Dipòsit de les Aigües - Campus universitari - UPF
La construcció del Dipòsit de les Aigües la va projectar en 1874 el mestre d'obres Josep Fontserè, gestor de tot l'entorn de l'antiga ciutadella militar. Un llavors jove estudiant d'arquitectura, Antoni Gaudí i Cornet, va fer el càlcul estàtic del conjunt del dipòsit i dels elements de suport. Es va concebre com una estructura tradicional i es va descartar la moderna tècnica –en aquells moments– dels pilars de fosa, a causa de les enormes càrregues que havia de suportar el dipòsit i a la seva gran altura. La construcció data de 1876, però no va ser fins a 1880 quan es va inaugurar com a dipòsit de les aigües, amb la funció de regular el cabal d'aigua de la cascada del parc de la Ciutadella i de regar els seus jardins.
Es tracta d'una construcció calcada d'un prototip romà, formada per un laberint d'arcs paral·lels de 14 metres d'altura, que es creuen en una volta de canó i que s'estenen com per efecte d'un mirall al llarg de 65 metres de profunditat. Després de més de cent anys d'usos diversos –asil municipal, magatzem dels bombers, vestuari i parc mòbil de la Guàrdia Urbana, arxiu de justícia...–va passar a ser propietat de la UPF en 1992.
Rehabilitació
Les obres de rehabilitació del Dipòsit dels Aigües, que es va unir mitjançant un pas subterrani amb l'edifici Jaume I, es van iniciar en 1993. No va ser fins a 1999, no obstant això, quan va començar a funcionar com a Biblioteca General de la Universitat. Actualment ja estan en funcionament tres quartes parts de l'edifici.
La superfície del solar és de 4.558 m², amb una superfície ocupada de 4.320 m² i una superfície rehabilitada de 14.850 m². Els arquitectes de la rehabilitació van ser Lluís Clotet i Ignacio Paricio.
El fons bibliogràfic de la Biblioteca General inclou, entre altres, les col·leccions de la Biblioteca Haas, de la Cambra de Comerç de Barcelona i de l'Institut Universitari d'Història Jaume Vicens i Vives, que té la seu en aquest edifici.
Esta foto participó en el juego En un lugar de Flickr
Dipòsit de les Aigües - Campus universitari - UPF
La construcció del Dipòsit de les Aigües la va projectar en 1874 el mestre d'obres Josep Fontserè, gestor de tot l'entorn de l'antiga ciutadella militar. Un llavors jove estudiant d'arquitectura, Antoni Gaudí i Cornet, va fer el càlcul estàtic del conjunt del dipòsit i dels elements de suport. Es va concebre com una estructura tradicional i es va descartar la moderna tècnica –en aquells moments– dels pilars de fosa, a causa de les enormes càrregues que havia de suportar el dipòsit i a la seva gran altura. La construcció data de 1876, però no va ser fins a 1880 quan es va inaugurar com a dipòsit de les aigües, amb la funció de regular el cabal d'aigua de la cascada del parc de la Ciutadella i de regar els seus jardins.
Es tracta d'una construcció calcada d'un prototip romà, formada per un laberint d'arcs paral·lels de 14 metres d'altura, que es creuen en una volta de canó i que s'estenen com per efecte d'un mirall al llarg de 65 metres de profunditat. Després de més de cent anys d'usos diversos –asil municipal, magatzem dels bombers, vestuari i parc mòbil de la Guàrdia Urbana, arxiu de justícia...–va passar a ser propietat de la UPF en 1992.
Rehabilitació
Les obres de rehabilitació del Dipòsit dels Aigües, que es va unir mitjançant un pas subterrani amb l'edifici Jaume I, es van iniciar en 1993. No va ser fins a 1999, no obstant això, quan va començar a funcionar com a Biblioteca General de la Universitat. Actualment ja estan en funcionament tres quartes parts de l'edifici.
La superfície del solar és de 4.558 m², amb una superfície ocupada de 4.320 m² i una superfície rehabilitada de 14.850 m². Els arquitectes de la rehabilitació van ser Lluís Clotet i Ignacio Paricio.
El fons bibliogràfic de la Biblioteca General inclou, entre altres, les col·leccions de la Biblioteca Haas, de la Cambra de Comerç de Barcelona i de l'Institut Universitari d'Història Jaume Vicens i Vives, que té la seu en aquest edifici.
Esta foto participó en el juego En un lugar de Flickr