josepmreves
DSC_2131.psd Cloth hall cracovia (Polonia) Poland
El Sukiennice (« Llotja de teixits ») és un dels monuments històrics més emblemàtics de la ciutat de Cracòvia. Aquesta imponent llotja comercial de dos pisos, aixecada el segle xiii i després adaptada a l'època del Renaixement, ocupa el lloc central de la gran Plaça del Mercat i forma part del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.[1]
A la planta baixa, la Llotja acull avui comerços d'artesania, mentre que el primer pis acull la Galeria d'art polonès del segle xix, una filial del Museu nacional de Cracòvia amb la més important col·lecció d'obres poloneses del món. Entre elles, la famosa tela Les Torxes de Neró, oferta a l'obertura del museu pel seu pintor, Henryk Siemiradzki i el quadre gegant Homenatge prussià de Jan Matejko.
Història
Posicionada segons l'eix nord-sud de la plaça, amb les seves façanes oest i est simètriques respecte als eixos de les entrades, la Llotja de teixits de Cracòvia reuneix elements arquitectònics d'èpoques molt diferents, i constitueix una síntesi global de l'arquitectura de la ciutat.
El nom Sukiennice ve de la paraula polonesa sukno que vol dir teixit, roba. En efecte, els drapers disposaven les seves parades al centre de la plaça del Mercat per a la venda a l'engròs de teixits.
La primera llotja, aixecada al segle xiii, després de la concessió a la ciutat d'una carta de Drets de Magdeburg, es limitava a dues fileres de botigues de pedra que formaven un carrer al mig de la Plaça del Mercat. El comerç als Sukiennice era una font important d'ingressos per a la ciutat: segons el privilegi reial, els venedors vinguts de l'exterior només podien vendre la seva pròpia mercaderia, i només en aquest lloc.
L'any 1358, el Casimir III fa construir el primer edifici de 100 m de longitud amb dos portals ogivals situats al centre de les façanes principals. Després d'un incendi que va consumir l'edifici l'any 1555, es va cridar als italians que havien vingut amb la reina Bona Sforza (esposa italiana del rei Segimon el Vell). La Llotja de teixits renovada a l'estil Renaixement llavors es va dotar d'un àtic decorat amb una cresta amb gàrgoles, estilitzades amb caps humans, realitzades probablement segons els projectes de Santi Gucci. Giovanni Maria Mosca divideix l'edifici en dos pisos i està connectat per escales cobertes per lògies situats sobre els costats més curts.
Els últims treballs importants són duts a terme al segle xix per Tomasz Prylińeski. L'arquitecte transforma la llotja a la planta baixa, instal·lant-hi al llarg dels murs botigues de fusta. El sostre serà adornat més tard amb l'escut de les ciutats poloneses, els emblemes dels gremis i els segells. Prylińeski afegeix també arcades neogòtiques de pedra per tal de donar l'elegància a l'edifici,[1] així com dels mascarons representant caricatures dels presidents de l'època de la ciutat de Cracòvia, realitzats segons un dibuix de Jan Matejko. La llotja superior és adaptada a les necessitats del museu.
The Kraków Cloth Hall (Polish: Sukiennice, pronounced [sukʲɛˈɲːit͡sɛ]), in Lesser Poland, dates to the Renaissance and is one of the city's most recognizable icons. It is the central feature of the main market square in the Kraków Old Town (the historic center of Kraków), which since 1978 has been listed as a UNESCO World Heritage Site).
t was once a major centre of international trade. Travelling merchants met there to discuss business and to barter. During its golden age in the 15th century, the hall was the source of a variety of exotic imports from the east – spices, silk, leather and wax – while Kraków itself exported textiles, lead, and salt from the Wieliczka Salt Mine.
In the immediate vicinity of the hall, the Great Weigh House and the Small Weigh House existed until the 19th century. Other, similar cloth halls have existed in other Polish as well as other European cities such as in Ypres, Belgium; Braunschweig, and in Leeds, EnglandKraków was Poland's capital city and was among the largest cities in Europe already from before the time of the Renaissance. However, its decline started with the move of the capital to Warsaw at the end of the 16th century. The city's decline was hastened by wars and politics leading to the Partitions of Poland at the end of the 18th century. By the time of the architectural restoration proposed for the cloth hall in 1870 under Austrian rule, much of the historic city center was decrepit. A change in political and economic fortunes for the Kingdom of Galicia and Lodomeria ushered in a revival due to newly established Legislative Assembly or Sejm of the Land. The successful renovation of the Cloth Hall, based on a design by Tomasz Pryliński and supervised by Mayor Mikołaj Zyblikiewicz, Sejm Marshal, was one of the most notable achievements of this period.[1]
The hall has hosted many distinguished guests over the centuries and is still used to entertain monarchs and dignitaries, such as King Charles III, then Prince of Wales, and Emperor Akihito of Japan, who was welcomed here in 2002. In the past, balls were held here, most notably after Prince Józef Poniatowski had briefly liberated the city from the Austrians in 1809. Aside from its history and cultural value, the hall is still used as a center of commerce.
History
DSC_2131.psd Cloth hall cracovia (Polonia) Poland
El Sukiennice (« Llotja de teixits ») és un dels monuments històrics més emblemàtics de la ciutat de Cracòvia. Aquesta imponent llotja comercial de dos pisos, aixecada el segle xiii i després adaptada a l'època del Renaixement, ocupa el lloc central de la gran Plaça del Mercat i forma part del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.[1]
A la planta baixa, la Llotja acull avui comerços d'artesania, mentre que el primer pis acull la Galeria d'art polonès del segle xix, una filial del Museu nacional de Cracòvia amb la més important col·lecció d'obres poloneses del món. Entre elles, la famosa tela Les Torxes de Neró, oferta a l'obertura del museu pel seu pintor, Henryk Siemiradzki i el quadre gegant Homenatge prussià de Jan Matejko.
Història
Posicionada segons l'eix nord-sud de la plaça, amb les seves façanes oest i est simètriques respecte als eixos de les entrades, la Llotja de teixits de Cracòvia reuneix elements arquitectònics d'èpoques molt diferents, i constitueix una síntesi global de l'arquitectura de la ciutat.
El nom Sukiennice ve de la paraula polonesa sukno que vol dir teixit, roba. En efecte, els drapers disposaven les seves parades al centre de la plaça del Mercat per a la venda a l'engròs de teixits.
La primera llotja, aixecada al segle xiii, després de la concessió a la ciutat d'una carta de Drets de Magdeburg, es limitava a dues fileres de botigues de pedra que formaven un carrer al mig de la Plaça del Mercat. El comerç als Sukiennice era una font important d'ingressos per a la ciutat: segons el privilegi reial, els venedors vinguts de l'exterior només podien vendre la seva pròpia mercaderia, i només en aquest lloc.
L'any 1358, el Casimir III fa construir el primer edifici de 100 m de longitud amb dos portals ogivals situats al centre de les façanes principals. Després d'un incendi que va consumir l'edifici l'any 1555, es va cridar als italians que havien vingut amb la reina Bona Sforza (esposa italiana del rei Segimon el Vell). La Llotja de teixits renovada a l'estil Renaixement llavors es va dotar d'un àtic decorat amb una cresta amb gàrgoles, estilitzades amb caps humans, realitzades probablement segons els projectes de Santi Gucci. Giovanni Maria Mosca divideix l'edifici en dos pisos i està connectat per escales cobertes per lògies situats sobre els costats més curts.
Els últims treballs importants són duts a terme al segle xix per Tomasz Prylińeski. L'arquitecte transforma la llotja a la planta baixa, instal·lant-hi al llarg dels murs botigues de fusta. El sostre serà adornat més tard amb l'escut de les ciutats poloneses, els emblemes dels gremis i els segells. Prylińeski afegeix també arcades neogòtiques de pedra per tal de donar l'elegància a l'edifici,[1] així com dels mascarons representant caricatures dels presidents de l'època de la ciutat de Cracòvia, realitzats segons un dibuix de Jan Matejko. La llotja superior és adaptada a les necessitats del museu.
The Kraków Cloth Hall (Polish: Sukiennice, pronounced [sukʲɛˈɲːit͡sɛ]), in Lesser Poland, dates to the Renaissance and is one of the city's most recognizable icons. It is the central feature of the main market square in the Kraków Old Town (the historic center of Kraków), which since 1978 has been listed as a UNESCO World Heritage Site).
t was once a major centre of international trade. Travelling merchants met there to discuss business and to barter. During its golden age in the 15th century, the hall was the source of a variety of exotic imports from the east – spices, silk, leather and wax – while Kraków itself exported textiles, lead, and salt from the Wieliczka Salt Mine.
In the immediate vicinity of the hall, the Great Weigh House and the Small Weigh House existed until the 19th century. Other, similar cloth halls have existed in other Polish as well as other European cities such as in Ypres, Belgium; Braunschweig, and in Leeds, EnglandKraków was Poland's capital city and was among the largest cities in Europe already from before the time of the Renaissance. However, its decline started with the move of the capital to Warsaw at the end of the 16th century. The city's decline was hastened by wars and politics leading to the Partitions of Poland at the end of the 18th century. By the time of the architectural restoration proposed for the cloth hall in 1870 under Austrian rule, much of the historic city center was decrepit. A change in political and economic fortunes for the Kingdom of Galicia and Lodomeria ushered in a revival due to newly established Legislative Assembly or Sejm of the Land. The successful renovation of the Cloth Hall, based on a design by Tomasz Pryliński and supervised by Mayor Mikołaj Zyblikiewicz, Sejm Marshal, was one of the most notable achievements of this period.[1]
The hall has hosted many distinguished guests over the centuries and is still used to entertain monarchs and dignitaries, such as King Charles III, then Prince of Wales, and Emperor Akihito of Japan, who was welcomed here in 2002. In the past, balls were held here, most notably after Prince Józef Poniatowski had briefly liberated the city from the Austrians in 1809. Aside from its history and cultural value, the hall is still used as a center of commerce.
History