josepmreves
DSC_4328bis Sagrada Familia
Arquitectura
La Sagrada Família és una mostra de la plenitud artística de Gaudí:[1] hi va treballar durant la major part de la seva carrera professional; però, especialment, en els darrers anys, quan va arribar a la culminació del seu estil naturalista, amb una síntesi de totes les solucions i estils provats fins aleshores. Gaudí va aconseguir una perfecta harmonia en la interrelació entre els elements estructurals i els ornamentals, de tal manera que totes les arts s'integraven en un conjunt estructurat i lògic.[2]
Des del 1915, Gaudí va dedicar-se d'una manera gairebé exclusiva a la Sagrada Família, obra que significa la síntesi de tota la seva evolució arquitectònica, ja que hi va aplicar totes les seves troballes experimentades anteriorment a la cripta de la Colònia Güell. Després de la realització de la cripta i l'absis, encara en estil neogòtic, Gaudí va concebre la resta del temple en un estil orgànic, amb imitació de les formes de la natura, on abunden les formes geomètriques reglades. L'interior sembla un bosc, amb un conjunt de columnes arborescents inclinades, de forma helicoïdal, amb la qual cosa es crea una estructura alhora simple i resistent. En vida d'Antoni Gaudí (1852-1926) només se’n van completar la cripta, l'absis i, parcialment, la façana del Naixement, de la qual només va veure'n conclosa la torre de Sant Bernabé.
En aquest temple, l'arquitecte va concebre una minuciosa simbologia dintre d'un poema místic amb grans audàcies constructives formals, com en la seva forma de concebre l'estructura amb l'arc parabòlic —també anomenat funicular de forces—, combinant el tractament escultòric naturalista amb l'abstracció de les torres.[3]
És el monument més visitat d'Espanya, per davant de l'Alhambra o el Museu del Prado, amb 3,7 milions de visitants l'any 2015.[4] L'obra realitzada per Gaudí —és a dir, la cripta, l'absis i la façana del Naixement— va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, el 2005.
El concepte de temple expiatori fa que la seva construcció es dugui a terme a partir de donatius, fet que ha provocat que de vegades se n'hagin hagut de paralitzar les obres. Tanmateix, des de la dècada de 1990, l'afluència de visitants i el gran renom mundial n'han fet canviar la situació econòmica i les obres han pres una forta embranzida, fins a la pandèmia de Covid-19.
La Sagrada Família va ser declarada basílica menor, pel papa Benet XVI, el 7 de novembre de 2010.[5] Malgrat que no és una catedral,[6] diverses fonts l'han denominat la Catedral d'Europa, pel caràcter universal que Gaudí volia donar-li.[7][8]
Història
La idea de construir un temple expiatori dedicat a la Sagrada Família va partir del llibreter Josep Maria Bocabella, inspirat pel sacerdot Josep Manyanet —canonitzat el 2004—, fundador de la Congregació de Fills de la Sagrada Família i de la Congregació de Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret, encarregades de promoure el culte a la Sagrada Família i de fomentar l'educació cristiana de nens i joves.[9]
Per executar el seu projecte Bocabella va fundar el 1866 l'Associació de Devots de Sant Josep, entitat dedicada entre altres qüestions a recaptar fons per a la construcció d'un temple. El 31 de desembre de 1881 va comprar per 172.000 pessetes uns terrenys situats a la zona del Poblet, aleshores una barriada de Sant Martí de Provençals.[10] Aquests terrenys, avui dia situats dins del districte de l'Eixample i delimitats pels carrers de Mallorca, Provença, Marina i Sardenya, corresponen a una de les illes del Pla Cerdà, la qual, però, era més gran que les altres perquè, en principi, estava previst construir-hi un hipòdrom.[10]
Per a la difusió de la seva tasca l'Associació de Devots de Sant Josep va editar a partir del 1867 una revista titulada inicialment El Propagador de la Devoción a San José, inspirada en la revista francesa Le propagateur de la dévotion à Saint Joseph, publicada a Dijon pel pare Joseph Huguet.[11] El primer director de la revista fou el sacerdot mercedari Josep Maria Rodríguez Bori.[11] El 1948 aquesta publicació va passar a anomenar-se Templo i, actualment, Temple. Des del 1895 la gestió del projecte va a càrrec de la Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família, una fundació canònica per promoure la construcció del temple mitjançant donatius i iniciatives privades; l'arquebisbe de Barcelona és, per definició, president nat d'aquesta entitat, distingida el 2001 amb el premi Creu de Sant Jordi que atorga la Generalitat de Catalunya.
Maqueta de la Sagrada Família
El primer arquitecte contractat va ser el murcià Francisco de Paula del Villar, qui va traçar un projecte neogòtic amb una església de tres naus amb creuer i un absis amb deambulatori; el dia de Sant Josep de 1882 posava la primera pedra el bisbe Urquinaona,[12] coincidint amb la proclamació al Concili Vaticà I de sant Josep com a patró de l'Església Universal. Del Villar va idear un conjunt neogòtic, rebutjant la idea de Bocabella de fer una rèplica del santuari de Loreto, que se suposa va ser la casa de Josep i Maria a Natzaret.[13] Els desacords de Villar amb Bocabella van fer que aquest demanés assessorament a l'arquitecte Joan Martorell i Montells i van provocar la dimissió de Villar. Es va oferir la direcció de les obres a Martorell, però aquest ho va rebutjar i va recomanar a Gaudí, que havia treballat per a ell com a ajudant. El 1883 Gaudí va passar a encarregar-se de les obres.[14]
El projecte presentat per un Gaudí de trenta-un anys, que canviava tot l'antic projecte de Villar, era construir una església que anés més enllà del gòtic, evitant els arcbotants i contraforts exteriors, amb una gran torre central de 172,5 metres dedicada a Jesucrist i augmentant les dimensions del temple. Les referències místico-religioses tenen gran importància en l'obra de Gaudí, per la qual cosa va desenvolupar un complex programa iconogràfic.[15]
Acceptat pel promotor amb gran entusiasme, el nou arquitecte es va dedicar la resta de la seva vida a aquesta obra i exclusivament durant els quinze últims anys abans de la seva mort.
En aquest model el que ja està construït és de color blanc (2023).
El desembre de 1884 Gaudí signà el projecte de la capella de Sant Josep a l'absis de la cripta, que fou inaugurat el 19 de març de 1885, en el qual ja intervingueren els escultors col·laboradors de Gaudí, Llorenç Matamala i Piñol i Carles Mani.[16] Se sap que en aquest any hi treballaven un equip de vuit paletes, deu picapedrers, dotze escultors i un nombre indeterminat de fusters i serrallers.[17]The Basílica i Temple Expiatori de la Sagrada Família,[a] otherwise known as Sagrada Família, is a church under construction in the Eixample district of Barcelona, Catalonia, Spain. It is the largest unfinished Catholic church in the world. Designed by Catalan architect Antoni Gaudí (1852–1926), his work on Sagrada Família is part of a UNESCO World Heritage Site.[8] On 7 November 2010, Pope Benedict XVI consecrated the church and proclaimed it a minor basilica.[9][10][11]
On 19 March 1882, construction of the Sagrada Família began under architect Francisco de Paula del Villar. In 1883, when Villar resigned,[8] Gaudí took over as chief architect, transforming the project with his architectural and engineering style, combining Gothic and curvilinear Art Nouveau forms. Gaudí devoted the remainder of his life to the project, and he is buried in the church's crypt. At the time of his death in 1926, less than a quarter of the project was complete.[12]
Relying solely on private donations, the Sagrada Família's construction progressed slowly and was interrupted by the Spanish Civil War. In July 1936, anarchists from the FAI set fire to the crypt and broke their way into the workshop, partially destroying Gaudí's original plans.[13] In 1939, Francesc de Paula Quintana took over site management, which was able to go on due to the material that was saved from Gaudí's workshop and that was reconstructed from published plans and photographs.[14] Construction resumed to intermittent progress in the 1950s. Advancements in technologies such as computer-aided design and computerised numerical control (CNC) have since enabled faster progress and construction passed the midpoint in 2010. However, some of the project's greatest challenges remain, including the construction of ten more spires, each symbolising an important Biblical figure in the New Testament.[12] It was anticipated that the building would be completed by 2026, the centenary of Gaudí's death,[15] but this has now been delayed due to the COVID-19 pandemic.[16] Some aspects of it may only be finished by 2040.[5]
Describing the Sagrada Família, art critic Rainer Zerbst said "it is probably impossible to find a church building anything like it in the entire history of art",[17] and Paul Goldberger describes it as "the most extraordinary personal interpretation of Gothic architecture since the Middle Ages".[18] The basilica is not the cathedral church of the Archdiocese of Barcelona, as that title belongs to the Cathedral of the Holy Cross and Saint Eulalia (Barcelona Cathedral).
History
Origins
The Sagrada Família was inspired by a bookseller, José María Bocabella [es], founder of Asociación Espiritual de Devotos de San José (Spiritual Association of Devotees of St. Joseph). After a visit to the Vatican in 1872, Bocabella returned from Italy with the intention of building a church inspired by the basilica at Loreto. The apse crypt of the church, funded by donations, was begun 19 March 1882, on the festival of St. Joseph, to the design of the architect Francisco de Paula del Villar, whose plan was for a Gothic revival church of a standard form. The apse crypt was completed before Villar's resignation on 18 March 1883, when Antoni Gaudí assumed responsibility for its design, which he changed radically.[19] Gaudi began work on the church in 1883 but was not appointed Architect Director until 1884.[citation needed]
20th century
On the subject of the extremely long construction period, Gaudí is said to have remarked: "My client is not in a hurry."[20] When Gaudí died in 1926, the basilica was between 15 and 25 percent complete.[12][21] After Gaudí's death, work continued under the direction of his main disciple Domènec Sugrañes i Gras until interrupted by the Spanish Civil War in 1936. Parts of the unfinished basilica and Gaudí's models and workshop were destroyed during the war. The present design is based on reconstructed versions of the plans that were burned in a fire as well as on modern adaptations. Since 1940, the architects Francesc Quintana, Isidre Puig Boada, Lluís Bonet i Garí and Francesc Cardoner have carried on the work. The illumination was designed by Carles Buïgas. The director until 2012 was the son of Lluís Bonet, Jordi Bonet i Armengol. Armengol began introducing computers into the design and construction process in the 1980s.[citation needed]
21st centuryThe central nave vaulting was completed in 2000 and the main tasks since then have been the construction of the transept vaults and apse. In 2002, the Sagrada Família Schools building was relocated from the eastern corner of the site to the southern corner, and began housing an exhibition. The school was originally designed by Gaudí in 1909 for the children of the construction workers.[citation needed]
As of 2006, work concentrated on the crossing and supporting structure for the main steeple of Jesus Christ as well as the southern enclosure of the central nave, which will become the Glory façade. Computer-aided design technology has allowed stone to be shaped off-site by a CNC milling machine, whereas in the 20th century the stone was carved by hand.[22] In 2008, some renowned Catalan architects advocated halting construction[23] to respect Gaudí's original designs, which, although they were not exhaustive and were partially destroyed, have been partially reconstructed in recent years.[24]
Since 2013, AVE high-speed trains have passed near the Sagrada Família through a tunnel that runs beneath the centre of Barcelona. The tunnel's construction, which began on 26 March 2010, was controversial. The Ministry of Public Works of Spain (Ministerio de Fomento) claimed the project posed no risk to the church.[25][26] Sagrada Família engineers and architects disagreed, saying there was no guarantee that the tunnel would not affect the stability of the building. The Board of the Sagrada Família (Patronat de la Sagrada Família) and the neighborhood association AVE pel Litoral (AVE by the Coast) led a campaign against this route for the AVE, without success.[citation needed] In October 2010, the tunnel boring machine reached the church underground under the location of the building's principal façade.[25] Service through the tunnel was inaugurated on 8 January 2013.[27] Track in the tunnel makes use of a system by Edilon Sedra in which the rails are embedded in an elastic material to dampen vibrations.[28] wikepedia dixit
DSC_4328bis Sagrada Familia
Arquitectura
La Sagrada Família és una mostra de la plenitud artística de Gaudí:[1] hi va treballar durant la major part de la seva carrera professional; però, especialment, en els darrers anys, quan va arribar a la culminació del seu estil naturalista, amb una síntesi de totes les solucions i estils provats fins aleshores. Gaudí va aconseguir una perfecta harmonia en la interrelació entre els elements estructurals i els ornamentals, de tal manera que totes les arts s'integraven en un conjunt estructurat i lògic.[2]
Des del 1915, Gaudí va dedicar-se d'una manera gairebé exclusiva a la Sagrada Família, obra que significa la síntesi de tota la seva evolució arquitectònica, ja que hi va aplicar totes les seves troballes experimentades anteriorment a la cripta de la Colònia Güell. Després de la realització de la cripta i l'absis, encara en estil neogòtic, Gaudí va concebre la resta del temple en un estil orgànic, amb imitació de les formes de la natura, on abunden les formes geomètriques reglades. L'interior sembla un bosc, amb un conjunt de columnes arborescents inclinades, de forma helicoïdal, amb la qual cosa es crea una estructura alhora simple i resistent. En vida d'Antoni Gaudí (1852-1926) només se’n van completar la cripta, l'absis i, parcialment, la façana del Naixement, de la qual només va veure'n conclosa la torre de Sant Bernabé.
En aquest temple, l'arquitecte va concebre una minuciosa simbologia dintre d'un poema místic amb grans audàcies constructives formals, com en la seva forma de concebre l'estructura amb l'arc parabòlic —també anomenat funicular de forces—, combinant el tractament escultòric naturalista amb l'abstracció de les torres.[3]
És el monument més visitat d'Espanya, per davant de l'Alhambra o el Museu del Prado, amb 3,7 milions de visitants l'any 2015.[4] L'obra realitzada per Gaudí —és a dir, la cripta, l'absis i la façana del Naixement— va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, el 2005.
El concepte de temple expiatori fa que la seva construcció es dugui a terme a partir de donatius, fet que ha provocat que de vegades se n'hagin hagut de paralitzar les obres. Tanmateix, des de la dècada de 1990, l'afluència de visitants i el gran renom mundial n'han fet canviar la situació econòmica i les obres han pres una forta embranzida, fins a la pandèmia de Covid-19.
La Sagrada Família va ser declarada basílica menor, pel papa Benet XVI, el 7 de novembre de 2010.[5] Malgrat que no és una catedral,[6] diverses fonts l'han denominat la Catedral d'Europa, pel caràcter universal que Gaudí volia donar-li.[7][8]
Història
La idea de construir un temple expiatori dedicat a la Sagrada Família va partir del llibreter Josep Maria Bocabella, inspirat pel sacerdot Josep Manyanet —canonitzat el 2004—, fundador de la Congregació de Fills de la Sagrada Família i de la Congregació de Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret, encarregades de promoure el culte a la Sagrada Família i de fomentar l'educació cristiana de nens i joves.[9]
Per executar el seu projecte Bocabella va fundar el 1866 l'Associació de Devots de Sant Josep, entitat dedicada entre altres qüestions a recaptar fons per a la construcció d'un temple. El 31 de desembre de 1881 va comprar per 172.000 pessetes uns terrenys situats a la zona del Poblet, aleshores una barriada de Sant Martí de Provençals.[10] Aquests terrenys, avui dia situats dins del districte de l'Eixample i delimitats pels carrers de Mallorca, Provença, Marina i Sardenya, corresponen a una de les illes del Pla Cerdà, la qual, però, era més gran que les altres perquè, en principi, estava previst construir-hi un hipòdrom.[10]
Per a la difusió de la seva tasca l'Associació de Devots de Sant Josep va editar a partir del 1867 una revista titulada inicialment El Propagador de la Devoción a San José, inspirada en la revista francesa Le propagateur de la dévotion à Saint Joseph, publicada a Dijon pel pare Joseph Huguet.[11] El primer director de la revista fou el sacerdot mercedari Josep Maria Rodríguez Bori.[11] El 1948 aquesta publicació va passar a anomenar-se Templo i, actualment, Temple. Des del 1895 la gestió del projecte va a càrrec de la Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família, una fundació canònica per promoure la construcció del temple mitjançant donatius i iniciatives privades; l'arquebisbe de Barcelona és, per definició, president nat d'aquesta entitat, distingida el 2001 amb el premi Creu de Sant Jordi que atorga la Generalitat de Catalunya.
Maqueta de la Sagrada Família
El primer arquitecte contractat va ser el murcià Francisco de Paula del Villar, qui va traçar un projecte neogòtic amb una església de tres naus amb creuer i un absis amb deambulatori; el dia de Sant Josep de 1882 posava la primera pedra el bisbe Urquinaona,[12] coincidint amb la proclamació al Concili Vaticà I de sant Josep com a patró de l'Església Universal. Del Villar va idear un conjunt neogòtic, rebutjant la idea de Bocabella de fer una rèplica del santuari de Loreto, que se suposa va ser la casa de Josep i Maria a Natzaret.[13] Els desacords de Villar amb Bocabella van fer que aquest demanés assessorament a l'arquitecte Joan Martorell i Montells i van provocar la dimissió de Villar. Es va oferir la direcció de les obres a Martorell, però aquest ho va rebutjar i va recomanar a Gaudí, que havia treballat per a ell com a ajudant. El 1883 Gaudí va passar a encarregar-se de les obres.[14]
El projecte presentat per un Gaudí de trenta-un anys, que canviava tot l'antic projecte de Villar, era construir una església que anés més enllà del gòtic, evitant els arcbotants i contraforts exteriors, amb una gran torre central de 172,5 metres dedicada a Jesucrist i augmentant les dimensions del temple. Les referències místico-religioses tenen gran importància en l'obra de Gaudí, per la qual cosa va desenvolupar un complex programa iconogràfic.[15]
Acceptat pel promotor amb gran entusiasme, el nou arquitecte es va dedicar la resta de la seva vida a aquesta obra i exclusivament durant els quinze últims anys abans de la seva mort.
En aquest model el que ja està construït és de color blanc (2023).
El desembre de 1884 Gaudí signà el projecte de la capella de Sant Josep a l'absis de la cripta, que fou inaugurat el 19 de març de 1885, en el qual ja intervingueren els escultors col·laboradors de Gaudí, Llorenç Matamala i Piñol i Carles Mani.[16] Se sap que en aquest any hi treballaven un equip de vuit paletes, deu picapedrers, dotze escultors i un nombre indeterminat de fusters i serrallers.[17]The Basílica i Temple Expiatori de la Sagrada Família,[a] otherwise known as Sagrada Família, is a church under construction in the Eixample district of Barcelona, Catalonia, Spain. It is the largest unfinished Catholic church in the world. Designed by Catalan architect Antoni Gaudí (1852–1926), his work on Sagrada Família is part of a UNESCO World Heritage Site.[8] On 7 November 2010, Pope Benedict XVI consecrated the church and proclaimed it a minor basilica.[9][10][11]
On 19 March 1882, construction of the Sagrada Família began under architect Francisco de Paula del Villar. In 1883, when Villar resigned,[8] Gaudí took over as chief architect, transforming the project with his architectural and engineering style, combining Gothic and curvilinear Art Nouveau forms. Gaudí devoted the remainder of his life to the project, and he is buried in the church's crypt. At the time of his death in 1926, less than a quarter of the project was complete.[12]
Relying solely on private donations, the Sagrada Família's construction progressed slowly and was interrupted by the Spanish Civil War. In July 1936, anarchists from the FAI set fire to the crypt and broke their way into the workshop, partially destroying Gaudí's original plans.[13] In 1939, Francesc de Paula Quintana took over site management, which was able to go on due to the material that was saved from Gaudí's workshop and that was reconstructed from published plans and photographs.[14] Construction resumed to intermittent progress in the 1950s. Advancements in technologies such as computer-aided design and computerised numerical control (CNC) have since enabled faster progress and construction passed the midpoint in 2010. However, some of the project's greatest challenges remain, including the construction of ten more spires, each symbolising an important Biblical figure in the New Testament.[12] It was anticipated that the building would be completed by 2026, the centenary of Gaudí's death,[15] but this has now been delayed due to the COVID-19 pandemic.[16] Some aspects of it may only be finished by 2040.[5]
Describing the Sagrada Família, art critic Rainer Zerbst said "it is probably impossible to find a church building anything like it in the entire history of art",[17] and Paul Goldberger describes it as "the most extraordinary personal interpretation of Gothic architecture since the Middle Ages".[18] The basilica is not the cathedral church of the Archdiocese of Barcelona, as that title belongs to the Cathedral of the Holy Cross and Saint Eulalia (Barcelona Cathedral).
History
Origins
The Sagrada Família was inspired by a bookseller, José María Bocabella [es], founder of Asociación Espiritual de Devotos de San José (Spiritual Association of Devotees of St. Joseph). After a visit to the Vatican in 1872, Bocabella returned from Italy with the intention of building a church inspired by the basilica at Loreto. The apse crypt of the church, funded by donations, was begun 19 March 1882, on the festival of St. Joseph, to the design of the architect Francisco de Paula del Villar, whose plan was for a Gothic revival church of a standard form. The apse crypt was completed before Villar's resignation on 18 March 1883, when Antoni Gaudí assumed responsibility for its design, which he changed radically.[19] Gaudi began work on the church in 1883 but was not appointed Architect Director until 1884.[citation needed]
20th century
On the subject of the extremely long construction period, Gaudí is said to have remarked: "My client is not in a hurry."[20] When Gaudí died in 1926, the basilica was between 15 and 25 percent complete.[12][21] After Gaudí's death, work continued under the direction of his main disciple Domènec Sugrañes i Gras until interrupted by the Spanish Civil War in 1936. Parts of the unfinished basilica and Gaudí's models and workshop were destroyed during the war. The present design is based on reconstructed versions of the plans that were burned in a fire as well as on modern adaptations. Since 1940, the architects Francesc Quintana, Isidre Puig Boada, Lluís Bonet i Garí and Francesc Cardoner have carried on the work. The illumination was designed by Carles Buïgas. The director until 2012 was the son of Lluís Bonet, Jordi Bonet i Armengol. Armengol began introducing computers into the design and construction process in the 1980s.[citation needed]
21st centuryThe central nave vaulting was completed in 2000 and the main tasks since then have been the construction of the transept vaults and apse. In 2002, the Sagrada Família Schools building was relocated from the eastern corner of the site to the southern corner, and began housing an exhibition. The school was originally designed by Gaudí in 1909 for the children of the construction workers.[citation needed]
As of 2006, work concentrated on the crossing and supporting structure for the main steeple of Jesus Christ as well as the southern enclosure of the central nave, which will become the Glory façade. Computer-aided design technology has allowed stone to be shaped off-site by a CNC milling machine, whereas in the 20th century the stone was carved by hand.[22] In 2008, some renowned Catalan architects advocated halting construction[23] to respect Gaudí's original designs, which, although they were not exhaustive and were partially destroyed, have been partially reconstructed in recent years.[24]
Since 2013, AVE high-speed trains have passed near the Sagrada Família through a tunnel that runs beneath the centre of Barcelona. The tunnel's construction, which began on 26 March 2010, was controversial. The Ministry of Public Works of Spain (Ministerio de Fomento) claimed the project posed no risk to the church.[25][26] Sagrada Família engineers and architects disagreed, saying there was no guarantee that the tunnel would not affect the stability of the building. The Board of the Sagrada Família (Patronat de la Sagrada Família) and the neighborhood association AVE pel Litoral (AVE by the Coast) led a campaign against this route for the AVE, without success.[citation needed] In October 2010, the tunnel boring machine reached the church underground under the location of the building's principal façade.[25] Service through the tunnel was inaugurated on 8 January 2013.[27] Track in the tunnel makes use of a system by Edilon Sedra in which the rails are embedded in an elastic material to dampen vibrations.[28] wikepedia dixit