Massa sovint el perill és més imperceptible...
No hi ha com ser pare (en cas de mare multiplicat per molt) per patir per tot, i bàsicament patir per coses que no caldria, sempre m'ha fet especial por quan s'enfilen per llocs on si falla la ma, el mínim que et pot passar, es que es fotin una "nata" de campionat. Tot plegat absurd en una societat en que el veritable perill el tenim en coses més intangibles, pèrdua de valors, d'autoestima, d'autosuficiència... en definitiva, pèrdua d'empatia... recordeu allò que es deia de que "... la llibertad d'un, acaba on comença la de l'altre...", o "... no vulguis per tú el que no vulguis pels demés..." ... doncs això...
Massa sovint el perill és més imperceptible...
No hi ha com ser pare (en cas de mare multiplicat per molt) per patir per tot, i bàsicament patir per coses que no caldria, sempre m'ha fet especial por quan s'enfilen per llocs on si falla la ma, el mínim que et pot passar, es que es fotin una "nata" de campionat. Tot plegat absurd en una societat en que el veritable perill el tenim en coses més intangibles, pèrdua de valors, d'autoestima, d'autosuficiència... en definitiva, pèrdua d'empatia... recordeu allò que es deia de que "... la llibertad d'un, acaba on comença la de l'altre...", o "... no vulguis per tú el que no vulguis pels demés..." ... doncs això...