josepmreves
DSC_1856.JPG -1.jpgnick Seu vella de Lleida
La Seu Vella o catedral antiga és un monument arquitectònic de la ciutat de Lleida. S'alça sobre un turó que porta el seu nom, des del qual s'albira tota la ciutat, el riu Segre i gran part de l'horta de Lleida. La Seu Vella forma part d'un conjunt monumental integrat també pel Castell del Rei o La Suda i la fortificació militar que els envolta. Tots tres elements estan catalogats com Bé Cultural d'Interès Nacional.[1][2][3] El conjunt monumental ha estat triat dos cops Monument Favorit de Catalunya.[4]
La catedral s'ubica al centre històric de la població, i es considera una obra romànica, per bé que presenta elements propis de l'arquitectura gòtica i alguns afegits renaixentistes. Destaca especialment el treball escultòric de les portes de l'Anunciata, del Portal Major i de la Porta dels Fillols, considerades per part de la historiografia com una mostra paradigmàtica de l'anomenada Escola de Lleida.[5] Encarregada a Pere de Coma el 1193,[6] la primera pedra del temple fou posada el 22 de juliol de 1203,[6] i es consagrà el 1278,[7] per bé que l'obra no es va donar per acabada fins a la construcció del cimbori i el cobriment de les naus, el 1286.[8] El conjunt també està dotat d'un claustre, situat atípicament als peus del temple, que es va començar a bastir al darrer terç del segle xiii i no es va acabar fins al segle següent.[9] Fou llavors que es finalitzà el conjunt, amb la construcció del campanar i la porta dels Apòstols.
La Seu Vella sovint s'ha definit com una catedral romànica de monumentalitat gòtica[10] arran de la persistència de les formes de l'art romànic fins al segle xiii, tot i que, davant les dificultats de categorització del conjunt, darrerament s'opta per definir-lo com un dels exemples més representatius d'una arquitectura catalana del segle xiii.[11]
El Turó de la Seu Vella i els seus elements patrimonials els gestiona un consorci entre la Generalitat de Catalunya i la Paeria de Lleida.
Història
Primera catedral cristiana
Porta plateresca de l'antiga capella Santa Maria l'Antiga des del claustre realitzada per Jeroni Xanxo.
Lleida era seu episcopal abans de la invasió sarraïna de l'any 719. Hi ha documents de l'any 419 que mencionen Sagiti com a primer bisbe conegut.[12] Al mateix lloc on hi ha l'actual Seu Vella hi havia la catedral paleocristiana i visigòtica, i que va correspondre a la mesquita major en temps de l'ocupació per l'Emirat de Larida. Els comtes Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d'Urgell van conquerir la ciutat de Larida als sarraïns l'any 1149, i va ser el bisbe Guillem Pere de Ravidats, traslladat de la diòcesi de Roda d'Isàvena, qui consagrà la mesquita com a catedral cristiana sota l'advocació de Santa Maria l'Antiga, la canònica quedava regida per la regla de Sant Agustí.[13]
El bisbe Gombau de Camporrells, després de nombroses compres de terrenys i cases a la ratlla del temple, va ser qui decidí d'emprendre l'obra d'una nova catedral, a causa del gran augment de població.[13]
History
The site was previously occupied by a Palaeo-Christian and Visigothic cathedral, which later, after the Islamic conquest of Spain, was rebuilt in 832 to be used as a mosque. In 1149, after the city's conquest by the Christian Ramon Berenguer IV of Barcelona and Ermengol VI of Urgell (1149), the structure was reconsecrated as "Santa Maria Antiqua", and entrusted to canons regular.
In 1193, however, the cathedral chapter ordered the construction of a new edifice, following the contemporary Romanesque architectural canons, to master Pere de Coma. The first stone was laid in 1203 by King Peter II of Aragon and count Ermengol VII of Urgell. Construction continued throughout the reign of James I of Aragon. It was consecrated to the Virgin Mary on 31 October 1278. The cloisters not were completed until the 14th century. The bell tower was begun in 14th century and finished in 1431.[2] The portal Porta dels Apòstols begun in the 14th and completed in 15th century.[3]
In 1707, the city was conquered by the troops of Philip V: the king ordered the destruction of the cathedral because it has taken a prominent part in the city's defense. Nevertheless, the order was never executed, and the cathedral was converted into barracks. The building was declared a national monument in 1918, and restoration works were started in 1950.
DSC_1856.JPG -1.jpgnick Seu vella de Lleida
La Seu Vella o catedral antiga és un monument arquitectònic de la ciutat de Lleida. S'alça sobre un turó que porta el seu nom, des del qual s'albira tota la ciutat, el riu Segre i gran part de l'horta de Lleida. La Seu Vella forma part d'un conjunt monumental integrat també pel Castell del Rei o La Suda i la fortificació militar que els envolta. Tots tres elements estan catalogats com Bé Cultural d'Interès Nacional.[1][2][3] El conjunt monumental ha estat triat dos cops Monument Favorit de Catalunya.[4]
La catedral s'ubica al centre històric de la població, i es considera una obra romànica, per bé que presenta elements propis de l'arquitectura gòtica i alguns afegits renaixentistes. Destaca especialment el treball escultòric de les portes de l'Anunciata, del Portal Major i de la Porta dels Fillols, considerades per part de la historiografia com una mostra paradigmàtica de l'anomenada Escola de Lleida.[5] Encarregada a Pere de Coma el 1193,[6] la primera pedra del temple fou posada el 22 de juliol de 1203,[6] i es consagrà el 1278,[7] per bé que l'obra no es va donar per acabada fins a la construcció del cimbori i el cobriment de les naus, el 1286.[8] El conjunt també està dotat d'un claustre, situat atípicament als peus del temple, que es va començar a bastir al darrer terç del segle xiii i no es va acabar fins al segle següent.[9] Fou llavors que es finalitzà el conjunt, amb la construcció del campanar i la porta dels Apòstols.
La Seu Vella sovint s'ha definit com una catedral romànica de monumentalitat gòtica[10] arran de la persistència de les formes de l'art romànic fins al segle xiii, tot i que, davant les dificultats de categorització del conjunt, darrerament s'opta per definir-lo com un dels exemples més representatius d'una arquitectura catalana del segle xiii.[11]
El Turó de la Seu Vella i els seus elements patrimonials els gestiona un consorci entre la Generalitat de Catalunya i la Paeria de Lleida.
Història
Primera catedral cristiana
Porta plateresca de l'antiga capella Santa Maria l'Antiga des del claustre realitzada per Jeroni Xanxo.
Lleida era seu episcopal abans de la invasió sarraïna de l'any 719. Hi ha documents de l'any 419 que mencionen Sagiti com a primer bisbe conegut.[12] Al mateix lloc on hi ha l'actual Seu Vella hi havia la catedral paleocristiana i visigòtica, i que va correspondre a la mesquita major en temps de l'ocupació per l'Emirat de Larida. Els comtes Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d'Urgell van conquerir la ciutat de Larida als sarraïns l'any 1149, i va ser el bisbe Guillem Pere de Ravidats, traslladat de la diòcesi de Roda d'Isàvena, qui consagrà la mesquita com a catedral cristiana sota l'advocació de Santa Maria l'Antiga, la canònica quedava regida per la regla de Sant Agustí.[13]
El bisbe Gombau de Camporrells, després de nombroses compres de terrenys i cases a la ratlla del temple, va ser qui decidí d'emprendre l'obra d'una nova catedral, a causa del gran augment de població.[13]
History
The site was previously occupied by a Palaeo-Christian and Visigothic cathedral, which later, after the Islamic conquest of Spain, was rebuilt in 832 to be used as a mosque. In 1149, after the city's conquest by the Christian Ramon Berenguer IV of Barcelona and Ermengol VI of Urgell (1149), the structure was reconsecrated as "Santa Maria Antiqua", and entrusted to canons regular.
In 1193, however, the cathedral chapter ordered the construction of a new edifice, following the contemporary Romanesque architectural canons, to master Pere de Coma. The first stone was laid in 1203 by King Peter II of Aragon and count Ermengol VII of Urgell. Construction continued throughout the reign of James I of Aragon. It was consecrated to the Virgin Mary on 31 October 1278. The cloisters not were completed until the 14th century. The bell tower was begun in 14th century and finished in 1431.[2] The portal Porta dels Apòstols begun in the 14th and completed in 15th century.[3]
In 1707, the city was conquered by the troops of Philip V: the king ordered the destruction of the cathedral because it has taken a prominent part in the city's defense. Nevertheless, the order was never executed, and the cathedral was converted into barracks. The building was declared a national monument in 1918, and restoration works were started in 1950.