El Rellotge

Gràcies Isidre per fer-nos pensar

El rellotge

 

Un jove pregunta a un mestre ja jubilat.

- Es recorda de mi?

El mestre contesta que no. El jove diu:

- Vaig ser el seu alumne.

El professor pregunta:

- A què et dediques?

- Sóc professor.

- Ah, que bé, com jo.

- Sí, em vaig convertir en mestre perquè vostè em va inspirar.

Llavors el professor li pregunta com va ser això i el jove li va a començar a explicar la història:

"Un dia, un amic meu, també estudiant, va arribar amb un bonic rellotge nou i vaig decidir que el volia per mi. El vaig robar, el vaig treure de la seva butxaca. Poc després el meu amic va notar el robatori i es va queixar a vostè, que era el nostre mestre.

Tot seguit es va dirigir a la classe dient:

- El rellotge d´un company ha estat robat. Qui l´hagi robat que el torni.

Jo no vaig dir res, no el volia tornar.

Vostè va tancar la porta i va dir a tots que ens posessin drets i que aniria un per un per buscar a les butxaques fins a trobar el rellotge. Però va aclarir que els estudiants havien de mantenir els ulls tancats mentre ho feia.

Tots van tancar els ulls i vostè va anar de butxaca en butxaca. Quan va arribar a la meva va trobar el rellotge, el va agafar i va continuar buscant en totes les altres butxaques dels companys. Quan va acabar, va dir:

- Obriu els ulls, ja tenim el rellotge!

No em va dir res a mi, ni va dir qui havia robat el rellotge.

Va ser el dia més vergonyós de la meva vida i vostè va salvar la meva dignitat davant dels companys. Mai va dir res, ni va esmentar l'episodi, però em va donar una gran lliçó moral. Vaig rebre el missatge i vaig entendre que això és el que ha de fer un veritable educador.

Se'n recorda d'aquest episodi, mestre?

I el professor respon:

- Recordo la situació, el rellotge robat que vaig buscar a totes les butxaques, etc, però no et recordava, perquè també vaig tancar els ulls mentre buscava.

 

 

Assumpció Salat i Bertran

 

Done