Pere Sala
la sibil.la
Amb motiu de la commemoració del 400 aniversari de la repoblació mallorquina de les terres de la Marina (1611—2011) es recupera a Teulada la tradició medieval del Cant de la Sibil·la.
A l'Església de Santa Caterina de Teulada, cada any, des de temps immemorial, la nit del 24 de desembre es celebra el naixement de Crist amb la tradicional Missa del Gall, un acte litúrgic que comença amb la recitació de l'ofici de Matines de Nadal i que ara es veu incrementat amb el Cant de la Sibil·la l’antevespra de la Nit de Nadal, el 22 de desembre a la nit.
L’origen del Cant de la Sibil·la està connectat, abans de l'era cristiana, amb els oracles propis dels grecs, tan afeccionats a les prediccions sobre el futur. Els jueus que vivien en contacte amb la cultura hel·lenística van fer seu aquell costum i li van donar una clara significació religiosa: una crida als pobles pagans per tal de convertir-se abans del Judici Final sobre tots els pobles de la terra. Amb un llenguatge apocalíptic, tan característic de la literatura hebraica, es volia remarcar la urgència de canviar de vida davant la proximitat de la fi dels temps. El cristianisme va assumir també aquesta tradició i la va unir a la primera vinguda de Crist en el seu naixement i a la segona vinguda com a Jutge i Senyor del món i de la història.
El Cant de la Sibil·la en l'ambient nadalenc es va fer popular a l'Edat Mitjana i se'n conserven molts manuscrits i diverses versions musicades. La versió que s'ha recuperat a Teulada procedeix d'un breviari de 1533 de la Seu de València, amb l'adaptació musical de Bartomeu Càrceres conservada al Cançoner de Gandia. Consta d'una tornada de dos versos que canta el cor i sis estrofes de quatre versos que canta la veu blanca que fa de sibil·la.
Con motivo de la conmemoración del 400 aniversario de la repoblación mallorquina de las tierras de la Marina (1611 a 2011) se recupera en Teulada la tradición medieval del Canto de la Sibila.
En la Iglesia de Santa Catalina de Teulada, cada año, desde tiempo inmemorial, la noche del 24 de diciembre se celebra el nacimiento de Cristo con la tradicional Misa del Gallo, un acto litúrgico que comienza con la recitación del oficio de maitines de Navidad y que ahora se ve incrementado con el Canto de la Sibila el antevespra de la Nochebuena, el 22 de diciembre por la noche.
El origen del Canto de la Sibila está conectado, antes de la era cristiana, con los oráculos propios de los griegos, tan aficionados a las predicciones sobre el futuro. Los judíos que vivían en contacto con la cultura helenística hicieron su aquel costumbre y le dieron una clara significación religiosa: un llamamiento a los pueblos paganos para convertirse antes del Juicio Final sobre todos los pueblos de la tierra. Con un lenguaje apocalíptico, tan característico de la literatura hebraica, se quería subrayar la urgencia de cambiar de vida ante la proximidad del fin de los tiempos. El cristianismo asumió también esta tradición y la unió a la primera venida de Cristo en su nacimiento y en la segunda venida como Juez y Señor del mundo y de la historia.
El Canto de la Sibila en el ambiente navideño se hizo popular en la Edad Media y se conservan muchos manuscritos y diversas versiones musicadas. La versión que se ha recuperado en Teulada procede de un breviario de 1533 de la Catedral de Valencia, con la adaptación musical de Bartolomé Cárceres conservada en el Cancionero de Gandía. Consta de una vuelta de dos versos que canta el corazón y seis estrofas de cuatro versos que canta la voz blanca que hace de sibila.
la sibil.la
Amb motiu de la commemoració del 400 aniversari de la repoblació mallorquina de les terres de la Marina (1611—2011) es recupera a Teulada la tradició medieval del Cant de la Sibil·la.
A l'Església de Santa Caterina de Teulada, cada any, des de temps immemorial, la nit del 24 de desembre es celebra el naixement de Crist amb la tradicional Missa del Gall, un acte litúrgic que comença amb la recitació de l'ofici de Matines de Nadal i que ara es veu incrementat amb el Cant de la Sibil·la l’antevespra de la Nit de Nadal, el 22 de desembre a la nit.
L’origen del Cant de la Sibil·la està connectat, abans de l'era cristiana, amb els oracles propis dels grecs, tan afeccionats a les prediccions sobre el futur. Els jueus que vivien en contacte amb la cultura hel·lenística van fer seu aquell costum i li van donar una clara significació religiosa: una crida als pobles pagans per tal de convertir-se abans del Judici Final sobre tots els pobles de la terra. Amb un llenguatge apocalíptic, tan característic de la literatura hebraica, es volia remarcar la urgència de canviar de vida davant la proximitat de la fi dels temps. El cristianisme va assumir també aquesta tradició i la va unir a la primera vinguda de Crist en el seu naixement i a la segona vinguda com a Jutge i Senyor del món i de la història.
El Cant de la Sibil·la en l'ambient nadalenc es va fer popular a l'Edat Mitjana i se'n conserven molts manuscrits i diverses versions musicades. La versió que s'ha recuperat a Teulada procedeix d'un breviari de 1533 de la Seu de València, amb l'adaptació musical de Bartomeu Càrceres conservada al Cançoner de Gandia. Consta d'una tornada de dos versos que canta el cor i sis estrofes de quatre versos que canta la veu blanca que fa de sibil·la.
Con motivo de la conmemoración del 400 aniversario de la repoblación mallorquina de las tierras de la Marina (1611 a 2011) se recupera en Teulada la tradición medieval del Canto de la Sibila.
En la Iglesia de Santa Catalina de Teulada, cada año, desde tiempo inmemorial, la noche del 24 de diciembre se celebra el nacimiento de Cristo con la tradicional Misa del Gallo, un acto litúrgico que comienza con la recitación del oficio de maitines de Navidad y que ahora se ve incrementado con el Canto de la Sibila el antevespra de la Nochebuena, el 22 de diciembre por la noche.
El origen del Canto de la Sibila está conectado, antes de la era cristiana, con los oráculos propios de los griegos, tan aficionados a las predicciones sobre el futuro. Los judíos que vivían en contacto con la cultura helenística hicieron su aquel costumbre y le dieron una clara significación religiosa: un llamamiento a los pueblos paganos para convertirse antes del Juicio Final sobre todos los pueblos de la tierra. Con un lenguaje apocalíptico, tan característico de la literatura hebraica, se quería subrayar la urgencia de cambiar de vida ante la proximidad del fin de los tiempos. El cristianismo asumió también esta tradición y la unió a la primera venida de Cristo en su nacimiento y en la segunda venida como Juez y Señor del mundo y de la historia.
El Canto de la Sibila en el ambiente navideño se hizo popular en la Edad Media y se conservan muchos manuscritos y diversas versiones musicadas. La versión que se ha recuperado en Teulada procede de un breviario de 1533 de la Catedral de Valencia, con la adaptación musical de Bartolomé Cárceres conservada en el Cancionero de Gandía. Consta de una vuelta de dos versos que canta el corazón y seis estrofas de cuatro versos que canta la voz blanca que hace de sibila.