Santuari de l'Avellà, Catí, Castellón
El 20 de març de 1737, sent rector de Catí Mossèn Francesc Celma, va començar a elevar-se la bòveda de l'església de l'ermita de Nª Sª de l'Avellà. El dia 5 d'abril de 1735 el Consell Municipal va signar amb el santmatevà Pasqual Mespletera per 700 lliures la pintura dels frescos de la bòveda. Aquest pintor va ser el mateix que també va decorar en similars dades la Capella de la Comunió de l'església de l'Assumpció de Catí. Aquestes pintures van concloure el 1750. Les pintures estan dedicades a la Mare de Déu la visió de l'Apocalipsis de Sant Joan. Entre d'altres aspectes estan representats la Santíssima Trinitat, Jesucrist, la Verge, Sant Miquel, l'infern, la imatge de l'Avellà, els quatre evangelistes (Sant Mateu, Sant Marc, Sant Lluc i Sant Joan), els 12 apòstols, els set goigs de la Verge (l'Anunciació, el Naixement de Jesús, l'Adoració dels reis Mags, la Resurrecció, l'Ascensió, la Vinguda de l'Esperit Sant i la Coronació de la Verge), Santo Domingo de Guzman i la bòveda celestial.
La composició s'inspira en la volta pintada per Antonio Palomino en l'esglesia dels Sants Joans de València. En el santuari de l'Avellà, Mespletera demostra un perfecte coneixement de l'obra del pintor Vicent Guilló Barceló, com es veu en els models infantils i en la concepció de les llunetes, on uns rics teixits serveixen de nexe, utilitzant la tècnica del trompe- l'oeil. I també utilitza gravats de Simon Vouet, Pietro de Cortona, Nicolas Dorigny i Jerónimo Nadal riquesa iconogràfica que remet a la voluntat i coneixements del rector Celma.
Gairebé omplen totes les parets de l'ermita. Als murs laterals del primer tram se simulen sis altars o capelles on hi han representacions de diverses escenes bíbliques i sants.
Al cor hi ha pintats els misteris del rosari (davall del rossetó) , els ermitans Sant Antoni (un poc deteriorat a la mateixa porta de l'entrada del cor) i Sant Pau (enfront de sant Antoni a la dreta de l'òrgan) i el judici de Déu sobre els condemnats a l'ìnfern.
ALTARS O CAPELLES LATERALS SIMULADES
A les sis capelles laterals simulades (tres a la part de l'evangeli i tres a la part de l'epístola) hi ha una gran varietat de representacions iconogràfiques.
Están representats els misteris de l'Encarnació, Naixement, Adoració dels Reis, Resurrecció, Ascensió i la Vinguda de l'Esperit Sant que juntament amb la Coronació de Maria SS pintada en el fronstipici conformen els set goigs de la Marededéu que des de ben antic s'han venerat en l'ermita tal com es pot veure en els goigs, núm. 23 del capítol I del Llibre de Goigs (Mossèn Francisco Celma, pàg. 79 Història del Santuari de Nª Sª de la Misericòrdia i de la Font de l'Avellà).
Al llarg de les cornises superiors hi ha representats diversos doctors de l'església, com Sant Agustí, Sant Tomàs, Sant Gregori i Sant Idelfons, entre d'altres. Tots els buits estan replets de guarniments florals i d'alegories marianes.
1ª capella de la part de l'evangeli (esquerra):
Per la banda esquerra, més respectada per la humitat, a la primera capella al costat de les escales d'entrada a l'ermitori, hi ha l'adoració dels Sants Reis, damunt la Presentació de Jesús al Temple i purificació de Maria SS i als costats Sant Pio V, Papa electe en 1566 i canonitzat en 1721, vestit amb l'hàbit blanc dels dominicans i Sant Ferran el Catòlic, rei de la Corona d'Aragó i al casar-se amb Isabel la Catòlica, rei també de Castella i primers reis d'Espanya.
2ª capella de la part de l'evangeli (esquerra):
En la segona capella, la del mig, s'aprecia el naixement de Jesús a Betlem i l'Adoració per parts dels Àngels i Pastors i damunt la Circumcissió de Jesús i als costats el seràfic Sant Francesc d'Asís, vestit de diaca amb l'nfant Jesús en els seus braços, i Sant Antoni de Pàdua.
3ª capella de la part de l'evangeli (esquerra):
A la tercera, la més interior i annexa al presbiteri està la representació dl'Anunciació de l'Àngel a Maria i damunt la Visitació de Maria a la seua cosina Santa Isabel i als costats sant Doménech de Guzman fundador de l'Ordre dels dominicans o frares predicadors segons la normativa de Sant Agustí, rebent de la Verge el roser amb l'ordre de predicar i insituir aquesta pràctica cristiana de la pregària del Roser (Rosario). A la dreta Sant Tomàs d'Aquino, famós filòsof, metafísic i gran teòleg catòlic, també de l'ordre dels predicadors, amb el Sol al pit.
1ª capella de la part de l'epístola (dreta):
Entrant a mà dreta, en la primera capella, trobem la Resurrecció, a sobre d'esta el milacre de les bodes de Canà i als costats les imatges de Sant Felip de Neri i de Sant Josep de Calasanz, fundador de les Escoles Pies.
Degut a l'elevat deteriorament de les pintures de la capella per problemes ocasionats per la humitat s'ha tingut que realitzar amb urgència l'arrancament de les pintures per a separar-les del mur en que es trobaven i allunyar-les de la causa del seu deteriorament. Després d'aquesta primera intervenció, s'ha realitzat la neteja i consolidació de les pintures, que a continuació s'han recol·locat sobre un suport rígid e inert que s'ha tornat a penjar en el lloc original de les pintures. Este treball s'ha realitzat en diversos panells per a assegurar la seua estabilitat estructural degut al seu pes i dimensions.
2ª capella de la part de l'epístola (dreta) (en mal estat i pendent de restauració):
A la segona capella de la dreta, amb les pintures molt deteriorades per la humitat, trobem l'Ascensió de Jesús al cel i damunt la Mare de Déu del Pilar apareixènt-se en Saragossa a Sant Jaume i els altres disciples i l'aparició que va fer en Barcelona al rei En Jaume, a Sant Raimundo de Penyafort i a Sant Pere Nolasco, encarregat de la fundació de l'Ordre de la Mercé en 1218 i als costats Sant Pasqual Bailón i una figura esborrada per la humitat (Sant Fèlix Caputxino).
3ª capella de la part de l'epístola (dreta) (en mal estat i pendent de restauració):
A la tercera de la dreta, també esborrada, trobem la vinguda de l'Esperit Sant sobre els apòstols i per damunt l'Assumpció de la Mare de Déu al costat de figures esborrades per la humitat (Sant Pere Armengol i Sant Pere Pasqual).
Pintures en la dreta en molt mal estat, tal com es pot veure. S'ha iniciat una urgent restauració de les pintures d'aquesta part lateral, a més de la que s'ha efectuat de renovació del paviment i eliminació de la humitat de la teulada i de la sèquia annexa.
Sant Pere Armengol, va nàixer a la Guardia del Prats (Tarragona), a mitjans del segle XIII. Pedro Armengol es va convertir en un bandoler. En una lluita amb gent armada enviada por Jaume I a netejar de maleants la zona on deuria de transitar la comitiva real, Pedro Armengol es va trobar, espada en ma front a front amb el seu propi pare Arnaldo. La providencial circumstància va ocasionar que Pere demanara perdó a son pare i va decidir canviar de vida. Pere va ingressar en els frares de la Mercé ja que volia dedicar la seua vida a obres de misericòrdia.
L'ordre de la Mercé el va enviar dos vegades a terra de moros. En el segon viatge, en Bugia, l'any 1266 es va quedar retingut per alguns infidels. Al no arribar els diners del rescat va ser penjat d'una forca però va poder sobreviure per un miracle de la Verge. Com a seqüela del seu martiri se li va quedar el coll tort per a la resta de la seua vida. Va regresar a Espanya on va morir l'any 1304. Va ser canonitzat pel papa Inocencio XII celebrant-se la seua festivitat litúrgica el 27 d'abril.
Dalt del Cor i de les tres capelles laterals del costat de l'evangeli hi ha quatre lúnules (semillunes). En la que està damunt mateix de l'òrgan es veu a la Marededéu sobre el món protegint-lo de llengües de foc llançades per el seu fill al costat dels patriarques Sant Francesc d'Asís, Santo Domingo Guzmán, amb l'hàbit de dominicà, amb un estel al front i una flor heràldica de lis i un llibre de la Regla a la ma, encarregats els dos de les reformes més importants del cristianisme (franciscans i dominicans).
En la segona lúnula es veu a Santo Domingo mig despullat i ensangrentat mamant del pit de Maria Santíssima per poder recuperar-se. Aquesta escena de la Verge de la Llet amamantant directament o llançant un xorro de llet (similar al quadre de damunt de la porta de la sagristia s'ha trobat en algunes ocasions (Sant Agustí, Santo Domingo en La Laguna de Tenerife, San Bernardo de Claraval en Gerona). Té una significació alquímica. La llet de la Verge es considera com un elixir que proporciona l'eterna juventud i sabiduria.
2ª lúnula En la següent es pot apreciar a Sant Idelfons, Arquebisbe de Toledo rebent de Maria SS una casulla (18-12-665) que el va nomenar el seu capellà i fidel notari. Aquesta nit la Verge se li va aparèixer i li va donar instruccions pera utilitzar esta casulla en els dies festius en honor del seu Nom. Els àrabs, al convertir la basílica en Mesquita van respectar aquesta capella per tractar-se d'un espai relacionat amb la Verge Maria que també es venerada en el Corán com a mare del profeta Jesucrist.
3ª lúnula I en la més immediata al fronstipici es pot veure a la Marededéu de L'Avellà en una capelleta o barraqueta damunt de la font.
4ª lúnula Dimarts, 7 d'abril de 1545. Primera processó en romeria del poble de Catí demanant aigua després d'una forta sequera. En la representació es pot veure la imatge de la Marededéu de L'Avellà en una xicoteta capella. Es pot apreciar el poble de Catí al costat de la capelleta de la font en la que manen els tres xorros. La mateixa vesprada va començar a ploure. El poble agraït va decidir ampliar l'ermita i des d'aquest dia afegir el títol de "Mater Misericordiae (Mare de Misricòrdia) al nom de la Verge de L'Avellà. Com a curiositat, la data de l'any es va pintar erròniament (1949). En realitat es tracta de l'any 1545, data que coincideix amb la versió de Mossèn Celma de la Història de l'Avellà, i que, com es pot llegir en l'anterior representació cau semanalment en dimarts, no així en l'any 1549 en que el 7 d'abril era diumenge.
Per als sis retaules de les sis capelles va fer repisses Vicent Almau, fuster de València, agraït pel favor que va aconseguir de la Marededéu l'Agost de 1747. Estant en estat crític de mort, tísic i quasi invàlid, desaconsellat pels metges, que dient que no aguantaria el viatge, va decidir visitar el Balneari el mes de Juliol sanant completament en pocs dies.
En tornar a València va poder ocupar-se personalment de la fabricació de les sis repisses a més de rams, candelers i altres accessoris per a portar a la Marededéu en processó.
En la part de l'epístola les quatre lúnules no estan tant definides. Modernament s'han adaptat quatre xicotets finestrals (un d'ells anulat) per a augmentar la il·luminació de la nau principal. Aquestes lúnules contenten principalment símbols alegories marianes. També hi ha un finestral damunt del Cor, en el Cambril i dos en el trasaltar.
En el fronstipici a l'arc d'entrada al Cambril hi ha la Coronació de la Mare de Déu escoltada de cors angèlics. Estan representades les tres persones de la Santíssima Trinitat (Pare, Fill i Esperit Sant). A la dreta de la Verge estan Sant Josep (home de Maria), Sant Joaquim (pare de Maria), Sant Joan Bautista i Sant Esteve i d'altres sants. A la seua esquerra Jael, Judit, Santa Anna (mare de Maria), Santa Isabel (cosina de Maria), Ester i d'altres sants.
Davall està l'escut del poble, sostingut per dos ángels. L'escut actual està mal pintat d'acord amb l'antic. Originàriament, tal com es pot apreciar en alguna foto o postal anterior, l'escut de Catí estava pintat amb cinc barres roges i quatre barres grogues, es a dir, amb una barra roja més que ara i una groga menys. Pot ser sembla rar o en desacord amb l'escut oficial de les barres de la Corona d'Aragó però constatem que així era).
En la bòveda està pintat Déu sobre un trono celeste rodejat de l'arc de Sant Martí, que representa a Maria SSma, com a símbol i Mare de Misericòrdia. A la dreta de Déu un Corder Pasqual, representació de Jesucrist, sobre un llibre segellat amb set segells i rodejat de vint-i-quatre vells en acció de tribut de culte i oferint les seues corones, tal com relata Sant Joan en l'Apocalipsi.
La Verge (com Immaculada Concepció) està vestida del Sol, coronada per estels i amb la lluna per calcer. Dos angelets li col·loquen sobre el cap una corona de flors (de glòria). També està Moisés amb les taules de la llei, Aarón, Noé amb la barca, Isaïes, Jonàs amb la bal·lena i altres patriarques i profetes de l'Antic Testament, Elies amb l'espasa de foc, David amb l'arpa i en el centre Adán i Eva.
En la bòveda que està sobre el Cor està l'arcàngel Sant Miquel lluitant amb el drac de set caps, que simbolitza a Satanàs. A la ma dreta porta una torxa i a la ma esquerra la clau de l'abisme i una cadena per nugar al dragó, expulsant-lo del cel a l'infern.
Any 1745. Jabob, dormint somnia l'escala que va de la Terra al Cel (prèmer per ampliar)
Al costat esquerre de la finestra del Cor es veu a Moisès en el monte Horeb o de Sinaí, pastorejant set ovelles (el set és número màgic), contemplant admirat l'esbarzer encés de foc però sense consumir-se. Per ordre de Yahveh, Moisès es descalça de les sandàlies per no xafar la terra sagrada i a la mà porta el bastó de pastor que s'ha convertit en una serp. Moisès rep l'encàrreg d'anar a alliberar als israelites del faraó d'Egipte. (Bíblia, Èxodo-3-1-6. 9-12).
A l'altre costat, s'aprecia la representació del somni de Jacob en Bethel mencionat en la Biblia (Gènesi, 28, 11-19, una escala de nou graons que va des de la Terra al Cel en la que contínuament pugen i baixen àngels. Per damunt de tot està Yahveh, la Majestat de Déu, i dalt de tot el Cristograma de Jesucrist (JHS) (Jesus Hominum Salvator).
Inscripcions del Cor: SANTA- MATER- ISTUD- AGAS- CRUCIFIXI- FIGE- PLAGAS- CORDI- MEO- VALIDE
Cor i harmònium. En la vorera del cor hi ha set divisions amb les paraules, Sancta Mater Istud Agas Crucifixi Fice Plagas Cordi Meo Valide
Segons Mossèn Celma en el Cor fabricat de forma de mitja lluna, sobre la barandilla que té set casilles amb set varetes verticals cadascuna, serveis d'atril una àguila (avui desapareguda) fabricada d'un tronc d'un dels cipresos plantats per S. Luís Bertran en el convent de Sant Onofre de València.
En el Cor es veuen pintades les imatges de Nª Sª de la Correa, amb Santa Mònica i Santa Rita. Del Roser amb les santes Caterina de Siena i Santa Rosa de Lima. Del Carmen amb Santa Teresa de Jesús i Santa Magdalena de Pazis. De les Verges amb Santa Clara d'Asís i Santa Rosa de Viterbos i al costat de l'Òrgan, Santa Cecília, patrona de la música. Entre les pilastres aparèixen els quatre evangelistes, Sant Mateu, Sant Marc, Sant Lluc i Sant Joan i els ermitans Sant Pau i Sant Antoni i mes avall els dotze sagrats apòstols cadascun amb un text del Credo, composat per ells mateixos. Hem pogut identificar a Sant Pere, Sant Andreu, Sant Maties (que substituí a Judes Iscariote), Sant Judes Tadeo, Sant Felip, Sant Jaume (Santiago el Major), Santiago el Menor, Sant Tomàs, Sant Joan i Sant Bartolomé. No s'han pogut localitzar, pot ser per haver-se esborrat per la humitat a Sant Mateu, Simón el Cananeu, Sant Lluc i Sant Marc)
Entrada al Cor, a la porta Santa Elena, emperatriu romana, mare de l'emperador Constantí, amb la relíquia de la Verdadera Santa Creu que va trobar, Santa Isabel (Elisabet) de Portugal (princesa de la Corona d'Aragó i reina consort de Portugal, neta del Rei d'Aragó Jaume I el Conqueridor i Na Violant d'Hongria) i l'Àngel de la Guarda. En el centre, un misteri del Roser amb Nª Sª de la Correa amb Jesús en els seus braços, Santa Mònica rebent un roser i Santa Rita.
Inscripcions: VITAM- PRESTA- PVRAM- ITER- PARA- TVTVM- UD VIDETES- JESVM- SEMPER- COLLAE- TEMUR
Misteris del Roser al Cor. Del Roser amb les santes Caterina de Siena i Santa Rosa de Lima. Del Carmen amb Santa Teresa de Jesús i Santa Magdalena de Pazis. I de les Verges amb Santa Clara d'Asís i Santa Rosa de Viterbos, rebent de la Verge i de Jesús rosers, corones d'espines i de glòria i escapularis.
Davall del cor a l'esquerra de la porta d'entrada a l'hostatgeria estaven les cordes de les tres campanes de l'espadanya, una construida en 1547, l'altra pujada de l'ermita de Santa Anna, l'any 1742 i l'altra es va fer l'any 1743 amb una inscripció en llatí. Cap de les tres campanes són les dos que hi ha actualment en l'espadanya. En la guerra civil de 1936 es van fundir les campanes sent per tant les campanes actuals posteriors a la guerra. L'accès a l'espadanya és a través de la teulada de l'hostatgeria annexa a l'ermita.
Inscripcions: AVE MARIA- STELLA DEI MATER- ALMA- ATQUI- SEMPER VIRGO- FELIX- CAELI PORTA- CAELIS- NOSTRA- BONA- CVOTA- POSCE (algunes inscripcions estan incompletes).
www.catimenu.com/pinturesermita.htm
Santuari de l'Avellà, Catí, Castellón
El 20 de març de 1737, sent rector de Catí Mossèn Francesc Celma, va començar a elevar-se la bòveda de l'església de l'ermita de Nª Sª de l'Avellà. El dia 5 d'abril de 1735 el Consell Municipal va signar amb el santmatevà Pasqual Mespletera per 700 lliures la pintura dels frescos de la bòveda. Aquest pintor va ser el mateix que també va decorar en similars dades la Capella de la Comunió de l'església de l'Assumpció de Catí. Aquestes pintures van concloure el 1750. Les pintures estan dedicades a la Mare de Déu la visió de l'Apocalipsis de Sant Joan. Entre d'altres aspectes estan representats la Santíssima Trinitat, Jesucrist, la Verge, Sant Miquel, l'infern, la imatge de l'Avellà, els quatre evangelistes (Sant Mateu, Sant Marc, Sant Lluc i Sant Joan), els 12 apòstols, els set goigs de la Verge (l'Anunciació, el Naixement de Jesús, l'Adoració dels reis Mags, la Resurrecció, l'Ascensió, la Vinguda de l'Esperit Sant i la Coronació de la Verge), Santo Domingo de Guzman i la bòveda celestial.
La composició s'inspira en la volta pintada per Antonio Palomino en l'esglesia dels Sants Joans de València. En el santuari de l'Avellà, Mespletera demostra un perfecte coneixement de l'obra del pintor Vicent Guilló Barceló, com es veu en els models infantils i en la concepció de les llunetes, on uns rics teixits serveixen de nexe, utilitzant la tècnica del trompe- l'oeil. I també utilitza gravats de Simon Vouet, Pietro de Cortona, Nicolas Dorigny i Jerónimo Nadal riquesa iconogràfica que remet a la voluntat i coneixements del rector Celma.
Gairebé omplen totes les parets de l'ermita. Als murs laterals del primer tram se simulen sis altars o capelles on hi han representacions de diverses escenes bíbliques i sants.
Al cor hi ha pintats els misteris del rosari (davall del rossetó) , els ermitans Sant Antoni (un poc deteriorat a la mateixa porta de l'entrada del cor) i Sant Pau (enfront de sant Antoni a la dreta de l'òrgan) i el judici de Déu sobre els condemnats a l'ìnfern.
ALTARS O CAPELLES LATERALS SIMULADES
A les sis capelles laterals simulades (tres a la part de l'evangeli i tres a la part de l'epístola) hi ha una gran varietat de representacions iconogràfiques.
Están representats els misteris de l'Encarnació, Naixement, Adoració dels Reis, Resurrecció, Ascensió i la Vinguda de l'Esperit Sant que juntament amb la Coronació de Maria SS pintada en el fronstipici conformen els set goigs de la Marededéu que des de ben antic s'han venerat en l'ermita tal com es pot veure en els goigs, núm. 23 del capítol I del Llibre de Goigs (Mossèn Francisco Celma, pàg. 79 Història del Santuari de Nª Sª de la Misericòrdia i de la Font de l'Avellà).
Al llarg de les cornises superiors hi ha representats diversos doctors de l'església, com Sant Agustí, Sant Tomàs, Sant Gregori i Sant Idelfons, entre d'altres. Tots els buits estan replets de guarniments florals i d'alegories marianes.
1ª capella de la part de l'evangeli (esquerra):
Per la banda esquerra, més respectada per la humitat, a la primera capella al costat de les escales d'entrada a l'ermitori, hi ha l'adoració dels Sants Reis, damunt la Presentació de Jesús al Temple i purificació de Maria SS i als costats Sant Pio V, Papa electe en 1566 i canonitzat en 1721, vestit amb l'hàbit blanc dels dominicans i Sant Ferran el Catòlic, rei de la Corona d'Aragó i al casar-se amb Isabel la Catòlica, rei també de Castella i primers reis d'Espanya.
2ª capella de la part de l'evangeli (esquerra):
En la segona capella, la del mig, s'aprecia el naixement de Jesús a Betlem i l'Adoració per parts dels Àngels i Pastors i damunt la Circumcissió de Jesús i als costats el seràfic Sant Francesc d'Asís, vestit de diaca amb l'nfant Jesús en els seus braços, i Sant Antoni de Pàdua.
3ª capella de la part de l'evangeli (esquerra):
A la tercera, la més interior i annexa al presbiteri està la representació dl'Anunciació de l'Àngel a Maria i damunt la Visitació de Maria a la seua cosina Santa Isabel i als costats sant Doménech de Guzman fundador de l'Ordre dels dominicans o frares predicadors segons la normativa de Sant Agustí, rebent de la Verge el roser amb l'ordre de predicar i insituir aquesta pràctica cristiana de la pregària del Roser (Rosario). A la dreta Sant Tomàs d'Aquino, famós filòsof, metafísic i gran teòleg catòlic, també de l'ordre dels predicadors, amb el Sol al pit.
1ª capella de la part de l'epístola (dreta):
Entrant a mà dreta, en la primera capella, trobem la Resurrecció, a sobre d'esta el milacre de les bodes de Canà i als costats les imatges de Sant Felip de Neri i de Sant Josep de Calasanz, fundador de les Escoles Pies.
Degut a l'elevat deteriorament de les pintures de la capella per problemes ocasionats per la humitat s'ha tingut que realitzar amb urgència l'arrancament de les pintures per a separar-les del mur en que es trobaven i allunyar-les de la causa del seu deteriorament. Després d'aquesta primera intervenció, s'ha realitzat la neteja i consolidació de les pintures, que a continuació s'han recol·locat sobre un suport rígid e inert que s'ha tornat a penjar en el lloc original de les pintures. Este treball s'ha realitzat en diversos panells per a assegurar la seua estabilitat estructural degut al seu pes i dimensions.
2ª capella de la part de l'epístola (dreta) (en mal estat i pendent de restauració):
A la segona capella de la dreta, amb les pintures molt deteriorades per la humitat, trobem l'Ascensió de Jesús al cel i damunt la Mare de Déu del Pilar apareixènt-se en Saragossa a Sant Jaume i els altres disciples i l'aparició que va fer en Barcelona al rei En Jaume, a Sant Raimundo de Penyafort i a Sant Pere Nolasco, encarregat de la fundació de l'Ordre de la Mercé en 1218 i als costats Sant Pasqual Bailón i una figura esborrada per la humitat (Sant Fèlix Caputxino).
3ª capella de la part de l'epístola (dreta) (en mal estat i pendent de restauració):
A la tercera de la dreta, també esborrada, trobem la vinguda de l'Esperit Sant sobre els apòstols i per damunt l'Assumpció de la Mare de Déu al costat de figures esborrades per la humitat (Sant Pere Armengol i Sant Pere Pasqual).
Pintures en la dreta en molt mal estat, tal com es pot veure. S'ha iniciat una urgent restauració de les pintures d'aquesta part lateral, a més de la que s'ha efectuat de renovació del paviment i eliminació de la humitat de la teulada i de la sèquia annexa.
Sant Pere Armengol, va nàixer a la Guardia del Prats (Tarragona), a mitjans del segle XIII. Pedro Armengol es va convertir en un bandoler. En una lluita amb gent armada enviada por Jaume I a netejar de maleants la zona on deuria de transitar la comitiva real, Pedro Armengol es va trobar, espada en ma front a front amb el seu propi pare Arnaldo. La providencial circumstància va ocasionar que Pere demanara perdó a son pare i va decidir canviar de vida. Pere va ingressar en els frares de la Mercé ja que volia dedicar la seua vida a obres de misericòrdia.
L'ordre de la Mercé el va enviar dos vegades a terra de moros. En el segon viatge, en Bugia, l'any 1266 es va quedar retingut per alguns infidels. Al no arribar els diners del rescat va ser penjat d'una forca però va poder sobreviure per un miracle de la Verge. Com a seqüela del seu martiri se li va quedar el coll tort per a la resta de la seua vida. Va regresar a Espanya on va morir l'any 1304. Va ser canonitzat pel papa Inocencio XII celebrant-se la seua festivitat litúrgica el 27 d'abril.
Dalt del Cor i de les tres capelles laterals del costat de l'evangeli hi ha quatre lúnules (semillunes). En la que està damunt mateix de l'òrgan es veu a la Marededéu sobre el món protegint-lo de llengües de foc llançades per el seu fill al costat dels patriarques Sant Francesc d'Asís, Santo Domingo Guzmán, amb l'hàbit de dominicà, amb un estel al front i una flor heràldica de lis i un llibre de la Regla a la ma, encarregats els dos de les reformes més importants del cristianisme (franciscans i dominicans).
En la segona lúnula es veu a Santo Domingo mig despullat i ensangrentat mamant del pit de Maria Santíssima per poder recuperar-se. Aquesta escena de la Verge de la Llet amamantant directament o llançant un xorro de llet (similar al quadre de damunt de la porta de la sagristia s'ha trobat en algunes ocasions (Sant Agustí, Santo Domingo en La Laguna de Tenerife, San Bernardo de Claraval en Gerona). Té una significació alquímica. La llet de la Verge es considera com un elixir que proporciona l'eterna juventud i sabiduria.
2ª lúnula En la següent es pot apreciar a Sant Idelfons, Arquebisbe de Toledo rebent de Maria SS una casulla (18-12-665) que el va nomenar el seu capellà i fidel notari. Aquesta nit la Verge se li va aparèixer i li va donar instruccions pera utilitzar esta casulla en els dies festius en honor del seu Nom. Els àrabs, al convertir la basílica en Mesquita van respectar aquesta capella per tractar-se d'un espai relacionat amb la Verge Maria que també es venerada en el Corán com a mare del profeta Jesucrist.
3ª lúnula I en la més immediata al fronstipici es pot veure a la Marededéu de L'Avellà en una capelleta o barraqueta damunt de la font.
4ª lúnula Dimarts, 7 d'abril de 1545. Primera processó en romeria del poble de Catí demanant aigua després d'una forta sequera. En la representació es pot veure la imatge de la Marededéu de L'Avellà en una xicoteta capella. Es pot apreciar el poble de Catí al costat de la capelleta de la font en la que manen els tres xorros. La mateixa vesprada va començar a ploure. El poble agraït va decidir ampliar l'ermita i des d'aquest dia afegir el títol de "Mater Misericordiae (Mare de Misricòrdia) al nom de la Verge de L'Avellà. Com a curiositat, la data de l'any es va pintar erròniament (1949). En realitat es tracta de l'any 1545, data que coincideix amb la versió de Mossèn Celma de la Història de l'Avellà, i que, com es pot llegir en l'anterior representació cau semanalment en dimarts, no així en l'any 1549 en que el 7 d'abril era diumenge.
Per als sis retaules de les sis capelles va fer repisses Vicent Almau, fuster de València, agraït pel favor que va aconseguir de la Marededéu l'Agost de 1747. Estant en estat crític de mort, tísic i quasi invàlid, desaconsellat pels metges, que dient que no aguantaria el viatge, va decidir visitar el Balneari el mes de Juliol sanant completament en pocs dies.
En tornar a València va poder ocupar-se personalment de la fabricació de les sis repisses a més de rams, candelers i altres accessoris per a portar a la Marededéu en processó.
En la part de l'epístola les quatre lúnules no estan tant definides. Modernament s'han adaptat quatre xicotets finestrals (un d'ells anulat) per a augmentar la il·luminació de la nau principal. Aquestes lúnules contenten principalment símbols alegories marianes. També hi ha un finestral damunt del Cor, en el Cambril i dos en el trasaltar.
En el fronstipici a l'arc d'entrada al Cambril hi ha la Coronació de la Mare de Déu escoltada de cors angèlics. Estan representades les tres persones de la Santíssima Trinitat (Pare, Fill i Esperit Sant). A la dreta de la Verge estan Sant Josep (home de Maria), Sant Joaquim (pare de Maria), Sant Joan Bautista i Sant Esteve i d'altres sants. A la seua esquerra Jael, Judit, Santa Anna (mare de Maria), Santa Isabel (cosina de Maria), Ester i d'altres sants.
Davall està l'escut del poble, sostingut per dos ángels. L'escut actual està mal pintat d'acord amb l'antic. Originàriament, tal com es pot apreciar en alguna foto o postal anterior, l'escut de Catí estava pintat amb cinc barres roges i quatre barres grogues, es a dir, amb una barra roja més que ara i una groga menys. Pot ser sembla rar o en desacord amb l'escut oficial de les barres de la Corona d'Aragó però constatem que així era).
En la bòveda està pintat Déu sobre un trono celeste rodejat de l'arc de Sant Martí, que representa a Maria SSma, com a símbol i Mare de Misericòrdia. A la dreta de Déu un Corder Pasqual, representació de Jesucrist, sobre un llibre segellat amb set segells i rodejat de vint-i-quatre vells en acció de tribut de culte i oferint les seues corones, tal com relata Sant Joan en l'Apocalipsi.
La Verge (com Immaculada Concepció) està vestida del Sol, coronada per estels i amb la lluna per calcer. Dos angelets li col·loquen sobre el cap una corona de flors (de glòria). També està Moisés amb les taules de la llei, Aarón, Noé amb la barca, Isaïes, Jonàs amb la bal·lena i altres patriarques i profetes de l'Antic Testament, Elies amb l'espasa de foc, David amb l'arpa i en el centre Adán i Eva.
En la bòveda que està sobre el Cor està l'arcàngel Sant Miquel lluitant amb el drac de set caps, que simbolitza a Satanàs. A la ma dreta porta una torxa i a la ma esquerra la clau de l'abisme i una cadena per nugar al dragó, expulsant-lo del cel a l'infern.
Any 1745. Jabob, dormint somnia l'escala que va de la Terra al Cel (prèmer per ampliar)
Al costat esquerre de la finestra del Cor es veu a Moisès en el monte Horeb o de Sinaí, pastorejant set ovelles (el set és número màgic), contemplant admirat l'esbarzer encés de foc però sense consumir-se. Per ordre de Yahveh, Moisès es descalça de les sandàlies per no xafar la terra sagrada i a la mà porta el bastó de pastor que s'ha convertit en una serp. Moisès rep l'encàrreg d'anar a alliberar als israelites del faraó d'Egipte. (Bíblia, Èxodo-3-1-6. 9-12).
A l'altre costat, s'aprecia la representació del somni de Jacob en Bethel mencionat en la Biblia (Gènesi, 28, 11-19, una escala de nou graons que va des de la Terra al Cel en la que contínuament pugen i baixen àngels. Per damunt de tot està Yahveh, la Majestat de Déu, i dalt de tot el Cristograma de Jesucrist (JHS) (Jesus Hominum Salvator).
Inscripcions del Cor: SANTA- MATER- ISTUD- AGAS- CRUCIFIXI- FIGE- PLAGAS- CORDI- MEO- VALIDE
Cor i harmònium. En la vorera del cor hi ha set divisions amb les paraules, Sancta Mater Istud Agas Crucifixi Fice Plagas Cordi Meo Valide
Segons Mossèn Celma en el Cor fabricat de forma de mitja lluna, sobre la barandilla que té set casilles amb set varetes verticals cadascuna, serveis d'atril una àguila (avui desapareguda) fabricada d'un tronc d'un dels cipresos plantats per S. Luís Bertran en el convent de Sant Onofre de València.
En el Cor es veuen pintades les imatges de Nª Sª de la Correa, amb Santa Mònica i Santa Rita. Del Roser amb les santes Caterina de Siena i Santa Rosa de Lima. Del Carmen amb Santa Teresa de Jesús i Santa Magdalena de Pazis. De les Verges amb Santa Clara d'Asís i Santa Rosa de Viterbos i al costat de l'Òrgan, Santa Cecília, patrona de la música. Entre les pilastres aparèixen els quatre evangelistes, Sant Mateu, Sant Marc, Sant Lluc i Sant Joan i els ermitans Sant Pau i Sant Antoni i mes avall els dotze sagrats apòstols cadascun amb un text del Credo, composat per ells mateixos. Hem pogut identificar a Sant Pere, Sant Andreu, Sant Maties (que substituí a Judes Iscariote), Sant Judes Tadeo, Sant Felip, Sant Jaume (Santiago el Major), Santiago el Menor, Sant Tomàs, Sant Joan i Sant Bartolomé. No s'han pogut localitzar, pot ser per haver-se esborrat per la humitat a Sant Mateu, Simón el Cananeu, Sant Lluc i Sant Marc)
Entrada al Cor, a la porta Santa Elena, emperatriu romana, mare de l'emperador Constantí, amb la relíquia de la Verdadera Santa Creu que va trobar, Santa Isabel (Elisabet) de Portugal (princesa de la Corona d'Aragó i reina consort de Portugal, neta del Rei d'Aragó Jaume I el Conqueridor i Na Violant d'Hongria) i l'Àngel de la Guarda. En el centre, un misteri del Roser amb Nª Sª de la Correa amb Jesús en els seus braços, Santa Mònica rebent un roser i Santa Rita.
Inscripcions: VITAM- PRESTA- PVRAM- ITER- PARA- TVTVM- UD VIDETES- JESVM- SEMPER- COLLAE- TEMUR
Misteris del Roser al Cor. Del Roser amb les santes Caterina de Siena i Santa Rosa de Lima. Del Carmen amb Santa Teresa de Jesús i Santa Magdalena de Pazis. I de les Verges amb Santa Clara d'Asís i Santa Rosa de Viterbos, rebent de la Verge i de Jesús rosers, corones d'espines i de glòria i escapularis.
Davall del cor a l'esquerra de la porta d'entrada a l'hostatgeria estaven les cordes de les tres campanes de l'espadanya, una construida en 1547, l'altra pujada de l'ermita de Santa Anna, l'any 1742 i l'altra es va fer l'any 1743 amb una inscripció en llatí. Cap de les tres campanes són les dos que hi ha actualment en l'espadanya. En la guerra civil de 1936 es van fundir les campanes sent per tant les campanes actuals posteriors a la guerra. L'accès a l'espadanya és a través de la teulada de l'hostatgeria annexa a l'ermita.
Inscripcions: AVE MARIA- STELLA DEI MATER- ALMA- ATQUI- SEMPER VIRGO- FELIX- CAELI PORTA- CAELIS- NOSTRA- BONA- CVOTA- POSCE (algunes inscripcions estan incompletes).
www.catimenu.com/pinturesermita.htm