josepmreves
sant pau del camp monestir Barcelona
ant Pau del Camp és un antic monestir benedictí que es troba en ple barri del Raval. Fundat amb tota probabilitat al segle x, la seva església romànica és la més antiga que es conserva a la ciutat de Barcelona,[1] i és l'únic d'aquest estil a la ciutat.[2] El seu petit claustre, amb arcs polilobulats, és únic dins l'arquitectura del romànic europeu.Història
No hi ha dades exactes sobre la data de construcció. Hom creu que va ser abans de l'any 911, que és la data que figura a la làpida trobada al monestir i corresponent a la tomba de Guifré II, a qui s’atribueix la fundació del monestir. Es creu, també, que el comte va iniciar la construcció d'una església sobre les restes d'un antic edifici religiós i que s’hi va establir una comunitat de monjos benedictins. El monestir era fora de la protecció de les muralles de la ciutat; d'aquí el seu nom, ja que es trobava al mig del camp.
Com que era fora del recinte emmurallat, el monestir va esdevenir un blanc fàcil per als atacants. Així, el 985, les tropes d'Almansor el van atacar;[3] va quedar destruït gairebé completament i fou abandonat per la comunitat. A partir d'aquella data va passar a ser una simple església dedicada a sant Pau.
El 1096 va començar la restauració de l'edifici i s'hi va instaurar una nova comunitat. Malgrat tot, el monestir fou novament atacat el 1114. Tres anys després, el matrimoni format per Geribert Guitard i Rotlendis en van fer una nova restauració i van unir el monestir, en qualitat de priorat, al de Sant Cugat del Vallès.Al segle xiv es va construir una nova muralla de la ciutat i Sant Pau del Camp va quedar finalment englobada dintre del nou recinte emmurallat. El 1508, el monestir es va unir al de Montserrat fins que el 1593 es va tornar a unir, també en forma de priorat, al de Sant Cugat.
El 1617 es va unir definitivament a un altre monestir, el de Sant Pere de la Portella, situat al Berguedà. El 1672 s'hi va instal·lar el noviciat de la Congregació Claustral Tarraconense, que abans era a Lleida, i es va iniciar l'època de major esplendor del cenobi. La comunitat va abandonar definitivament Sant Pau del Camp el 1835, amb la llei de desamortització de Mendizábal, que va comportar l'exclaustració. El darrer abat va ser Joan de Safont i de Ferrer, home certament polifacètic: teòleg, matemàtic, astrònom, filòsof, catedràtic de la Universitat de Barcelona i membre de l'Acadèmia de Bones Lletres.
A partir d'aleshores, el monestir va passar per diversos usos. El 1842 va esdevenir una escola, mentre que entre el 1855 i el 1890 es convertia en caserna militar. El 1879 fou declarat Monument Nacional, gràcies a la intervenció de diversos ciutadans, entre els quals Víctor Balaguer. El recinte fou novament devastat el 1936. Des d'aleshores s'hi han fet diverses restauracions.
El CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona conserva, arran de la desamortització dels convents del 1835, els fons provinents del Monestir de Sant Pau del Camp, que actualment sumen més de vint edicions.[4] Així mateix, ha registrat i descrit diversos exemples de les marques de propietat que van identificar el convent durant la seva existència.[5]
Sant Pau del Camp (Catalan for 'Saint Paul of the countryside' / 'in the fields'; IPA: [ˈsam ˈpaw ðəl ˈkam]) is a church and former monastery in Barcelona, Catalonia, Spain. While the monastery now stands within the El Raval district in central Barcelona, it once stood outside the city (before 14th century); its rural location gave the church its name.
History
There are no sources about the monastery's origins, it is generally thought that it was founded by count Wilfred II of Barcelona, whose funerary inscription was found within the monastery in 1596.[1] The monastery is documented from 977; in 985 it was sacked and destroyed by the Muslim troops of al-Mansur Ibn Abi Aamir.[2]
Restorations were begun in 1096, through donations from Geribert Guitard and Rotlendis,[2] and a new monastic community arrived. In 1117, Sant Pau became a priory of the monastery of Sant Cugat.[3] By the 13th, a new cloister, church and monastic quarters were built.[2] In 1377, the monastery consisted of a prior and eight monks, which declined in the 15th century to consist of three monks.[2] An initial monastic meeting for the Terragona province occurred in 1577 and such meetings would continue from 1594 to 1835.[2]
The monks were removed upon the secularization of monasteries by the Spanish government in 1835.[2]
It was declared a National Monument in 1879.
sant pau del camp monestir Barcelona
ant Pau del Camp és un antic monestir benedictí que es troba en ple barri del Raval. Fundat amb tota probabilitat al segle x, la seva església romànica és la més antiga que es conserva a la ciutat de Barcelona,[1] i és l'únic d'aquest estil a la ciutat.[2] El seu petit claustre, amb arcs polilobulats, és únic dins l'arquitectura del romànic europeu.Història
No hi ha dades exactes sobre la data de construcció. Hom creu que va ser abans de l'any 911, que és la data que figura a la làpida trobada al monestir i corresponent a la tomba de Guifré II, a qui s’atribueix la fundació del monestir. Es creu, també, que el comte va iniciar la construcció d'una església sobre les restes d'un antic edifici religiós i que s’hi va establir una comunitat de monjos benedictins. El monestir era fora de la protecció de les muralles de la ciutat; d'aquí el seu nom, ja que es trobava al mig del camp.
Com que era fora del recinte emmurallat, el monestir va esdevenir un blanc fàcil per als atacants. Així, el 985, les tropes d'Almansor el van atacar;[3] va quedar destruït gairebé completament i fou abandonat per la comunitat. A partir d'aquella data va passar a ser una simple església dedicada a sant Pau.
El 1096 va començar la restauració de l'edifici i s'hi va instaurar una nova comunitat. Malgrat tot, el monestir fou novament atacat el 1114. Tres anys després, el matrimoni format per Geribert Guitard i Rotlendis en van fer una nova restauració i van unir el monestir, en qualitat de priorat, al de Sant Cugat del Vallès.Al segle xiv es va construir una nova muralla de la ciutat i Sant Pau del Camp va quedar finalment englobada dintre del nou recinte emmurallat. El 1508, el monestir es va unir al de Montserrat fins que el 1593 es va tornar a unir, també en forma de priorat, al de Sant Cugat.
El 1617 es va unir definitivament a un altre monestir, el de Sant Pere de la Portella, situat al Berguedà. El 1672 s'hi va instal·lar el noviciat de la Congregació Claustral Tarraconense, que abans era a Lleida, i es va iniciar l'època de major esplendor del cenobi. La comunitat va abandonar definitivament Sant Pau del Camp el 1835, amb la llei de desamortització de Mendizábal, que va comportar l'exclaustració. El darrer abat va ser Joan de Safont i de Ferrer, home certament polifacètic: teòleg, matemàtic, astrònom, filòsof, catedràtic de la Universitat de Barcelona i membre de l'Acadèmia de Bones Lletres.
A partir d'aleshores, el monestir va passar per diversos usos. El 1842 va esdevenir una escola, mentre que entre el 1855 i el 1890 es convertia en caserna militar. El 1879 fou declarat Monument Nacional, gràcies a la intervenció de diversos ciutadans, entre els quals Víctor Balaguer. El recinte fou novament devastat el 1936. Des d'aleshores s'hi han fet diverses restauracions.
El CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona conserva, arran de la desamortització dels convents del 1835, els fons provinents del Monestir de Sant Pau del Camp, que actualment sumen més de vint edicions.[4] Així mateix, ha registrat i descrit diversos exemples de les marques de propietat que van identificar el convent durant la seva existència.[5]
Sant Pau del Camp (Catalan for 'Saint Paul of the countryside' / 'in the fields'; IPA: [ˈsam ˈpaw ðəl ˈkam]) is a church and former monastery in Barcelona, Catalonia, Spain. While the monastery now stands within the El Raval district in central Barcelona, it once stood outside the city (before 14th century); its rural location gave the church its name.
History
There are no sources about the monastery's origins, it is generally thought that it was founded by count Wilfred II of Barcelona, whose funerary inscription was found within the monastery in 1596.[1] The monastery is documented from 977; in 985 it was sacked and destroyed by the Muslim troops of al-Mansur Ibn Abi Aamir.[2]
Restorations were begun in 1096, through donations from Geribert Guitard and Rotlendis,[2] and a new monastic community arrived. In 1117, Sant Pau became a priory of the monastery of Sant Cugat.[3] By the 13th, a new cloister, church and monastic quarters were built.[2] In 1377, the monastery consisted of a prior and eight monks, which declined in the 15th century to consist of three monks.[2] An initial monastic meeting for the Terragona province occurred in 1577 and such meetings would continue from 1594 to 1835.[2]
The monks were removed upon the secularization of monasteries by the Spanish government in 1835.[2]
It was declared a National Monument in 1879.