Sant Salvador de les Espases, Esparreguera (Barcelona)
El castillo de las Espases (Espadas) está situado sobre el desfiladero del Cairat, a la izquierda del río, en lo alto de una arista acantilada transversal en el Llobregat. Sin embargo, quedan tan sólo unos pocos vestigios en lo alto de la roca más alta: una pared que recorre su perfil superior y parte de una media torre o bestorre a levante. Están construidas con pequeños sillares o adoquines trabados con mortero, muy abundante en un conglomerado que se adhiere a los salientes y prominencias de la roca. Probablemente datan de los primeros tiempos del castillo, no más tarde del siglo X.
La capilla de San Salvador de las Espadas tiene una estructura que nos indica que, a pesar de levantarse en época gótica, responde a una reforma del siglo XVI. Está situada a poniente, en un lugar abrigado, y conserva en la pared de mediodía restos de una mampostería románica de grandes sillares que debe corresponder también a la obra del castillo de las Espadas y que podría datarse hacia el siglo XII. Tiene una sola nave, de bóveda baja, y el ábside cuadrangular.
El castillo fue vendido por el conde Borrell a su fiel Guillermo, de la estirpe de los Gurb-Queralt, en una fecha que debería situarse a partir de 966 y antes de 985. El conde y su esposa Letgarda vinieron también a Guillermo el castillo de Esparreguera, con el que formará un mismo señorío. En septiembre de 985, Guillem, que había acudido a la defensa de Barcelona donde su esposa fue hecha prisionera por Almanzor, dio a la sede de Vic sus castillos de las Espadas y de Esparreguera. Muerto Guillem, en 933, el obispo Arnulf con su canónica canjeó con Sendred de Gurb los castillos de las Espadas y de Esparreguera por el alodio de Sant Boi de Lluçanès. En adelante los Gurb-Queralt serían señores de las Espadas y de Esparreguera, hasta que a finales del siglo XII pervino a los Cardona, que tuvieron como feudatario a Ramon de Guardia y posteriormente a su hijo, Guillem de Claramunt. A principios del siglo XIV los castillos fueron vendidos y fueron a parar a varias manos hasta que en 1351 los adquirió el monasterio de Santa María de Montserrat, que conservó su señorío hasta 1836.
La iglesia de San Salvador no está documentada hasta el siglo XIV. Fue reformada en el siglo XVI. En 1924 fue restaurada y se volvió a restaurar en 1985. El 27 de mayo de 2024 se hundió el tejado de la ermita.
Una leyenda vincula este castillo a una batalla que habría librado el conde de Barcelona Ramon Borrell, en 1003, contra los sarracenos: para ayudar al conde, Dios envió desde el cielo una lluvia de espadas. En realidad, el toponímico de las espadas proviene por el terreno accidentado en el que se encuentra el castillo.
Traducido de
invarquit.cultura.gencat.cat/card/918
Geotopo de las discordancias progresivas de San Salvador de las Espadas
Al este del río Llobregat, alrededor de las sierras del Cairat, de las Espadas y Puig Cendrós
La sierra de Sant Salvador está situada al este de Montserrat, al otro lado del río Llobregat, por encima de La Puda. Se trata de un macizo constituido por varios tipos de rocas. En el sur predominan las pizarras, mientras que en las partes más altas aparecen las calizas y, más arriba, las areniscas y los conglomerados. Estos conglomerados y areniscas del Eoceno (Era Terciaria) están ligeramente inclinados sobre los materiales calcáreos del Muschelkalk (Triásico), existiendo una discordancia angular entre ellos. Destaca su valor geológico ya que permite ver la relación de contacto entre estos materiales (discordancia angular progresiva). También destaca por su valor didáctico y paisajístico, pues hay que tener presente que en su cresta acoge la ermita de San Salvador de las Espadas. Presenta un buen estado de conservación debido a la baja presencia antrópica, motivada por el elevado e irregular relieve que la constituye.
Debido a su proximidad a Barcelona, su espectacularidad y sus magníficos afloramientos, la zona de Montserrat y la Cordillera Prelitoral Catalana han sido estudiadas por naturalistas desde hace siglos. Llopis Lladó en 1947 indica la presencia de una discordancia progresiva en la zona de San Salvador de las Espadas. Es uno de los espacios incluidos en el Inventario de Espacios de Interés Geológico de Cataluña.
Traducido de
patrimonicultural.diba.cat/element/geotop-de-les-discorda...
El castell de les Espases és situat sobre el congost del Cairat, a l'esquerra del riu, dalt d'una aresta espadada transversal al Llobregat. Queden, però, tan sols uns pocs vestigis al capdamunt de la roca més alta: una paret que ressegueix el seu perfil superior i part d'una mitja torre o bestorre a llevant. Són construïdes amb petits carreus o llambordes travats amb morter, molt abundant en un conglomerat que s'adhereix als sortints i prominències de la roca. Probablement daten dels primers temps del castell, no més tard del segle X.
La capella de Sant Salvador de les Espases té una estructura que ens indica que, malgrat que es devia aixecar en època gòtica, respon a una reforma del segle XVI. Està situada a ponent, en un lloc a redós, i conserva en la paret de migdia restes d'un paredat romànic de grans carreus que deu correspondre també a l'obra del castell de les Espases i que es podria datar cap al segle XII. Té una sola nau, de volta baixa, i l'absis quadrangular.
El castell fou venut pel comte Borrell al seu fidel Guillem, de l'estirp dels Gurb-Queralt, en una data que s'hauria de situar a partir de 966 i abans del 985. EL comte i la seva muller Letgarda vengueren també a Guillem el castell d'Esparreguera, amb el qual formarà una mateixa senyoria. El setembre del 985, Guillem, que havia acudit a la defensa de Barcelona on la seva muller fou presonera per Almansor, donà a la seu de Vic els seus castells de les Espases i d'Esparreguera. Mort Guillem, el 933, el bisbe Arnulf amb la seva canònica bescanvià amb Sendred de Gurb els castells de les Espases i d'Esparreguera per l'alou de Sant Boi de Lluçanès. En endavant els Gurb-Queralt serien senyors de les Espases i d'Esparreguera, fins que a la fi del segle XII pervingué als Cardona, que hi tingueren com a feudatari Ramon de Guàrdia i posteriorment el seu fill, Guillem de Claramunt. Al començament del segle XIV els castells foren venuts i anaren a parar a diverses mans fins que el 1351 els adquirí el monestir de Santa Maria de Montserrat, que en conservà la senyoria fins al 1836.
L'església de Sant Salvador no és documentada fins al segle XIV. Va ser reformada al segle XVI. L'any 1924 va ser restaurada i es tornà a restaurar l'any 1985. El 27 de maig del 2024 es va enfonsar la teulada de l'ermita.
Una llegenda vincula aquest castell a una batalla que hi hauria lliurat el comte de Barcelona Ramon Borrell, l'any 1003, contra els sarraïns: per ajudar al comte, Déu va enviar des del cel una pluja d'espases. En realitat, el toponímic de les espases prové pel terreny accidentat on es troba el castell.
invarquit.cultura.gencat.cat/card/918
Geòtop de les discordances progressives de Sant Salvador de les Espases
A l'est del riu Llobregat, al voltant de les serres del Cairat, de les Espases i Puig Cendrós
El serrat de Sant Salvador està situat a l'est de Montserrat, a l'altra banda del riu Llobregat, per sobre de La Puda. És tracta d'un massís constituït per diversos tipus de roques. Al sud hi predominen les pissarres, mentre que a les parts més altes apareixen les calcàries i, més amunt, els gresos i els conglomerats. Aquests conglomerats i gresos de l'Eocè (Era Terciària) estan lleugerament inclinats sobre els materials calcaris del Muschelkalk (Triàsic), havent-hi una discordança angular entre ells. Destaca el seu valor geològic ja que permet veure la relació de contacte entre aquests materials (discordança angular progressiva).També destaca pel seu valor didàctic i paisatgístic, doncs cal tenir present que a la seva cresta acull l'ermita de Sant Salvador de les Espases. Presenta un bon estat de conservació degut a la baixa presència antròpica, motivada pel seu relleu elevat i irregular que la constitueix.
Degut a la seva proximitat a Barcelona, la seva espectacularitat i els seus magnífics afloraments, la zona de Montserrat i la Serralada Prelitoral Catalana ha estat estudiada per naturalistes des de fa segles. Llopis Lladó l'any 1947 indica la presència d'una discordança progressiva a la zona de Sant Salvador de les Espases. És un dels espais inclosos en l'Inventari d'Espais d'Interès Geològic de Catalunya.
patrimonicultural.diba.cat/element/geotop-de-les-discorda...
Sant Salvador de les Espases, Esparreguera (Barcelona)
El castillo de las Espases (Espadas) está situado sobre el desfiladero del Cairat, a la izquierda del río, en lo alto de una arista acantilada transversal en el Llobregat. Sin embargo, quedan tan sólo unos pocos vestigios en lo alto de la roca más alta: una pared que recorre su perfil superior y parte de una media torre o bestorre a levante. Están construidas con pequeños sillares o adoquines trabados con mortero, muy abundante en un conglomerado que se adhiere a los salientes y prominencias de la roca. Probablemente datan de los primeros tiempos del castillo, no más tarde del siglo X.
La capilla de San Salvador de las Espadas tiene una estructura que nos indica que, a pesar de levantarse en época gótica, responde a una reforma del siglo XVI. Está situada a poniente, en un lugar abrigado, y conserva en la pared de mediodía restos de una mampostería románica de grandes sillares que debe corresponder también a la obra del castillo de las Espadas y que podría datarse hacia el siglo XII. Tiene una sola nave, de bóveda baja, y el ábside cuadrangular.
El castillo fue vendido por el conde Borrell a su fiel Guillermo, de la estirpe de los Gurb-Queralt, en una fecha que debería situarse a partir de 966 y antes de 985. El conde y su esposa Letgarda vinieron también a Guillermo el castillo de Esparreguera, con el que formará un mismo señorío. En septiembre de 985, Guillem, que había acudido a la defensa de Barcelona donde su esposa fue hecha prisionera por Almanzor, dio a la sede de Vic sus castillos de las Espadas y de Esparreguera. Muerto Guillem, en 933, el obispo Arnulf con su canónica canjeó con Sendred de Gurb los castillos de las Espadas y de Esparreguera por el alodio de Sant Boi de Lluçanès. En adelante los Gurb-Queralt serían señores de las Espadas y de Esparreguera, hasta que a finales del siglo XII pervino a los Cardona, que tuvieron como feudatario a Ramon de Guardia y posteriormente a su hijo, Guillem de Claramunt. A principios del siglo XIV los castillos fueron vendidos y fueron a parar a varias manos hasta que en 1351 los adquirió el monasterio de Santa María de Montserrat, que conservó su señorío hasta 1836.
La iglesia de San Salvador no está documentada hasta el siglo XIV. Fue reformada en el siglo XVI. En 1924 fue restaurada y se volvió a restaurar en 1985. El 27 de mayo de 2024 se hundió el tejado de la ermita.
Una leyenda vincula este castillo a una batalla que habría librado el conde de Barcelona Ramon Borrell, en 1003, contra los sarracenos: para ayudar al conde, Dios envió desde el cielo una lluvia de espadas. En realidad, el toponímico de las espadas proviene por el terreno accidentado en el que se encuentra el castillo.
Traducido de
invarquit.cultura.gencat.cat/card/918
Geotopo de las discordancias progresivas de San Salvador de las Espadas
Al este del río Llobregat, alrededor de las sierras del Cairat, de las Espadas y Puig Cendrós
La sierra de Sant Salvador está situada al este de Montserrat, al otro lado del río Llobregat, por encima de La Puda. Se trata de un macizo constituido por varios tipos de rocas. En el sur predominan las pizarras, mientras que en las partes más altas aparecen las calizas y, más arriba, las areniscas y los conglomerados. Estos conglomerados y areniscas del Eoceno (Era Terciaria) están ligeramente inclinados sobre los materiales calcáreos del Muschelkalk (Triásico), existiendo una discordancia angular entre ellos. Destaca su valor geológico ya que permite ver la relación de contacto entre estos materiales (discordancia angular progresiva). También destaca por su valor didáctico y paisajístico, pues hay que tener presente que en su cresta acoge la ermita de San Salvador de las Espadas. Presenta un buen estado de conservación debido a la baja presencia antrópica, motivada por el elevado e irregular relieve que la constituye.
Debido a su proximidad a Barcelona, su espectacularidad y sus magníficos afloramientos, la zona de Montserrat y la Cordillera Prelitoral Catalana han sido estudiadas por naturalistas desde hace siglos. Llopis Lladó en 1947 indica la presencia de una discordancia progresiva en la zona de San Salvador de las Espadas. Es uno de los espacios incluidos en el Inventario de Espacios de Interés Geológico de Cataluña.
Traducido de
patrimonicultural.diba.cat/element/geotop-de-les-discorda...
El castell de les Espases és situat sobre el congost del Cairat, a l'esquerra del riu, dalt d'una aresta espadada transversal al Llobregat. Queden, però, tan sols uns pocs vestigis al capdamunt de la roca més alta: una paret que ressegueix el seu perfil superior i part d'una mitja torre o bestorre a llevant. Són construïdes amb petits carreus o llambordes travats amb morter, molt abundant en un conglomerat que s'adhereix als sortints i prominències de la roca. Probablement daten dels primers temps del castell, no més tard del segle X.
La capella de Sant Salvador de les Espases té una estructura que ens indica que, malgrat que es devia aixecar en època gòtica, respon a una reforma del segle XVI. Està situada a ponent, en un lloc a redós, i conserva en la paret de migdia restes d'un paredat romànic de grans carreus que deu correspondre també a l'obra del castell de les Espases i que es podria datar cap al segle XII. Té una sola nau, de volta baixa, i l'absis quadrangular.
El castell fou venut pel comte Borrell al seu fidel Guillem, de l'estirp dels Gurb-Queralt, en una data que s'hauria de situar a partir de 966 i abans del 985. EL comte i la seva muller Letgarda vengueren també a Guillem el castell d'Esparreguera, amb el qual formarà una mateixa senyoria. El setembre del 985, Guillem, que havia acudit a la defensa de Barcelona on la seva muller fou presonera per Almansor, donà a la seu de Vic els seus castells de les Espases i d'Esparreguera. Mort Guillem, el 933, el bisbe Arnulf amb la seva canònica bescanvià amb Sendred de Gurb els castells de les Espases i d'Esparreguera per l'alou de Sant Boi de Lluçanès. En endavant els Gurb-Queralt serien senyors de les Espases i d'Esparreguera, fins que a la fi del segle XII pervingué als Cardona, que hi tingueren com a feudatari Ramon de Guàrdia i posteriorment el seu fill, Guillem de Claramunt. Al començament del segle XIV els castells foren venuts i anaren a parar a diverses mans fins que el 1351 els adquirí el monestir de Santa Maria de Montserrat, que en conservà la senyoria fins al 1836.
L'església de Sant Salvador no és documentada fins al segle XIV. Va ser reformada al segle XVI. L'any 1924 va ser restaurada i es tornà a restaurar l'any 1985. El 27 de maig del 2024 es va enfonsar la teulada de l'ermita.
Una llegenda vincula aquest castell a una batalla que hi hauria lliurat el comte de Barcelona Ramon Borrell, l'any 1003, contra els sarraïns: per ajudar al comte, Déu va enviar des del cel una pluja d'espases. En realitat, el toponímic de les espases prové pel terreny accidentat on es troba el castell.
invarquit.cultura.gencat.cat/card/918
Geòtop de les discordances progressives de Sant Salvador de les Espases
A l'est del riu Llobregat, al voltant de les serres del Cairat, de les Espases i Puig Cendrós
El serrat de Sant Salvador està situat a l'est de Montserrat, a l'altra banda del riu Llobregat, per sobre de La Puda. És tracta d'un massís constituït per diversos tipus de roques. Al sud hi predominen les pissarres, mentre que a les parts més altes apareixen les calcàries i, més amunt, els gresos i els conglomerats. Aquests conglomerats i gresos de l'Eocè (Era Terciària) estan lleugerament inclinats sobre els materials calcaris del Muschelkalk (Triàsic), havent-hi una discordança angular entre ells. Destaca el seu valor geològic ja que permet veure la relació de contacte entre aquests materials (discordança angular progressiva).També destaca pel seu valor didàctic i paisatgístic, doncs cal tenir present que a la seva cresta acull l'ermita de Sant Salvador de les Espases. Presenta un bon estat de conservació degut a la baixa presència antròpica, motivada pel seu relleu elevat i irregular que la constitueix.
Degut a la seva proximitat a Barcelona, la seva espectacularitat i els seus magnífics afloraments, la zona de Montserrat i la Serralada Prelitoral Catalana ha estat estudiada per naturalistes des de fa segles. Llopis Lladó l'any 1947 indica la presència d'una discordança progressiva a la zona de Sant Salvador de les Espases. És un dels espais inclosos en l'Inventari d'Espais d'Interès Geològic de Catalunya.
patrimonicultural.diba.cat/element/geotop-de-les-discorda...