josepmreves
Four bars cuatre barres
The legend of the four stripes is the legend that explains the origin of the flag and the shield of Catalonia, first appeared in 1551 in the second part of the General Chronicle of Spain.
The story explains that the origins of the flag are in Guifré el Pilós, the last count of Barcelona appointed by the Frankish kings, and the first to give inherit their domains, initiating the Dynasty Counts of Barcelona.
Specifically, is told that the four stripes were created after a battle against the Normans, when the Frankish king dip his hand in a open wound of Guifré el Pilós, and then he passed all four fingers above the golden shield of the Count of Barcelona. With this act was created the shield of the House of Barcelona, symbol of the new sovereign conquered, and, over the years, this four red stripes become the Catalan flag.
Now, the Catalan flag is composed by 4 red vertical stripes, that are the blood of Guifré el Pilós, and between each red stripe, there is a yellow one, that symbolizes the shield of the Count.
Construcció
Les Quatre Columnes originals
Les columnes formaven part d'un projecte d'urbanització de la muntanya de Montjuïc que Puig i Cadafalch va presentar el 1915, amb l'objectiu de celebrar una exposició el 1917 centrada sobre el tema de l'electricitat i les indústries elèctriques. Volia presentar Barcelona al món com a capital del Mediterrani, i Catalunya com un país amb un govern modern, la Mancomunitat.[1] El projecte es va desestimar però Puig i Cadafalch el va tornar a presentar amb vistes a l'Exposició Universal de 1929. Es van construir el 1919 i van ser la primera construcció de tota la zona.
Les columnes, situades a la plaça de les Belles Arts,[2] havien de representar Catalunya: la columnata representaria l'herència grega i un edifici amb cúpula homenatjaria l'herència romana. El projecte global havia de tenir el seu moment àlgid com a eix central de la futura Exposició Universal de 1929.[3]
Les columnes van ser un dels primers elements a construir-se durant el procés d'urbanització de la muntanya. Es van construir amb maons arrebossats que imitaven la pedra i tenien 20 metres d'alçada i 2,5 metres de diàmetre. L'arquitecte tenia pensat coronar-les amb 4 figures representatives, quatre victòries alades, projecte que no es va arribar a realitzar.
Enderrocament
Enderrocament de la darrera columna.
La Font Màgica ocupa el lloc on inicialment es van construir les Quatre columnes
El pas del temps deixà obsolet l'objectiu de dedicar l'exposició exclusivament a les indústries elèctriques, i el 1925 es va decidir que es denominaria Exposició Internacional de Barcelona. El canvi d'objectiu feu que es reorganitzés l'exposició dedicant-la a tres vessants: la indústria, els esports i l'art. En aquest nou període Puig i Cadafalch va ser relegat per les seves idees catalanistes i la seva vinculació amb la Mancomunitat, i l'organització recaigué en mans del marquès de Foronda. Pere Domènech i Roura va ser nomenat director de les obres.[4]
Les columnes van ser enderrocades l'any 1928, poc abans d'una visita de Primo de Rivera a la ciutat. Durant la seva dictadura va ordenar eliminar sistemàticament tots els símbols públics de catalanisme, per tal que no tinguessin el ressò mediàtic que podia donar-los l'Exposició Universal de 1929, que havia de tenir lloc a Montjuïc.
La seva dictadura fou molt agressiva vers el catalanisme, i fins i tot va arribar a modificar els noms de molts pobles: els va castellanitzar i en va arrencar els cartells dels carrers escrits en català.[5] Pel mateix motiu la dictadura va anomenar finalment Poble Espanyol el complex que s'havia de dir Iberona, en homenatge als ibers, primers pobladors de les terres catalanes, i va donar el nom de plaça d'Espanya a la plaça des d'on accedia al recinte de l'exposició. També va fer col·locar dues torres venecianes a l'entrada.
Amb el temps, Franco fins i tot va arribar a inhabilitar Puig i Cadafalch com a arquitecte.[6]
Reconstrucció
Procés de reconstrucció de les 4 Columnes
Operaris finalitzant les obres de reconstrucció
Amb el restabliment de la democràcia van sorgir diverses veus que proposaven reconstruir les columnes, i fins i tot l'Ajuntament de Barcelona en va aprovar la restitució el 1994, però no es va arribar a un acord sobre la seva ubicació més adequada.
L'any 2001, l'arquitecte Joaquim Espanyol va presentar un projecte de restitució de les 4 columnes, però el projecte fou desestimat per la classe política.
Un any després, el 2002, la Xarxa d'Entitats Cíviques i Culturals dels Països Catalans pels Drets i les Llibertats Nacionals, que representava més de 60 associacions, va començar a demanar adhesions, signatures i suport per a la seva reconstrucció.[7] Progressivament, diverses personalitats del món de la política i la cultura, com Jordi Pujol, Pasqual Maragall, Ernest Benach, Gabriel Ferraté, Vicent Partal, Antoni Tàpies, Isabel-Clara Simó i Josep Maria Ainaud de Lasarte, entre d'altres, van donar suport a la iniciativa.
Entre 2005 i 2007 es van produir diverses pronunciacions de diferents estaments públics: el 9 de novembre de 2005 el Parlament de Catalunya va aprovar una resolució sobre la possible recuperació del monument, i un any després l'Ajuntament va assegurar que el 2007, 50è aniversari de la mort de Puig i Cadafalch, seria un bon any per reconstruir les columnes. Es van iniciar llavors converses entre Ferran Mascarell, llavors regidor de Cultura de l'ajuntament, i els responsables de la xarxa cívica.
Durant el 2007 l'Institut d'Estudis Catalans va organitzar l'exposició itinerant “Puig i Cadafalch arquitecte i polític i el monument de les quatre columnes de Montjuïc”, que es va poder veure, entre altres llocs, a l'Ateneu Barcelonès, a Mataró, Girona, la Bisbal d'Empordà i Les Borges Blanques.
El ple del 27 de juny de 2008 al Parlament de Catalunya va aprovar una proposició no de llei,[8] amb el suport de tots els partits polítics i presentada per ERC, per promoure la restitució de les Quatre Columnes, en homenatge als patriotes catalans. El 2009 es va presentar un projecte de construcció, ideat per l'equip d'arquitectes Rosselló-Sangenís, seguint el projecte original de construcció de Puig i Cadafalch i alguns manuals de construcció clàssica.[9] Sapic va ser l'empresa encarregada de l'execució del projecte.[10]
L'Ajuntament de Barcelona va presentar el projecte als mitjans de comunicació el 10 de novembre de 2009.
Les obres de reconstrucció van començar durant el primer trimestre de 2010. Inicialment es va preveure inaugurar el monument per la diada de l'Onze de Setembre o per les festes de la Mercè, però les obres es van allargar.[11] Es va informar llavors que cada columna tindria una alçada de 18,7 metres.[12] El dia 4 de novembre de 2010 es va enterrar una urna commemorativa a la base de les columnes, amb la documentació generada per diverses entitats cíviques durant el procés de reclamació de la reconstrucció de les columnes. El dia 7 de desembre es va retirar la bastida que s'havia instal·lat per construir-les.
La reconstrucció, amb un pressupost de 2,5 milions d'euros, s'ha realitzat amb anells de pedra artificial -una barreja de ciment, granit i marbre blanc- col·locats a pes amb una grua i entrellaçats mitjançant peces metàl·liques.[13] Tot i això, la seva construcció s'ha realitzat a la plaça del Marquès de Foronda, entre la Font Màgica i el Palau Nacional de Montjuïc, una mica més amunt del seu emplaçament original.[14] L'alçada definitiva de les columnes, incloent-hi el pedestal, és de 20 metres.
La inauguració oficial es va realitzar el diumenge 27 de febrer de 2011, amb la presència d'Artur Mas, president de la Generalitat, Núria de Gispert, presidenta del Parlament de Catalunya, i Jordi Hereu, alcalde de Barcelona.[15]
A la base d'una de les columnes hi figura la inscripció:
«Restitució, com a acte de justícia històrica, de les quatre columnes enderrocades per la dictadura l'any 1928 pel seu caràcter de símbol de Catalunya wikipedia dixit
Four bars cuatre barres
The legend of the four stripes is the legend that explains the origin of the flag and the shield of Catalonia, first appeared in 1551 in the second part of the General Chronicle of Spain.
The story explains that the origins of the flag are in Guifré el Pilós, the last count of Barcelona appointed by the Frankish kings, and the first to give inherit their domains, initiating the Dynasty Counts of Barcelona.
Specifically, is told that the four stripes were created after a battle against the Normans, when the Frankish king dip his hand in a open wound of Guifré el Pilós, and then he passed all four fingers above the golden shield of the Count of Barcelona. With this act was created the shield of the House of Barcelona, symbol of the new sovereign conquered, and, over the years, this four red stripes become the Catalan flag.
Now, the Catalan flag is composed by 4 red vertical stripes, that are the blood of Guifré el Pilós, and between each red stripe, there is a yellow one, that symbolizes the shield of the Count.
Construcció
Les Quatre Columnes originals
Les columnes formaven part d'un projecte d'urbanització de la muntanya de Montjuïc que Puig i Cadafalch va presentar el 1915, amb l'objectiu de celebrar una exposició el 1917 centrada sobre el tema de l'electricitat i les indústries elèctriques. Volia presentar Barcelona al món com a capital del Mediterrani, i Catalunya com un país amb un govern modern, la Mancomunitat.[1] El projecte es va desestimar però Puig i Cadafalch el va tornar a presentar amb vistes a l'Exposició Universal de 1929. Es van construir el 1919 i van ser la primera construcció de tota la zona.
Les columnes, situades a la plaça de les Belles Arts,[2] havien de representar Catalunya: la columnata representaria l'herència grega i un edifici amb cúpula homenatjaria l'herència romana. El projecte global havia de tenir el seu moment àlgid com a eix central de la futura Exposició Universal de 1929.[3]
Les columnes van ser un dels primers elements a construir-se durant el procés d'urbanització de la muntanya. Es van construir amb maons arrebossats que imitaven la pedra i tenien 20 metres d'alçada i 2,5 metres de diàmetre. L'arquitecte tenia pensat coronar-les amb 4 figures representatives, quatre victòries alades, projecte que no es va arribar a realitzar.
Enderrocament
Enderrocament de la darrera columna.
La Font Màgica ocupa el lloc on inicialment es van construir les Quatre columnes
El pas del temps deixà obsolet l'objectiu de dedicar l'exposició exclusivament a les indústries elèctriques, i el 1925 es va decidir que es denominaria Exposició Internacional de Barcelona. El canvi d'objectiu feu que es reorganitzés l'exposició dedicant-la a tres vessants: la indústria, els esports i l'art. En aquest nou període Puig i Cadafalch va ser relegat per les seves idees catalanistes i la seva vinculació amb la Mancomunitat, i l'organització recaigué en mans del marquès de Foronda. Pere Domènech i Roura va ser nomenat director de les obres.[4]
Les columnes van ser enderrocades l'any 1928, poc abans d'una visita de Primo de Rivera a la ciutat. Durant la seva dictadura va ordenar eliminar sistemàticament tots els símbols públics de catalanisme, per tal que no tinguessin el ressò mediàtic que podia donar-los l'Exposició Universal de 1929, que havia de tenir lloc a Montjuïc.
La seva dictadura fou molt agressiva vers el catalanisme, i fins i tot va arribar a modificar els noms de molts pobles: els va castellanitzar i en va arrencar els cartells dels carrers escrits en català.[5] Pel mateix motiu la dictadura va anomenar finalment Poble Espanyol el complex que s'havia de dir Iberona, en homenatge als ibers, primers pobladors de les terres catalanes, i va donar el nom de plaça d'Espanya a la plaça des d'on accedia al recinte de l'exposició. També va fer col·locar dues torres venecianes a l'entrada.
Amb el temps, Franco fins i tot va arribar a inhabilitar Puig i Cadafalch com a arquitecte.[6]
Reconstrucció
Procés de reconstrucció de les 4 Columnes
Operaris finalitzant les obres de reconstrucció
Amb el restabliment de la democràcia van sorgir diverses veus que proposaven reconstruir les columnes, i fins i tot l'Ajuntament de Barcelona en va aprovar la restitució el 1994, però no es va arribar a un acord sobre la seva ubicació més adequada.
L'any 2001, l'arquitecte Joaquim Espanyol va presentar un projecte de restitució de les 4 columnes, però el projecte fou desestimat per la classe política.
Un any després, el 2002, la Xarxa d'Entitats Cíviques i Culturals dels Països Catalans pels Drets i les Llibertats Nacionals, que representava més de 60 associacions, va començar a demanar adhesions, signatures i suport per a la seva reconstrucció.[7] Progressivament, diverses personalitats del món de la política i la cultura, com Jordi Pujol, Pasqual Maragall, Ernest Benach, Gabriel Ferraté, Vicent Partal, Antoni Tàpies, Isabel-Clara Simó i Josep Maria Ainaud de Lasarte, entre d'altres, van donar suport a la iniciativa.
Entre 2005 i 2007 es van produir diverses pronunciacions de diferents estaments públics: el 9 de novembre de 2005 el Parlament de Catalunya va aprovar una resolució sobre la possible recuperació del monument, i un any després l'Ajuntament va assegurar que el 2007, 50è aniversari de la mort de Puig i Cadafalch, seria un bon any per reconstruir les columnes. Es van iniciar llavors converses entre Ferran Mascarell, llavors regidor de Cultura de l'ajuntament, i els responsables de la xarxa cívica.
Durant el 2007 l'Institut d'Estudis Catalans va organitzar l'exposició itinerant “Puig i Cadafalch arquitecte i polític i el monument de les quatre columnes de Montjuïc”, que es va poder veure, entre altres llocs, a l'Ateneu Barcelonès, a Mataró, Girona, la Bisbal d'Empordà i Les Borges Blanques.
El ple del 27 de juny de 2008 al Parlament de Catalunya va aprovar una proposició no de llei,[8] amb el suport de tots els partits polítics i presentada per ERC, per promoure la restitució de les Quatre Columnes, en homenatge als patriotes catalans. El 2009 es va presentar un projecte de construcció, ideat per l'equip d'arquitectes Rosselló-Sangenís, seguint el projecte original de construcció de Puig i Cadafalch i alguns manuals de construcció clàssica.[9] Sapic va ser l'empresa encarregada de l'execució del projecte.[10]
L'Ajuntament de Barcelona va presentar el projecte als mitjans de comunicació el 10 de novembre de 2009.
Les obres de reconstrucció van començar durant el primer trimestre de 2010. Inicialment es va preveure inaugurar el monument per la diada de l'Onze de Setembre o per les festes de la Mercè, però les obres es van allargar.[11] Es va informar llavors que cada columna tindria una alçada de 18,7 metres.[12] El dia 4 de novembre de 2010 es va enterrar una urna commemorativa a la base de les columnes, amb la documentació generada per diverses entitats cíviques durant el procés de reclamació de la reconstrucció de les columnes. El dia 7 de desembre es va retirar la bastida que s'havia instal·lat per construir-les.
La reconstrucció, amb un pressupost de 2,5 milions d'euros, s'ha realitzat amb anells de pedra artificial -una barreja de ciment, granit i marbre blanc- col·locats a pes amb una grua i entrellaçats mitjançant peces metàl·liques.[13] Tot i això, la seva construcció s'ha realitzat a la plaça del Marquès de Foronda, entre la Font Màgica i el Palau Nacional de Montjuïc, una mica més amunt del seu emplaçament original.[14] L'alçada definitiva de les columnes, incloent-hi el pedestal, és de 20 metres.
La inauguració oficial es va realitzar el diumenge 27 de febrer de 2011, amb la presència d'Artur Mas, president de la Generalitat, Núria de Gispert, presidenta del Parlament de Catalunya, i Jordi Hereu, alcalde de Barcelona.[15]
A la base d'una de les columnes hi figura la inscripció:
«Restitució, com a acte de justícia històrica, de les quatre columnes enderrocades per la dictadura l'any 1928 pel seu caràcter de símbol de Catalunya wikipedia dixit