Mataparet castany-Boleto castaño-Gyroporus castaneus
Bolet de menut a mida mitjana; barret de convex a aplanat, de fins a 8 cm de diàmetre; superfície seca, mate, finament vellutada, de castany fosc a groc brunenc, de color uniforme.
Porus petits, densos, angulars, blancs, groguencs en envellir i brunencs a les ferides.
Cama separable, corticada, fràgil; crema pàl·lid a la part superior, del color del barret a la resta; mate, seca, vellutada.
Carn dura, blanca, no blaveja al tall ni al frec, immutable o, algun cop, vira lleugerament al rosa pàl·lid, formants grans cavitats a tot el llarg de la cama (cavernosa); dolça al tast, recorda les avellanes.
Solitari o en petits grups, a vegades soldats pels peus; cosmopolita; espècie micorrízica de boscos secs de planifolis (roures, castanyer, alzina, carrasca, garric, surera), més rara vora faig i bedoll i de coníferes (pins i avets) preferentment sobre substrat àcid o descarbonatat; des dels Pirineus a la plana litoral fins Alacant, Menorca i Mallorca; des de l'estiu a finals de tardor; en marges de camins, clarianes i talussos.
En pinedes litorals sorrenques es pot trobar el mataparent de dunes (Gyroporus ammophilus), molt semblant però que és una espècie tòxica. Provoca fortes gastroenteritis. Sol ser més gran, de barret fins a 15-18- (20) cm de diàmetre, de tons bru asalmonats, cama de fins a 9 cm de diàmetre i la carn, lleugerament rosada, pot blavejar al frec o al tall.
El mataparent anyil (Gyroporus cyanescens) té el barret pàl·lid, la cama buida, sovint cavitada i blaveja fortament al tall.
Bolet comestible, només el barret.
Font: Wikipedia.
Pàgines WEB per ampliació d'informació
ca.wikipedia.org/wiki/Mataparent_castany
Observacions addicionals
Autor: Foto feta per Josep Plaza en la Riera de Can Carreres.
Mataparet castany-Boleto castaño-Gyroporus castaneus
Bolet de menut a mida mitjana; barret de convex a aplanat, de fins a 8 cm de diàmetre; superfície seca, mate, finament vellutada, de castany fosc a groc brunenc, de color uniforme.
Porus petits, densos, angulars, blancs, groguencs en envellir i brunencs a les ferides.
Cama separable, corticada, fràgil; crema pàl·lid a la part superior, del color del barret a la resta; mate, seca, vellutada.
Carn dura, blanca, no blaveja al tall ni al frec, immutable o, algun cop, vira lleugerament al rosa pàl·lid, formants grans cavitats a tot el llarg de la cama (cavernosa); dolça al tast, recorda les avellanes.
Solitari o en petits grups, a vegades soldats pels peus; cosmopolita; espècie micorrízica de boscos secs de planifolis (roures, castanyer, alzina, carrasca, garric, surera), més rara vora faig i bedoll i de coníferes (pins i avets) preferentment sobre substrat àcid o descarbonatat; des dels Pirineus a la plana litoral fins Alacant, Menorca i Mallorca; des de l'estiu a finals de tardor; en marges de camins, clarianes i talussos.
En pinedes litorals sorrenques es pot trobar el mataparent de dunes (Gyroporus ammophilus), molt semblant però que és una espècie tòxica. Provoca fortes gastroenteritis. Sol ser més gran, de barret fins a 15-18- (20) cm de diàmetre, de tons bru asalmonats, cama de fins a 9 cm de diàmetre i la carn, lleugerament rosada, pot blavejar al frec o al tall.
El mataparent anyil (Gyroporus cyanescens) té el barret pàl·lid, la cama buida, sovint cavitada i blaveja fortament al tall.
Bolet comestible, només el barret.
Font: Wikipedia.
Pàgines WEB per ampliació d'informació
ca.wikipedia.org/wiki/Mataparent_castany
Observacions addicionals
Autor: Foto feta per Josep Plaza en la Riera de Can Carreres.