Claustre del convent de la Trinitat
L'antic convent dels trinitaris, anomenat de la Santíssima Trinitat, està situat al costat de l'Església de la Trinitat. El claustre evoca models renaixentistes, és de planta quadrada i consta de tres galeries. Cada costat de la galeria baixa consta de 5 arcs de mig punt sobre columnes toscanes. Destaquen les creus esculpides i policromades de vermell i blau, emblema de l'ordre, que decoren els carcanyols dels arcs. La galeria superior doble el número d'arcs de mig punt sobre columnes toscanes, van ser tapiats en remodelacions posteriors i fins i tot en alguns casos es van obrir finestres. El darrer pis presenta un parament de maçoneria rústica on s'observen antigues finestres quadrares tapiades amb maons i balcons.
La façana principal del convent s'obria al carrer de la Font i ha estat objecte de diverses modificacions que n'han transformat la seva aparença original. Està composta per dos trams diferenciats. El primer tram, més proper a la portalada del Remei, combina diversos elements del vocabulari clàssic i és fruit d'una rectificació executada l'any 1876, tal com es pot llegir en una cartel·la esculpida dessota del frontó de l'entrada principal. Aquest sector de la façana presenta un disseny d'estucat en fred que simula carreus i es divideix en planta baixa i dos pisos superiors. Als pisos superiors hi ha una disposició d'obertures simètriques compostes per un balcó central i finestres a banda i banda, totes d'arc rebaixat. A la planta baixa, la porta principal és d'arc rebaixat també i coronada amb un frontó triangular sobre permòdols. A banda i banda d'aquest accés principal s'obren dues grans finestres d'arc rebaixat decorades amb esgrafiats de motius vegetals a la part superior.
El segon tram de la façana, el més allunyat de la capella del Remei, és més llarg i està compost de planta baixa i dos pisos superiors amb obertures alternant balcons i finestres allindanades. Aquest espai fou construït adossat a l'ala est del claustre del convent i l'ocupen dos equipaments municipals com són: la Sala dels trinitaris i l'Arsenal, l'Escola Municipal d'Art. La Sala dels trinitaris és una sala d'exposicions que acull mostres d'art contemporani. D'aquest sector de la façana destaca la llinda d'un balcó del primer pis on hi ha esculpida la creu dels trinitaris i la data de 1644. D'aquesta mateixa façana destaca també el portal dovellat a salta cavall amb l'escut esculpit de la vil·la de Vilafranca, l'accés principal a l'escola d'art l'Arsenal.
L'edifici forma part del conjunt que es va edificar a conseqüència del trasllat dels frares trinitaris a aquest emplaçament el 1557, on hi havia l'antic Hospital del Sant Esperit.
La primera pedra va ser col·locada el 8 de desembre del 1578. L'espai va ser utilitzat com a comissaria de policia, dependències municipals, despatxos i habitatge de la parròquia. En els anys vuitanta s'estava adequant per a Centre de Formació Ocupacional de l'INEM.
La rectificació de la façana del carrer de la Font va tenir lloc l'any 1876, moment en el qual es reconstrueixen també parts de l'edifici per acollir les escoles municipals. La realitzà el mestre d'obres Josep Inglada i Estrada. La cessió de part de les dependències del convent per acollir les escoles municipals va tenir lloc l'any 1843. La titularitat de les dependències és compartida entre l'Ajuntament i el Bisbat de Barcelona.
invarquit.cultura.gencat.cat/card/4940
Església i Convent de la Santíssima Trinitat
L'Església de la Santíssima Trinitat és única a Vilafranca per ser un edifici de transició del gòtic al renaixement. Construïda l'any 1578, s'estructura en una sola nau, una volta de canó lleugerament apuntada i cinc capelles laterals per banda.
El portal d'entrada és neogòtic i té adossat al costat el portal renaixentista de la capella del Remei decorat amb unes pintures d'A. Vila Arrufat.
El claustre renaixentista - contigu a l'església - està format per una galeria baixa de cinc arcades de mig punt i una galeria superior tancada amb el doble d'arcades que la baixa, i columnes toscanes de pedra.
L'any 2002 s'hi realitzaren excavacions arqueològiques, amb motiu de les obres de restauració que tenia previst efectuar-hi el Servei del Patrimoni Local de la Diputació de Barcelona; sota la direcció d'Àlvar Caixal Mata.
Les excavacions van permetre detectar diferents fases constructives a la zona del pati del claustre. Les conclusions provisionals permeten establir les següents seqüències:
Horitzó A: segona meitat del segle XIV. Arran d'una petició del rei Pere III datada del 1338, es va bastir una nova muralla a Vilafranca, les obres de la qual van durar almenys fins al darrer quart del segle XIV i van comportar l'enderrocament d'uns quants edificis afectats pel nou traçat. Entre aquest edificis hi havia l'hospital del Sant Esperit, que es va haver de refer a les acaballes del segle XIV en un altre indret a recer de la nova muralla. Durant la intervenció es localitzà un mur que formaria part dels habitatges arrasats per permetre la construcció del nou hospital del Sant Esperit, així com els paviments associats al costat de ponent del claustre i al sector del pati. Horitzó B: mitjans del segle XV. Hi ha un document del 1443 que parla de l'existència d'un cup i unes botes al celler de l'hospital. Durant la intervenció es localitzaren un mur, un cup, el dipòsit i els paviments corresponents al pati i a l'ala de ponent. També es localitzaren alguns fragments de ceràmica blava valenciana que corroboren aquesta cronologia. Horitzó C: en el segle XVI es produeixen petites reformes a les dependències d'aquesta instal·lació. Es localitzen un mur i els paviments associats al pati i a l'ala de ponent. Quant al material arqueològic recuperat, aquest no permet definir millor la cronologia d'aquest període, però per la situació que ocupen aquest estrats en la seqüència estratigràfica, la reforma no s'hauria produït en una etapa excessivament posterior a l'horitzó B. Horitzó D:(segle XVII) La construcció de la galeria baixa del claustre del convent dels Trinitaris va comportar l'amortització de totes les estructures relacionades amb l'explotació vinícola anterior. Les ceràmiques aparegudes en els estrats de rebliment i els nivells de paviment localitzats al pati i a les ales de llevant i de ponent del claustre, confirmen la data de tercer quart del segle XVII. Tot fa pensar, però, que en aquest horitzó només es va completar la planta baixa del claustre. Horitzó E (1716-1726) : aquesta cronologia procedeix de la documentació escrita. La recerca arqueològica ha permès però, identificar en aquest moment una petita reforma dels graons d'accés al pati des de l'ala de llevant. El paviment original de la galeria baixa hauria estat retallat per col·locar-hi una nova línea de graons, associats també a un altre paviment. Horitzó F: no hi ha constància d'altres intervencions fins arribar a l'exclaustració del convent a causa de la Desamortització de Mendizábal. El pou del claustre queda colgat del tot i l'edifici es va destinar a altres usos. Cap el 1840 l'església va tornar a obrir-se al culte i a partir del 1868 es va convertir en la segona parròquia de Vilafranca. Es va cobrir el pati amb un nou paviment de terra. Aquest estrat i els rebliments que omplen el pou proporcionen un lot de ceràmiques que permet perfilar una mica més la cronologia d'aquest horitzó. Les peces de porcellana daten de cap al tercer quart del segle XIX. Les obres d'engrandiment de finals del segle XIX no sembla que afectessin l'estructura del claustre. Horitzó G (segle XX): tot un seguit de petites rases per procedir a la instal·lació de clavegueram i connexions elèctriques travessen el pati i les ales del claustre i tallen i malmeten el paviment disposat al tercer quart de segle XIX. Finalment correspon també aquesta darrera fase, l'arrebossat de les parets perimètriques i un nou paviment, en aquest cas una capa de sorra, a les ales de llevant i de ponent del claustre i al pati.
Claustre del convent de la Trinitat
L'antic convent dels trinitaris, anomenat de la Santíssima Trinitat, està situat al costat de l'Església de la Trinitat. El claustre evoca models renaixentistes, és de planta quadrada i consta de tres galeries. Cada costat de la galeria baixa consta de 5 arcs de mig punt sobre columnes toscanes. Destaquen les creus esculpides i policromades de vermell i blau, emblema de l'ordre, que decoren els carcanyols dels arcs. La galeria superior doble el número d'arcs de mig punt sobre columnes toscanes, van ser tapiats en remodelacions posteriors i fins i tot en alguns casos es van obrir finestres. El darrer pis presenta un parament de maçoneria rústica on s'observen antigues finestres quadrares tapiades amb maons i balcons.
La façana principal del convent s'obria al carrer de la Font i ha estat objecte de diverses modificacions que n'han transformat la seva aparença original. Està composta per dos trams diferenciats. El primer tram, més proper a la portalada del Remei, combina diversos elements del vocabulari clàssic i és fruit d'una rectificació executada l'any 1876, tal com es pot llegir en una cartel·la esculpida dessota del frontó de l'entrada principal. Aquest sector de la façana presenta un disseny d'estucat en fred que simula carreus i es divideix en planta baixa i dos pisos superiors. Als pisos superiors hi ha una disposició d'obertures simètriques compostes per un balcó central i finestres a banda i banda, totes d'arc rebaixat. A la planta baixa, la porta principal és d'arc rebaixat també i coronada amb un frontó triangular sobre permòdols. A banda i banda d'aquest accés principal s'obren dues grans finestres d'arc rebaixat decorades amb esgrafiats de motius vegetals a la part superior.
El segon tram de la façana, el més allunyat de la capella del Remei, és més llarg i està compost de planta baixa i dos pisos superiors amb obertures alternant balcons i finestres allindanades. Aquest espai fou construït adossat a l'ala est del claustre del convent i l'ocupen dos equipaments municipals com són: la Sala dels trinitaris i l'Arsenal, l'Escola Municipal d'Art. La Sala dels trinitaris és una sala d'exposicions que acull mostres d'art contemporani. D'aquest sector de la façana destaca la llinda d'un balcó del primer pis on hi ha esculpida la creu dels trinitaris i la data de 1644. D'aquesta mateixa façana destaca també el portal dovellat a salta cavall amb l'escut esculpit de la vil·la de Vilafranca, l'accés principal a l'escola d'art l'Arsenal.
L'edifici forma part del conjunt que es va edificar a conseqüència del trasllat dels frares trinitaris a aquest emplaçament el 1557, on hi havia l'antic Hospital del Sant Esperit.
La primera pedra va ser col·locada el 8 de desembre del 1578. L'espai va ser utilitzat com a comissaria de policia, dependències municipals, despatxos i habitatge de la parròquia. En els anys vuitanta s'estava adequant per a Centre de Formació Ocupacional de l'INEM.
La rectificació de la façana del carrer de la Font va tenir lloc l'any 1876, moment en el qual es reconstrueixen també parts de l'edifici per acollir les escoles municipals. La realitzà el mestre d'obres Josep Inglada i Estrada. La cessió de part de les dependències del convent per acollir les escoles municipals va tenir lloc l'any 1843. La titularitat de les dependències és compartida entre l'Ajuntament i el Bisbat de Barcelona.
invarquit.cultura.gencat.cat/card/4940
Església i Convent de la Santíssima Trinitat
L'Església de la Santíssima Trinitat és única a Vilafranca per ser un edifici de transició del gòtic al renaixement. Construïda l'any 1578, s'estructura en una sola nau, una volta de canó lleugerament apuntada i cinc capelles laterals per banda.
El portal d'entrada és neogòtic i té adossat al costat el portal renaixentista de la capella del Remei decorat amb unes pintures d'A. Vila Arrufat.
El claustre renaixentista - contigu a l'església - està format per una galeria baixa de cinc arcades de mig punt i una galeria superior tancada amb el doble d'arcades que la baixa, i columnes toscanes de pedra.
L'any 2002 s'hi realitzaren excavacions arqueològiques, amb motiu de les obres de restauració que tenia previst efectuar-hi el Servei del Patrimoni Local de la Diputació de Barcelona; sota la direcció d'Àlvar Caixal Mata.
Les excavacions van permetre detectar diferents fases constructives a la zona del pati del claustre. Les conclusions provisionals permeten establir les següents seqüències:
Horitzó A: segona meitat del segle XIV. Arran d'una petició del rei Pere III datada del 1338, es va bastir una nova muralla a Vilafranca, les obres de la qual van durar almenys fins al darrer quart del segle XIV i van comportar l'enderrocament d'uns quants edificis afectats pel nou traçat. Entre aquest edificis hi havia l'hospital del Sant Esperit, que es va haver de refer a les acaballes del segle XIV en un altre indret a recer de la nova muralla. Durant la intervenció es localitzà un mur que formaria part dels habitatges arrasats per permetre la construcció del nou hospital del Sant Esperit, així com els paviments associats al costat de ponent del claustre i al sector del pati. Horitzó B: mitjans del segle XV. Hi ha un document del 1443 que parla de l'existència d'un cup i unes botes al celler de l'hospital. Durant la intervenció es localitzaren un mur, un cup, el dipòsit i els paviments corresponents al pati i a l'ala de ponent. També es localitzaren alguns fragments de ceràmica blava valenciana que corroboren aquesta cronologia. Horitzó C: en el segle XVI es produeixen petites reformes a les dependències d'aquesta instal·lació. Es localitzen un mur i els paviments associats al pati i a l'ala de ponent. Quant al material arqueològic recuperat, aquest no permet definir millor la cronologia d'aquest període, però per la situació que ocupen aquest estrats en la seqüència estratigràfica, la reforma no s'hauria produït en una etapa excessivament posterior a l'horitzó B. Horitzó D:(segle XVII) La construcció de la galeria baixa del claustre del convent dels Trinitaris va comportar l'amortització de totes les estructures relacionades amb l'explotació vinícola anterior. Les ceràmiques aparegudes en els estrats de rebliment i els nivells de paviment localitzats al pati i a les ales de llevant i de ponent del claustre, confirmen la data de tercer quart del segle XVII. Tot fa pensar, però, que en aquest horitzó només es va completar la planta baixa del claustre. Horitzó E (1716-1726) : aquesta cronologia procedeix de la documentació escrita. La recerca arqueològica ha permès però, identificar en aquest moment una petita reforma dels graons d'accés al pati des de l'ala de llevant. El paviment original de la galeria baixa hauria estat retallat per col·locar-hi una nova línea de graons, associats també a un altre paviment. Horitzó F: no hi ha constància d'altres intervencions fins arribar a l'exclaustració del convent a causa de la Desamortització de Mendizábal. El pou del claustre queda colgat del tot i l'edifici es va destinar a altres usos. Cap el 1840 l'església va tornar a obrir-se al culte i a partir del 1868 es va convertir en la segona parròquia de Vilafranca. Es va cobrir el pati amb un nou paviment de terra. Aquest estrat i els rebliments que omplen el pou proporcionen un lot de ceràmiques que permet perfilar una mica més la cronologia d'aquest horitzó. Les peces de porcellana daten de cap al tercer quart del segle XIX. Les obres d'engrandiment de finals del segle XIX no sembla que afectessin l'estructura del claustre. Horitzó G (segle XX): tot un seguit de petites rases per procedir a la instal·lació de clavegueram i connexions elèctriques travessen el pati i les ales del claustre i tallen i malmeten el paviment disposat al tercer quart de segle XIX. Finalment correspon també aquesta darrera fase, l'arrebossat de les parets perimètriques i un nou paviment, en aquest cas una capa de sorra, a les ales de llevant i de ponent del claustre i al pati.