De carnaval en Cehegín.
BOCA DE NIT
Estime les paraules i la vida,
la pell
que transpira caliu
des de l’arrel dels ulls.
Estime les paraules que m’estiren,
que em premen fort el cor
i fan que em senta viva:
acaronar la pell de l’aire,
de la terra que em crema.
Acaronar paraules
és el dia i la nit
quan sentit els done.
Si no m’arrapa el mot vora l’orella
les dents em premen la llengua,
la boca se m’asseca
i perd el sentit l’amor cap als altres:
el blanc que mai no s’omple mai no és vida.
Isabel García i Canet.
De carnaval en Cehegín.
BOCA DE NIT
Estime les paraules i la vida,
la pell
que transpira caliu
des de l’arrel dels ulls.
Estime les paraules que m’estiren,
que em premen fort el cor
i fan que em senta viva:
acaronar la pell de l’aire,
de la terra que em crema.
Acaronar paraules
és el dia i la nit
quan sentit els done.
Si no m’arrapa el mot vora l’orella
les dents em premen la llengua,
la boca se m’asseca
i perd el sentit l’amor cap als altres:
el blanc que mai no s’omple mai no és vida.
Isabel García i Canet.