses... Failure to follow any of these rules may represent shredding the camera.
The lens is the standard for the Salyut-S, the Vega-12B f2.8 / 80mm, and came originally with the camera, as the factory papers show.
This particular camera is the Salyut-S, the second variant produced between 1972 and 1980. Apart from a PC port for flash, it incorporated automatic aperture for the lenses, which allowed to focus without having to obscure the image when closing the aperture (the aperture only closes when shooting, as in modern SLRs). It was also called Kiev 80 for export. It later gave rise to the Kiev 88, with hotshoe, and TTL viewfinder, with built-in photometer. It also seems that the quality of the machinery has decreased, and the Kiev 88, although very numerous, do not seem so reliable and have given some bad name to these cameras. In any case, this one works quite well, apart from some occasional light leakage in the backs.
I bought the one you see with the complete setfrom someone in "Moldova"; in fact, from the “generally-unrecognized” but real Transnistria. Despite the doubts, the package arrived without any problems from Tiraspol. As I said, with the camera came the leather case, two filters, two film backs, a trigger cable and a sunshade. And a historically relevant detail, the "Passport" or factory certificate. In this Passport there is a lot of information about the particular history of this camera: it was made in September 1974 (almost as old as I), and it was sold on February 27, 1975. Despite being in Russian, I think I understand some details; was sold by a consumer cooperative in the village of Novopokrovka (Dniepropetrovsk oblast), to a certain Victor Fedorovich Antsybor.
emulsive.org/reviews/camera-reviews/kiev-film-camera-revi...
www.sovietcams.com/index.php?996969233
www.youtube.com/watch?v=KnExuYC3phY
La Salyut i el seu pasaport / A camera and it's Soviet passport
IN ENGLISH BELOW THE LINE
Com podeu veure, el número de serie correspon, com ha de ser.
La fàbrica Arsenal, de Kiev, en època sovietica produí una serie de càmeres de format mitjà (6x6cm) que serien el màxim exponent de producció d’una càmera professional de qualitat per part de la URSS. Es tracta de la Salyut, després renascuda com a Kiev 88, però també altres noms . Segons la teoria, o pràcticament la llegenda, aquestes càmeres s’iniciaren a partir d’un prototipus alemany disenyat durant la Segona Guerra Mundial, i capturat pels sovietics. Aquest mateix projecte acabaria, afirmen, en mans dels suecs, que llençaren la Hasselblad 1600 el 1948. Per això les Salyut/Kiev 88 s’assemblen tant a les Hasselblad. El problema es que mai s’ha vist cap prova d’aquesta càmera alemana original, i a sobre la Salyut sortí el 1957, molt després de la seva “cosina” Hasselblad. En fi.
L'objectiu és l'estandart per a la Salyut-S, el Vega-12B f2.8/80mm, i venia d'origen amb la càmera, com demostren els papers de fàbrica.
La Salyut era una càmera modular del tipus Hasselblad 1600, és a dir, amb un cos central amb l’obturador de pla focal i mirall reflex al que se li acoplen l’objectiu, visor i carregador de pel·licula. Això permet moltes variacions, i sobretot canviar de tipus de pel·licula a mig rodet. El problema principal ve del complex i delicat obturador; Hasselblad el canvià per un obturador central integrat en els objectius, naixent la Hasselblad 500C, però els sovietics manteniren l’obturador de pla focal fins als anys 90! Tot i els inconvenients de fiabilitat, això permet velocitats més altes així com un espectacular terrabastall sonor tant en disparar com en carregar l’obturador. Sona més com un fusell que com una càmera! Amb tot, les Salyut/Kiev88 s’assemblen tant a les Hasselblad que son popularment conegudes com “Hasselbladsky”.
En tot cas, son càmeres complexes, ja que cal respectar certs procediments d'operació: sempre avançar el rodet abans de canviar de velocitat, sempre treure la protecció del carregador per a poder disparar o canviar de carregador, sempre avançar el rodet abans de canviar d'objectiu... No fer qualsevol d'aquestes normes pot representar destroçar la càmera.
Aquesta en concret és la Salyut-S, segona variant produida entre 1972 i 1980. Apart de conexió per a flaix, incorporava diafragma automatic pels objectius, el que permetia enfocar sense necessitat d’enfosquir la imatge en tancar el diafragma (el diafragma només es tanca en disparar, com en les SLR modernes). També es denominà Kiev 80 per a la exportació. Posteriorment donà lloc a la Kiev 88, amb “peu” per al flaix incorportat, i visor TTL, amb fotometre incorportat. També sembla que la qualitat de la maquinaria disminuí, i les Kiev 88, tot i que molt nombroses, no semblen tant de fiar i han donat cert mal nom a aquestes càmeres. En tot cas, aquesta funciona força be, apart d’alguna fuita de llum puntual.
L’exemplar que veieu el vaig comprar amb el equipament complert a algú de Moldavia; de fet, de la “en-general-no-reconeguda” però ben real Transnistria. Tot i els dubtes, el paquet arribà sense cap problema des de Tiraspol. Com deia, junt amb la càmera venia l’estoig de cuiro, dos filtres, dos carregadors de pel·licula, un cable disparador i parasol. I un detall historicament rellevant, el “Passport” o certificat de fàbrica. En aquest Passport hi ha força informació sobre la historia particular d’aquesta càmera: fou fabricada el setembre de 1974 (quasi som de la mateixa quinta, vaja), i es va vendre el 27 de febrer de 1975. Tot i estar en rus, crec entendre alguns detalls; fou venguda per una cooperativa de consum al poble de Novopokrovka (Dniepropetrovsk oblast), a cert Victor Fedorovitx Antsybor.
=========================================
The Soviet-era Arsenal factory (Kiev) produced a series of medium-sized (6x6cm) cameras that would be the USSR's most serious project of a quality professional camera. This was the Salyut, later reborn as Kiev-88, but also other names. According to theory, or practically legend, these cameras were started from a German prototype designed during World War II, and captured by the Soviets. This same project would end up in the hands of the Swedes, who launched the Hasselblad 1600 in 1948. That is why the Salyut / Kiev 88 is so similar to the Hasselblad. The problem is that no evidence of this original German camera has ever been seen, and the Salyut came out in 1957, long after her "cousin" Hasselblad. So...
The Salyut was a modular camera like the Hasselblad 1600, that is, with a central body with a focal plane shutter and a reflex mirror to which the lens, viewfinder and film magazine backs are attached. This allows for many variations, and most importantly switching of types of film at mid-roll. The main problem comes from the complex and delicate shutter; Hasselblad replaced it with a leaf shutter built into each lenses, and the Hasselblad 500C was born, but the Soviets kept the focal plane shutter until the 1990s! Despite the drawbacks of reliability, this allows for cheaper lenses, higher speeds as well as a spectacular and loud noise both when shooting and loading the shutter. Sounds more like a rifle than a camera! However, the Salyut / Kiev88 are so similar to the Hasselblads that they are popularly known as the "Hasselbladsky".
In any case, they are complex cameras, as it is necessary to respect certain operating procedures: always advance the film before changing speed, always remove the darkslide to take a picture or change the magazine, always cock the shutter before changing lenses... Failure to follow any of these rules may represent shredding the camera.
The lens is the standard for the Salyut-S, the Vega-12B f2.8 / 80mm, and came originally with the camera, as the factory papers show.
This particular camera is the Salyut-S, the second variant produced between 1972 and 1980. Apart from a PC port for flash, it incorporated automatic aperture for the lenses, which allowed to focus without having to obscure the image when closing the aperture (the aperture only closes when shooting, as in modern SLRs). It was also called Kiev 80 for export. It later gave rise to the Kiev 88, with hotshoe, and TTL viewfinder, with built-in photometer. It also seems that the quality of the machinery has decreased, and the Kiev 88, although very numerous, do not seem so reliable and have given some bad name to these cameras. In any case, this one works quite well, apart from some occasional light leakage in the backs.
I bought the one you see with the complete setfrom someone in "Moldova"; in fact, from the “generally-unrecognized” but real Transnistria. Despite the doubts, the package arrived without any problems from Tiraspol. As I said, with the camera came the leather case, two filters, two film backs, a trigger cable and a sunshade. And a historically relevant detail, the "Passport" or factory certificate. In this Passport there is a lot of information about the particular history of this camera: it was made in September 1974 (almost as old as I), and it was sold on February 27, 1975. Despite being in Russian, I think I understand some details; was sold by a consumer cooperative in the village of Novopokrovka (Dniepropetrovsk oblast), to a certain Victor Fedorovich Antsybor.
emulsive.org/reviews/camera-reviews/kiev-film-camera-revi...
www.sovietcams.com/index.php?996969233
www.youtube.com/watch?v=KnExuYC3phY