josepmreves
2021-12-31_10-39-23 Mnac bcn Art national museum of catalonia bcn
ls projectes per urbanitzar els costers de Montjuïc com a pulmó i espai d'esbarjo de Barcelona daten de principis del segle xx. Fou decisiu en aquesta orientació el fet que la muntanya fos escollida com a escenari de la gran Exposició Internacional de Barcelona de 1929: la direcció de la part urbanística i arquitectònica del projecte fou confiada al prestigiós arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch i els jardins, a Jean Claude Nicolas Forestier i a Nicolau Maria Rubió i Tudurí. El Palau Nacional fou concebut dins aquesta planificació com a palau central de l'exposició i el 1924 fou convocat un concurs per a la seva realització –un cop apartat del projecte, Puig i Cadafalch amb l'arribada de la dictadura de Primo de Rivera (1923)–, que guanyaren els arquitectes Eugenio P. Cendoya, Enric Catà i Pere Domènech i Roura. Estava destinat a allotjar una magna exposició –El Arte en España–,[6] amb més de 5.000 peces i reproduccions representatives de la història de l'art espanyol, que tenia dues extensions, el conjunt arquitectònic del Poble Espanyol, encara actiu, i el Palau d'Art Modern, que s'enderrocà.
L'edifici del Palau Nacional de Montjuïc és obra d'Eugenio Cendoya i Enric Catà, sota la supervisió de Pere Domènech i Roura, desestimant un projecte inicial de Puig i Cadafalch i Guillem Busquets. Presenta una façana principal simètrica, amb un cos central que sobresurt i dos laterals; el cos central està coronat per una cúpula d'estil romà, dominant tot el conjunt de la façana i s'acompanya de dues cúpules més petites als costats. Els quatre angles del gran Saló estan compostos per unes torres de planta quadrada que s'integren a la composició de la façana exterior.[7]
L'obra té una superfície de 32.000 m² i és d'estil classicista, inspirada en el Renaixement espanyol. Té una planta rectangular amb dos cossos laterals i un de posterior quadrat, amb una gran cúpula el·líptica a la part central. Les cascades i brolladors de l'escalinata del Palau són obra de Carles Buïgas. En la mateixa època, es van col·locar nou grans projectors que encara avui emeten uns intensos feixos de llum que escriuen el nom de la ciutat al cel.
Al seu Saló Oval es va efectuar la cerimònia d'inauguració de l'exposició El Arte en España, presidida per Alfons XIII i la reina Victòria Eugènia.
En la decoració del Palau –d'estil noucentista (contràriament al classicisme de l'estructura)– hi intervingueren diversos artistes, com els escultors Enric Casanovas, Josep Dunyach, Frederic Marès i Josep Llimona, i els pintors Francesc d'Assís Galí, Josep de Togores, Manuel Humbert, Josep Obiols, Joan Colom i Francesc Labarta.[8] Des del 1934 és la seu del MNAC.
L'any 1985 es van començar a debatre els primers projectes per rehabilitar l'edifici, però no fou fins al 1990 que van començar les obres de restitució segons el projecte dels arquitectes Gae Aulenti i Enric Steegman. L'any 1992 es va realitzar la rehabilitació de la Sala Oval i la consolidació i adequació estructural parcial de l'edifici, així com la reestructuració de dues sales d'exposicions temporals.[9] Entre 1995 i 2004 el palau va patir diverses reformes i ampliacions a càrrec de Gae Aulenti, Enric Steegman, Josep Benedito Rovira i Agustí Obiol, amb l'objectiu de crear espais per poder encabir totes les obres de la col·lecció.[10] Les obres foren encomanades a Eduard Carbonell, el director del museu en aquell moment.
La zona del palau que va necessitar una reforma més complexa fou l'ala on s'exposa l'art romànic. Es va haver de desmuntar la primera planta, reforçar la cúpula i construir parets noves i plafons, a més de canviar totes les instal·lacions de seguretat. Per tal de garantir unes condicions de conservació favorables (humitat, calor,...) el febrer de 1995 es va haver de traslladar la col·lecció d'absis romànics, sota la supervisió d'Aulenti. L'objectiu de la reforma arquitectònica era «reunir el passat i el present, preservar les necessitats filosòfiques i morals de l'edifici», interessant-se sobretot en el tema de la il·luminació. Per això es van col·locar llums arran de terra enfocant els absis, deixant alguns punts de les sales més enfosquits de manera que es reproduís l'ambient de les esglesioles romàniques. Moltes de les restauracions van ser realitzades per Gianluigi Colalucci i el seu equip, restauradors també de la Capella Sixtina del Vaticà.[11][12]
The Museu Nacional d'Art de Catalunya (Catalan pronunciation: [muˈzɛw nəsi.uˈnal ˈdaɾd də kətəˈluɲə], English: "National Art Museum of Catalonia"), abbreviated as MNAC, is the national museum of Catalan visual art located in Barcelona, Catalonia, Spain. Situated on Montjuïc hill at the end of Avinguda de la Reina Maria Cristina, near Pl Espanya, the museum is especially notable for its outstanding collection of romanesque church paintings, and for Catalan art and design from the late 19th and early 20th centuries, including modernisme and noucentisme. The museum is housed in the Palau Nacional, a huge, Italian-style building dating to 1929. The Palau Nacional, which has housed the Museu d'Art de Catalunya since 1934, was declared a national museum in 1990 under the Museums Law passed by the Catalan Government. That same year, a thorough renovation process was launched to refurbish the site, based on plans drawn up by the architects Gae Aulenti and Enric Steegmann, who were later joined in the undertaking by Josep Benedito. The Oval Hall was reopened in 1992 on the occasion of the Olympic Games, and the various collections were installed and opened over the period from 1995 (when the Romanesque Art section was reopened) to 2004. The Museu Nacional d'Art de Catalunya (Museu Nacional) was officially inaugurated on 16 December 2004.[1] It is one of the largest museums in Spain.
he history of this institution dates back to the 19th century, when, in accordance with the principles that inspired Catalonia's cultural and political Renaixença (renaissance), a movement particularly active in that century, many projects were launched to help revive and conserve the country's artistic heritage. This process began with the establishment of the Museu d'Antiguitats de Barcelona (Barcelona Museum of Antiquities) in the Chapel of St Agatha (1880) and the Museu Municipal de Belles Arts (Municipal Fine Art Museum) in the Palau de Belles Arts (1891), a palace built to mark the occasion of the 1888 Universal Exhibition. A project to install all these Catalan art collections in the Palau Nacional, launched in 1934 under the initiative of Joaquim Folch i Torres, the first director of Catalonia Museum of Art, was frustrated by the outbreak of the Spanish Civil War (1936–1939), when for protection many works were transferred to Olot, Darnius and Paris (where an important exhibit was established). During the postwar period, the 19th- and 20th-century collections were installed in the Museu d'Art Modern, housed from 1945 to 2004 in the Arsenal building in Barcelona's Parc de la Ciutadella, whilst the Romanesque, Gothic and baroque collections were installed in the Palau in 1942.
The Palau Nacional, which has housed the Museu d'Art de Catalunya since 1934, was declared a national museum in 1990 under the Museums Law passed by the Catalan Government. In 1992 a thorough renovation process was launched to refurbish the site, based on plans drawn up by the architects Gae Aulenti and Enric Steegmann, who were later joined in the undertaking by Josep Benedito. The Oval Hall was reopened in 1992 on the occasion of the Olympic Games, and the various collections were installed and opened over the period from 1995 (when the Romanesque Art section was reopened) to 2004. The Museu Nacional d'Art de Catalunya (Museu Nacional) was officially inaugurated on 16 December 2004.
Since 2004, the Palau Nacional has once more housed several magnificent art collections, mostly by Catalan art, but also Spanish and European art. The works from that first museum have now been enriched by new purchases and donations, tracing the country's art history from early medieval times to the mid-20th century: from Romanesque, Gothic, Renaissance and baroque to modern art. This heritage is completed by the Gabinet Numismàtic de Catalunya (coin and medal collections), the Gabinet de Dibuixos i Gravats (drawings and engravings) and the library.[1]
2021-12-31_10-39-23 Mnac bcn Art national museum of catalonia bcn
ls projectes per urbanitzar els costers de Montjuïc com a pulmó i espai d'esbarjo de Barcelona daten de principis del segle xx. Fou decisiu en aquesta orientació el fet que la muntanya fos escollida com a escenari de la gran Exposició Internacional de Barcelona de 1929: la direcció de la part urbanística i arquitectònica del projecte fou confiada al prestigiós arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch i els jardins, a Jean Claude Nicolas Forestier i a Nicolau Maria Rubió i Tudurí. El Palau Nacional fou concebut dins aquesta planificació com a palau central de l'exposició i el 1924 fou convocat un concurs per a la seva realització –un cop apartat del projecte, Puig i Cadafalch amb l'arribada de la dictadura de Primo de Rivera (1923)–, que guanyaren els arquitectes Eugenio P. Cendoya, Enric Catà i Pere Domènech i Roura. Estava destinat a allotjar una magna exposició –El Arte en España–,[6] amb més de 5.000 peces i reproduccions representatives de la història de l'art espanyol, que tenia dues extensions, el conjunt arquitectònic del Poble Espanyol, encara actiu, i el Palau d'Art Modern, que s'enderrocà.
L'edifici del Palau Nacional de Montjuïc és obra d'Eugenio Cendoya i Enric Catà, sota la supervisió de Pere Domènech i Roura, desestimant un projecte inicial de Puig i Cadafalch i Guillem Busquets. Presenta una façana principal simètrica, amb un cos central que sobresurt i dos laterals; el cos central està coronat per una cúpula d'estil romà, dominant tot el conjunt de la façana i s'acompanya de dues cúpules més petites als costats. Els quatre angles del gran Saló estan compostos per unes torres de planta quadrada que s'integren a la composició de la façana exterior.[7]
L'obra té una superfície de 32.000 m² i és d'estil classicista, inspirada en el Renaixement espanyol. Té una planta rectangular amb dos cossos laterals i un de posterior quadrat, amb una gran cúpula el·líptica a la part central. Les cascades i brolladors de l'escalinata del Palau són obra de Carles Buïgas. En la mateixa època, es van col·locar nou grans projectors que encara avui emeten uns intensos feixos de llum que escriuen el nom de la ciutat al cel.
Al seu Saló Oval es va efectuar la cerimònia d'inauguració de l'exposició El Arte en España, presidida per Alfons XIII i la reina Victòria Eugènia.
En la decoració del Palau –d'estil noucentista (contràriament al classicisme de l'estructura)– hi intervingueren diversos artistes, com els escultors Enric Casanovas, Josep Dunyach, Frederic Marès i Josep Llimona, i els pintors Francesc d'Assís Galí, Josep de Togores, Manuel Humbert, Josep Obiols, Joan Colom i Francesc Labarta.[8] Des del 1934 és la seu del MNAC.
L'any 1985 es van començar a debatre els primers projectes per rehabilitar l'edifici, però no fou fins al 1990 que van començar les obres de restitució segons el projecte dels arquitectes Gae Aulenti i Enric Steegman. L'any 1992 es va realitzar la rehabilitació de la Sala Oval i la consolidació i adequació estructural parcial de l'edifici, així com la reestructuració de dues sales d'exposicions temporals.[9] Entre 1995 i 2004 el palau va patir diverses reformes i ampliacions a càrrec de Gae Aulenti, Enric Steegman, Josep Benedito Rovira i Agustí Obiol, amb l'objectiu de crear espais per poder encabir totes les obres de la col·lecció.[10] Les obres foren encomanades a Eduard Carbonell, el director del museu en aquell moment.
La zona del palau que va necessitar una reforma més complexa fou l'ala on s'exposa l'art romànic. Es va haver de desmuntar la primera planta, reforçar la cúpula i construir parets noves i plafons, a més de canviar totes les instal·lacions de seguretat. Per tal de garantir unes condicions de conservació favorables (humitat, calor,...) el febrer de 1995 es va haver de traslladar la col·lecció d'absis romànics, sota la supervisió d'Aulenti. L'objectiu de la reforma arquitectònica era «reunir el passat i el present, preservar les necessitats filosòfiques i morals de l'edifici», interessant-se sobretot en el tema de la il·luminació. Per això es van col·locar llums arran de terra enfocant els absis, deixant alguns punts de les sales més enfosquits de manera que es reproduís l'ambient de les esglesioles romàniques. Moltes de les restauracions van ser realitzades per Gianluigi Colalucci i el seu equip, restauradors també de la Capella Sixtina del Vaticà.[11][12]
The Museu Nacional d'Art de Catalunya (Catalan pronunciation: [muˈzɛw nəsi.uˈnal ˈdaɾd də kətəˈluɲə], English: "National Art Museum of Catalonia"), abbreviated as MNAC, is the national museum of Catalan visual art located in Barcelona, Catalonia, Spain. Situated on Montjuïc hill at the end of Avinguda de la Reina Maria Cristina, near Pl Espanya, the museum is especially notable for its outstanding collection of romanesque church paintings, and for Catalan art and design from the late 19th and early 20th centuries, including modernisme and noucentisme. The museum is housed in the Palau Nacional, a huge, Italian-style building dating to 1929. The Palau Nacional, which has housed the Museu d'Art de Catalunya since 1934, was declared a national museum in 1990 under the Museums Law passed by the Catalan Government. That same year, a thorough renovation process was launched to refurbish the site, based on plans drawn up by the architects Gae Aulenti and Enric Steegmann, who were later joined in the undertaking by Josep Benedito. The Oval Hall was reopened in 1992 on the occasion of the Olympic Games, and the various collections were installed and opened over the period from 1995 (when the Romanesque Art section was reopened) to 2004. The Museu Nacional d'Art de Catalunya (Museu Nacional) was officially inaugurated on 16 December 2004.[1] It is one of the largest museums in Spain.
he history of this institution dates back to the 19th century, when, in accordance with the principles that inspired Catalonia's cultural and political Renaixença (renaissance), a movement particularly active in that century, many projects were launched to help revive and conserve the country's artistic heritage. This process began with the establishment of the Museu d'Antiguitats de Barcelona (Barcelona Museum of Antiquities) in the Chapel of St Agatha (1880) and the Museu Municipal de Belles Arts (Municipal Fine Art Museum) in the Palau de Belles Arts (1891), a palace built to mark the occasion of the 1888 Universal Exhibition. A project to install all these Catalan art collections in the Palau Nacional, launched in 1934 under the initiative of Joaquim Folch i Torres, the first director of Catalonia Museum of Art, was frustrated by the outbreak of the Spanish Civil War (1936–1939), when for protection many works were transferred to Olot, Darnius and Paris (where an important exhibit was established). During the postwar period, the 19th- and 20th-century collections were installed in the Museu d'Art Modern, housed from 1945 to 2004 in the Arsenal building in Barcelona's Parc de la Ciutadella, whilst the Romanesque, Gothic and baroque collections were installed in the Palau in 1942.
The Palau Nacional, which has housed the Museu d'Art de Catalunya since 1934, was declared a national museum in 1990 under the Museums Law passed by the Catalan Government. In 1992 a thorough renovation process was launched to refurbish the site, based on plans drawn up by the architects Gae Aulenti and Enric Steegmann, who were later joined in the undertaking by Josep Benedito. The Oval Hall was reopened in 1992 on the occasion of the Olympic Games, and the various collections were installed and opened over the period from 1995 (when the Romanesque Art section was reopened) to 2004. The Museu Nacional d'Art de Catalunya (Museu Nacional) was officially inaugurated on 16 December 2004.
Since 2004, the Palau Nacional has once more housed several magnificent art collections, mostly by Catalan art, but also Spanish and European art. The works from that first museum have now been enriched by new purchases and donations, tracing the country's art history from early medieval times to the mid-20th century: from Romanesque, Gothic, Renaissance and baroque to modern art. This heritage is completed by the Gabinet Numismàtic de Catalunya (coin and medal collections), the Gabinet de Dibuixos i Gravats (drawings and engravings) and the library.[1]