Temps de cireres.
...Llevar-se de bon matí i collir-les fresques de l’arbre, que vinclava les seves branques carregades, com oferint-nos el seu fruit, era una emoció de criatura difícil d’oblidar.
Quan ens les posàvem a la boca i tibàvem la cirera de la seva tija, podíem sentir el seu, crac, quan separàvem les dues parts. Després tot eren rialles amb la boca plena del saborós fruit. Triàvem les bessones per posar-nos-les a les orelles com si fossin arracades i amb la resta omplíem la cistella per portar-les cap al pis i deixar-les a la foscor del rebost, per conservar la seva frescor, fins després de dinar.
No sempre arribaven a les postres… i és que era tan temptador obrir la porta amb cautela, agafar-ne un grapat i amagar-nos per poder-nos-les cruspir com si fos un tresor robat! Tanmateix és impossible menjar-ne només una…
reflexionsdunaformiga.cat/temps-de-cireres/
Temps de cireres.
...Llevar-se de bon matí i collir-les fresques de l’arbre, que vinclava les seves branques carregades, com oferint-nos el seu fruit, era una emoció de criatura difícil d’oblidar.
Quan ens les posàvem a la boca i tibàvem la cirera de la seva tija, podíem sentir el seu, crac, quan separàvem les dues parts. Després tot eren rialles amb la boca plena del saborós fruit. Triàvem les bessones per posar-nos-les a les orelles com si fossin arracades i amb la resta omplíem la cistella per portar-les cap al pis i deixar-les a la foscor del rebost, per conservar la seva frescor, fins després de dinar.
No sempre arribaven a les postres… i és que era tan temptador obrir la porta amb cautela, agafar-ne un grapat i amagar-nos per poder-nos-les cruspir com si fos un tresor robat! Tanmateix és impossible menjar-ne només una…
reflexionsdunaformiga.cat/temps-de-cireres/