josepmreves
Hospital de la santa creu i sant pau BCN
L'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau és un conjunt modernista situat a la ciutat de Barcelona que fou projectat per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Va ser construït entre 1902 i 1930 en dues fases: la primera, duta a terme per ell mateix entre 1902 i 1913, que consta de tretze edificis modernistes; i la segona, realitzada pel seu fill Pere Domènech i Roura a partir de 1920, que inclou sis edificis més d'un modernisme moderat, així com altres construccions posteriors. Tot i que no s'ha desenvolupat tot el projecte original, la seva notorietat ha estat reconeguda amb diversos premis i amb el reconeixement com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1997.
Edificat com un centre hospitalari modern i innovador, cent anys després ha deixat de fer aquestes funcions, que van ser traslladades, a partir del 2009,[1] a un nou hospital dins del mateix recinte, en sintonia amb les necessitats del segle xxi. Després de quatre anys d'obres de restauració, el recinte modernista es va inaugurar el 24 de febrer del 2014 per acollir, entre altres, centres de les Nacions Unides i de l'OMS.[2]
Construït amb els materials i la decoració propis d'un modernisme amb inspiració neogòtica, en destaca la profusió de ceràmica, amb funcions profilàctiques i decoratives, maó vist i escultures que incorporen una àmplia iconografia on es mostra la visió religiosa i historicista de l'autor.
Per la gran quantitat d'edificis, la riquesa ornamental i el nivell de conservació, l'Hospital de Sant Pau és el conjunt més gran de l'arquitectura modernista catalana.
Història de la institució
La construcció de l'hospital de la Santa Creu i Sant Pau va permetre allotjar els serveis de l'hospital de la Santa Creu, una institució hospitalària creada al segle xv que disposava d'unes instal·lacions precàries per a les condicions sanitàries exigides a finals del segle xix. La seva construcció, però, no fou deguda a aquesta necessitat de renovació, sinó a una decisió de Pau Gil i Serra, un banquer barceloní establert durant 62 anys a París. Pau Gil, director de la Banca Gil, va morir solter el 1896 a la seva residència de París i, en el seu testament, va disposar ser enterrat a Barcelona juntament amb els seus pares, liquidar la banca i destinar la meitat dels béns resultants de la liquidació a la construcció d'un «nou hospital» a Barcelona amb el nom de Sant Pau, dedicat a assistir pobres i que hauria de ser gestionat per una institució de prestigi reconegut.[3]
La necessitat de canvi de l'hospital de la Santa Creu, juntament amb el fet de comptar amb unes noves instal·lacions hospitalàries que algú havia de gestionar, donaren com a resultat la creació d'aquesta nova institució que fusionava, en el seu nom, l'originari de l'hospital medieval i el desitjat pel mecenes del nou complex hospitalari.
Amb tot, els diferents interessos dels representants de l'hospital de la Santa Creu i dels marmessors de Pau Gil no varen fer fàcil aquest procés de creació.[4]
The former Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (Catalan pronunciation: [uspiˈtal də lə ˈsantə ˈkɾɛw i ˈsam ˈpaw], English: Hospital of the Holy Cross and Saint Paul) in the neighborhood of El Guinardó, Barcelona, Catalonia, Spain, is a complex built between 1901 and 1930. It is one of the most prominent works of the Catalan modernisme architect Lluís Domènech i Montaner. The complex was listed as a Conjunto Histórico in 1978. Together with Palau de la Música Catalana, it is declared a UNESCO World Heritage Site in 1998.[1]
Being composed of 12 pavilions connected through long underground galleries within its large green space, Sant Pau is the largest complex built in Art Nouveau style.[2] It was a fully functioning hospital until June 2009, when the new hospital opened next to it, before undergoing restoration for use as a museum and cultural center, which opened in 2014. Besides being an important historical and architectural masterpiece, the building also offers workspaces for high-profile social organizations such as WHO, Banco Farmacéutico, Barcelona Health Hub, EMEA, UN-HABITAT and more.[3] The cultural center also has an historical archive in which the records and documents of remarkable occurrences related to the hospital and the city can be found. The archives are open for visiting and offers information to users and researchers with the information and reprographics service, in addition to a reading room.[4]
History
Interior of the hospital
Although the hospital's current 26 buildings[5] date from the 20th century, the Hospital de la Santa Creu (the last part of its name, "Sant Pau", was added in honour of the banker, Pau Gil, who paid for the new buildings in the twentieth century) was founded in 1401 when six small medieval hospitals merged.[6] The hospital's former buildings near the center of Barcelona date from the 15th century, and now house an art school (Escola Massana) and Biblioteca de Catalunya (National Library of Catalonia).
The initial building's construction that started in 1401, was completed in 1450. Later on in the 17th century, Casa Convalescència building was added to the complex.[7] With the expansion of the city and weariness of the medieval buildings, the construction of a new hospital designed by Lluís Domènech i Montaner has begun in 1902. Domènech's original plan han 48 buildings, 27 of which were actually constructed.
In 1991, the hospital was awarded St. George's Cross by the Generalitat de Catalunya.
In 2003, a new hospital building was erected to the north of the Domènech i Montaner's Modernista pavilions were almost all departments moved out. However, few departments such as the Blood and Tissue Bank, the radiography department and the physical therapist department remain in some of the old buildings.
Hospital de la santa creu i sant pau BCN
L'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau és un conjunt modernista situat a la ciutat de Barcelona que fou projectat per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Va ser construït entre 1902 i 1930 en dues fases: la primera, duta a terme per ell mateix entre 1902 i 1913, que consta de tretze edificis modernistes; i la segona, realitzada pel seu fill Pere Domènech i Roura a partir de 1920, que inclou sis edificis més d'un modernisme moderat, així com altres construccions posteriors. Tot i que no s'ha desenvolupat tot el projecte original, la seva notorietat ha estat reconeguda amb diversos premis i amb el reconeixement com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1997.
Edificat com un centre hospitalari modern i innovador, cent anys després ha deixat de fer aquestes funcions, que van ser traslladades, a partir del 2009,[1] a un nou hospital dins del mateix recinte, en sintonia amb les necessitats del segle xxi. Després de quatre anys d'obres de restauració, el recinte modernista es va inaugurar el 24 de febrer del 2014 per acollir, entre altres, centres de les Nacions Unides i de l'OMS.[2]
Construït amb els materials i la decoració propis d'un modernisme amb inspiració neogòtica, en destaca la profusió de ceràmica, amb funcions profilàctiques i decoratives, maó vist i escultures que incorporen una àmplia iconografia on es mostra la visió religiosa i historicista de l'autor.
Per la gran quantitat d'edificis, la riquesa ornamental i el nivell de conservació, l'Hospital de Sant Pau és el conjunt més gran de l'arquitectura modernista catalana.
Història de la institució
La construcció de l'hospital de la Santa Creu i Sant Pau va permetre allotjar els serveis de l'hospital de la Santa Creu, una institució hospitalària creada al segle xv que disposava d'unes instal·lacions precàries per a les condicions sanitàries exigides a finals del segle xix. La seva construcció, però, no fou deguda a aquesta necessitat de renovació, sinó a una decisió de Pau Gil i Serra, un banquer barceloní establert durant 62 anys a París. Pau Gil, director de la Banca Gil, va morir solter el 1896 a la seva residència de París i, en el seu testament, va disposar ser enterrat a Barcelona juntament amb els seus pares, liquidar la banca i destinar la meitat dels béns resultants de la liquidació a la construcció d'un «nou hospital» a Barcelona amb el nom de Sant Pau, dedicat a assistir pobres i que hauria de ser gestionat per una institució de prestigi reconegut.[3]
La necessitat de canvi de l'hospital de la Santa Creu, juntament amb el fet de comptar amb unes noves instal·lacions hospitalàries que algú havia de gestionar, donaren com a resultat la creació d'aquesta nova institució que fusionava, en el seu nom, l'originari de l'hospital medieval i el desitjat pel mecenes del nou complex hospitalari.
Amb tot, els diferents interessos dels representants de l'hospital de la Santa Creu i dels marmessors de Pau Gil no varen fer fàcil aquest procés de creació.[4]
The former Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (Catalan pronunciation: [uspiˈtal də lə ˈsantə ˈkɾɛw i ˈsam ˈpaw], English: Hospital of the Holy Cross and Saint Paul) in the neighborhood of El Guinardó, Barcelona, Catalonia, Spain, is a complex built between 1901 and 1930. It is one of the most prominent works of the Catalan modernisme architect Lluís Domènech i Montaner. The complex was listed as a Conjunto Histórico in 1978. Together with Palau de la Música Catalana, it is declared a UNESCO World Heritage Site in 1998.[1]
Being composed of 12 pavilions connected through long underground galleries within its large green space, Sant Pau is the largest complex built in Art Nouveau style.[2] It was a fully functioning hospital until June 2009, when the new hospital opened next to it, before undergoing restoration for use as a museum and cultural center, which opened in 2014. Besides being an important historical and architectural masterpiece, the building also offers workspaces for high-profile social organizations such as WHO, Banco Farmacéutico, Barcelona Health Hub, EMEA, UN-HABITAT and more.[3] The cultural center also has an historical archive in which the records and documents of remarkable occurrences related to the hospital and the city can be found. The archives are open for visiting and offers information to users and researchers with the information and reprographics service, in addition to a reading room.[4]
History
Interior of the hospital
Although the hospital's current 26 buildings[5] date from the 20th century, the Hospital de la Santa Creu (the last part of its name, "Sant Pau", was added in honour of the banker, Pau Gil, who paid for the new buildings in the twentieth century) was founded in 1401 when six small medieval hospitals merged.[6] The hospital's former buildings near the center of Barcelona date from the 15th century, and now house an art school (Escola Massana) and Biblioteca de Catalunya (National Library of Catalonia).
The initial building's construction that started in 1401, was completed in 1450. Later on in the 17th century, Casa Convalescència building was added to the complex.[7] With the expansion of the city and weariness of the medieval buildings, the construction of a new hospital designed by Lluís Domènech i Montaner has begun in 1902. Domènech's original plan han 48 buildings, 27 of which were actually constructed.
In 1991, the hospital was awarded St. George's Cross by the Generalitat de Catalunya.
In 2003, a new hospital building was erected to the north of the Domènech i Montaner's Modernista pavilions were almost all departments moved out. However, few departments such as the Blood and Tissue Bank, the radiography department and the physical therapist department remain in some of the old buildings.