josepmreves
DSC_2193.psd bis.jpg re.jpg-3 Papilio macaon
Papilio machaon, the Old World swallowtail, is a butterfly of the family Papilionidae. The butterfly is also known as the common yellow swallowtail or simply the swallowtail (a common name applied to all members of the family, but this species was the first to be given the name). It is the type species of the genus Papilio. This widespread species is found in much of the Palearctic (it is the only swallowtail in most of Europe) and in North America.Etymology
This species is named after Machaon (Ancient Greek: Μαχάων, romanized: Makháōn) a figure in Greek mythology. He was a son of Asclepius.
Taxonomy
Papilio machaon was named by Carl Linnaeus in the 10th edition of Systema Naturae in 1758, alongside nearly 200 other species of butterfly. Later, Pierre André Latreille designated it as the type species of the genus Papilio.[1] The specific epithet machaon refers to Machaon, son of Asclepius in the works of Homer.[2]Papilio machaon gorganus is strongly migratory in Europe and may be found in almost all habitats. In the UK, P. m. britannicus is an endemic subspecies, but occasionally individuals of the continental subspecies P. m. gorganus breed temporarily on the south coast. Subspecies P. m. britannicus differs from the continental subspecies in being more heavily marked in black. The Maltese Islands are home to another endemic subspecies, P. m. melitensis.Distribució
La seva distribució geogràfica és molt àmplia i inclou tota la zona temperada d'Europa, Àsia i l'Amèrica del Nord. Té 37 subespècies.
Morfologia i costums
És una de les papallones més espectaculars dels Països Catalans. La papallona reina té franges de colors vius, groc i negre, que fan que també sigui coneguda com a "papallona tigre". Duu també unes taques nebuloses blaves als marges de les ales inferiors i dues taques roges al costat de les "cues". Aquestes prolongacions de les ales són característiques de les papilionidae.
Aquesta papallona és de vol ràpid i es passa el dia anant de camp a camp i de flor en flor. Li agrada xuclar les flors de l'anís i del fonoll, sobre les quals de vegades se la veu amb les ales esteses, reposant al sol. Viu en tres generacions de la primavera a la tardor. És una papallona molt comuna a l'estiu i es troba sovint als jardins.
Les erugues mengen, preferentment, les fulles de les apiàcies, com la pastanaga borda, la pastanaga, l'anet, el fonoll, la xirivia i el comí de prat. També s'alimenten de ruda, una planta de la família de les rutàcies. Tenen un òrgan conegut com a osmeteri, que pot emetre un líquid pudent per espantar els enemics.
Les crisàlides de la papallona reina es fixen a les branques i al tronc dels arbres i els matolls per l'extrem de l'abdomen.
Distribució
La seva distribució geogràfica és molt àmplia i inclou tota la zona temperada d'Europa, Àsia i l'Amèrica del Nord. Té 37 subespècies.
Morfologia i costums
És una de les papallones més espectaculars dels Països Catalans. La papallona reina té franges de colors vius, groc i negre, que fan que també sigui coneguda com a "papallona tigre". Duu també unes taques nebuloses blaves als marges de les ales inferiors i dues taques roges al costat de les "cues". Aquestes prolongacions de les ales són característiques de les papilionidae.
Aquesta papallona és de vol ràpid i es passa el dia anant de camp a camp i de flor en flor. Li agrada xuclar les flors de l'anís i del fonoll, sobre les quals de vegades se la veu amb les ales esteses, reposant al sol. Viu en tres generacions de la primavera a la tardor. És una papallona molt comuna a l'estiu i es troba sovint als jardins.
Les erugues mengen, preferentment, les fulles de les apiàcies, com la pastanaga borda, la pastanaga, l'anet, el fonoll, la xirivia i el comí de prat. També s'alimenten de ruda, una planta de la família de les rutàcies. Tenen un òrgan conegut com a osmeteri, que pot emetre un líquid pudent per espantar els enemics.
Les crisàlides de la papallona reina es fixen a les branques i al tronc dels arbres i els matolls per l'extrem de l'abdomen. wikipedia dixit
DSC_2193.psd bis.jpg re.jpg-3 Papilio macaon
Papilio machaon, the Old World swallowtail, is a butterfly of the family Papilionidae. The butterfly is also known as the common yellow swallowtail or simply the swallowtail (a common name applied to all members of the family, but this species was the first to be given the name). It is the type species of the genus Papilio. This widespread species is found in much of the Palearctic (it is the only swallowtail in most of Europe) and in North America.Etymology
This species is named after Machaon (Ancient Greek: Μαχάων, romanized: Makháōn) a figure in Greek mythology. He was a son of Asclepius.
Taxonomy
Papilio machaon was named by Carl Linnaeus in the 10th edition of Systema Naturae in 1758, alongside nearly 200 other species of butterfly. Later, Pierre André Latreille designated it as the type species of the genus Papilio.[1] The specific epithet machaon refers to Machaon, son of Asclepius in the works of Homer.[2]Papilio machaon gorganus is strongly migratory in Europe and may be found in almost all habitats. In the UK, P. m. britannicus is an endemic subspecies, but occasionally individuals of the continental subspecies P. m. gorganus breed temporarily on the south coast. Subspecies P. m. britannicus differs from the continental subspecies in being more heavily marked in black. The Maltese Islands are home to another endemic subspecies, P. m. melitensis.Distribució
La seva distribució geogràfica és molt àmplia i inclou tota la zona temperada d'Europa, Àsia i l'Amèrica del Nord. Té 37 subespècies.
Morfologia i costums
És una de les papallones més espectaculars dels Països Catalans. La papallona reina té franges de colors vius, groc i negre, que fan que també sigui coneguda com a "papallona tigre". Duu també unes taques nebuloses blaves als marges de les ales inferiors i dues taques roges al costat de les "cues". Aquestes prolongacions de les ales són característiques de les papilionidae.
Aquesta papallona és de vol ràpid i es passa el dia anant de camp a camp i de flor en flor. Li agrada xuclar les flors de l'anís i del fonoll, sobre les quals de vegades se la veu amb les ales esteses, reposant al sol. Viu en tres generacions de la primavera a la tardor. És una papallona molt comuna a l'estiu i es troba sovint als jardins.
Les erugues mengen, preferentment, les fulles de les apiàcies, com la pastanaga borda, la pastanaga, l'anet, el fonoll, la xirivia i el comí de prat. També s'alimenten de ruda, una planta de la família de les rutàcies. Tenen un òrgan conegut com a osmeteri, que pot emetre un líquid pudent per espantar els enemics.
Les crisàlides de la papallona reina es fixen a les branques i al tronc dels arbres i els matolls per l'extrem de l'abdomen.
Distribució
La seva distribució geogràfica és molt àmplia i inclou tota la zona temperada d'Europa, Àsia i l'Amèrica del Nord. Té 37 subespècies.
Morfologia i costums
És una de les papallones més espectaculars dels Països Catalans. La papallona reina té franges de colors vius, groc i negre, que fan que també sigui coneguda com a "papallona tigre". Duu també unes taques nebuloses blaves als marges de les ales inferiors i dues taques roges al costat de les "cues". Aquestes prolongacions de les ales són característiques de les papilionidae.
Aquesta papallona és de vol ràpid i es passa el dia anant de camp a camp i de flor en flor. Li agrada xuclar les flors de l'anís i del fonoll, sobre les quals de vegades se la veu amb les ales esteses, reposant al sol. Viu en tres generacions de la primavera a la tardor. És una papallona molt comuna a l'estiu i es troba sovint als jardins.
Les erugues mengen, preferentment, les fulles de les apiàcies, com la pastanaga borda, la pastanaga, l'anet, el fonoll, la xirivia i el comí de prat. També s'alimenten de ruda, una planta de la família de les rutàcies. Tenen un òrgan conegut com a osmeteri, que pot emetre un líquid pudent per espantar els enemics.
Les crisàlides de la papallona reina es fixen a les branques i al tronc dels arbres i els matolls per l'extrem de l'abdomen. wikipedia dixit