josepmreves
Vespres Vespers
Vespers, evening prayer of thanksgiving and praise in Roman Catholic and certain other Christian liturgies. Vespers and lauds (morning prayer) are the oldest and most important of the traditional liturgy of the hours. Many scholars believe vespers is based on Judaic forms of prayer and point to a daily evening celebration observed among Jews in the 1st century BCE.By the 3rd century CE the writings of Tertullian show clear evidence of an evening prayer. During the 4th, 5th, and 6th centuries, cathedral choirs and monastic orders developed the vespers service, as it was known for centuries thereafter. Following the Second Vatican Council (1962–65), the Roman Catholic service was translated into the vernacular and simplified, but it continues to revolve around the Magnificat canticle, various psalms and antiphons, and readings that vary according to liturgical season.
The Lutheran and Anglican churches both include an evening prayer service in their liturgies. In the Anglican church, evening prayer traditionally is called evensong and can be found in the 1549 Book of Common Prayer. Both Protestant churches revised their rite for evening prayer during the 1970s, and both rites are patterned closely after the traditional Roman Catholic evening prayer. In the Anglican church the revised prayers offer alternative choices for greater individual choice among congregations.
Les vespres són una part de l'ofici diví -previ a les completes-, que constitueixen la pregària del vespre, i que s'acostuma a celebrar cap al capvespre. En la litúrgia romana, tenen una estructura semblant a la de les laudes i té les parts següents:
el versicle inicial Deus in adjutorium meum intende, i l'himne.
la salmòdia, actualment consistent en dos salms i un càntic del Nou Testament.
la lectura i el responsori amb el cant del Magníficat.
la pregària que acaba amb el rés del Parenostre.
l'oració i els versicle o el diàleg finals.
Tant la salmòdia gregoriana com el magníficat s'interpreten de forma antifonal.
Tal com va passar amb altres parts de la litúrgia, les vespres de les grans solemnitats, ja fos de les festes assenyalades de l'any litúrgic, ja fossin les festes principals d'una determinada localitat o territori, a partir del segle xvi els textos de les vespres van rebre musicalitzacions polifòniques per part d'un bon nombre de compositors, especialment d'aquells que servien a l'església i rebien aquesta mena d'encàrrecs per dotar la litúrgia de l'esplendor adient.
Posteriorment, i d'acord amb els estils més de moda en cada època, a partir de primer Barroc molts compositors van optar per un estil concertant. Tal és el cas de les Vespres (Vespro della beate Vergine) de Claudio Monteverdi, i les diverses que va compondre Mozart (vesperae de Dominica i Vesperae solemnes de confessore). Entre les més destacades del segle xx hi ha les de Serguei Rakhmàninov (que responen als cànons de la litúrgia de l'església ortodoxa russa, i les que el compositor txec Petr Eben va escriure sobre un text en català i que s'estrenaren a Montserrat l'any 1968.
Entre els compositors catalans que han escrit vespres o, en tot cas, salms de vespres, hi ha Francesc Valls i Joan Cererols; i entre els valencians, Joan Genís Peres.
Vespres Vespers
Vespers, evening prayer of thanksgiving and praise in Roman Catholic and certain other Christian liturgies. Vespers and lauds (morning prayer) are the oldest and most important of the traditional liturgy of the hours. Many scholars believe vespers is based on Judaic forms of prayer and point to a daily evening celebration observed among Jews in the 1st century BCE.By the 3rd century CE the writings of Tertullian show clear evidence of an evening prayer. During the 4th, 5th, and 6th centuries, cathedral choirs and monastic orders developed the vespers service, as it was known for centuries thereafter. Following the Second Vatican Council (1962–65), the Roman Catholic service was translated into the vernacular and simplified, but it continues to revolve around the Magnificat canticle, various psalms and antiphons, and readings that vary according to liturgical season.
The Lutheran and Anglican churches both include an evening prayer service in their liturgies. In the Anglican church, evening prayer traditionally is called evensong and can be found in the 1549 Book of Common Prayer. Both Protestant churches revised their rite for evening prayer during the 1970s, and both rites are patterned closely after the traditional Roman Catholic evening prayer. In the Anglican church the revised prayers offer alternative choices for greater individual choice among congregations.
Les vespres són una part de l'ofici diví -previ a les completes-, que constitueixen la pregària del vespre, i que s'acostuma a celebrar cap al capvespre. En la litúrgia romana, tenen una estructura semblant a la de les laudes i té les parts següents:
el versicle inicial Deus in adjutorium meum intende, i l'himne.
la salmòdia, actualment consistent en dos salms i un càntic del Nou Testament.
la lectura i el responsori amb el cant del Magníficat.
la pregària que acaba amb el rés del Parenostre.
l'oració i els versicle o el diàleg finals.
Tant la salmòdia gregoriana com el magníficat s'interpreten de forma antifonal.
Tal com va passar amb altres parts de la litúrgia, les vespres de les grans solemnitats, ja fos de les festes assenyalades de l'any litúrgic, ja fossin les festes principals d'una determinada localitat o territori, a partir del segle xvi els textos de les vespres van rebre musicalitzacions polifòniques per part d'un bon nombre de compositors, especialment d'aquells que servien a l'església i rebien aquesta mena d'encàrrecs per dotar la litúrgia de l'esplendor adient.
Posteriorment, i d'acord amb els estils més de moda en cada època, a partir de primer Barroc molts compositors van optar per un estil concertant. Tal és el cas de les Vespres (Vespro della beate Vergine) de Claudio Monteverdi, i les diverses que va compondre Mozart (vesperae de Dominica i Vesperae solemnes de confessore). Entre les més destacades del segle xx hi ha les de Serguei Rakhmàninov (que responen als cànons de la litúrgia de l'església ortodoxa russa, i les que el compositor txec Petr Eben va escriure sobre un text en català i que s'estrenaren a Montserrat l'any 1968.
Entre els compositors catalans que han escrit vespres o, en tot cas, salms de vespres, hi ha Francesc Valls i Joan Cererols; i entre els valencians, Joan Genís Peres.