Església parroquial de Santa Maria Magdalena de Vergós Guerrejat
Església situada dalt del turó del poble, oberta a una plaça, i adossada al primitiu castell, per un costat i per l'altre, a l'antiga rectoria. L'edifici se'ns presenta de planta rectangular, d'una sola nau, capçalera plana i torre campanar. La seva coberta exterior és a doble vessant i disposa d'un ràfec de teula i maó al voltant del seu perímetre. A la façana principal hi ha la porta d'accés d'estructura amb llinda amb treball motllurat. Damunt seu es disposa escut esculpit amb un gos rampant, símbol de la família Meca. Aquesta façana principal també presenta tres òculs, dos laterals i un damunt de la porta d'accés, així com, dues finestres rectangulars emmarcades per carreus de pedra picada, una d'elles però, tapiada. L'edifici també disposa d'una torre campanar d'estructura quadrada a un costat de la façana principal, oberta amb quatre ulls d'arc de mig punt, ràfec de teula i maó al voltant del seu perímetre i coberta exterior a quatre vessants.
L'interior de l'església ens mostra la nau de quatre trams amb pilastres adossades i cornisa correguda. El cor es disposa als peus de l'església, amb una volta de creueria, destacant la decoració esculpida a la clau de volta, i que ens mostra, el dibuix d'un gos, al centre d'aquesta, i amb quatre caps sobresortits, que volten la seva estructura rodona. L'obra presenta un parament exterior de pedra calcària disposada en filades regulars, així com carreus treballats amb pedra picada.
La pica baptismal està situada al baptisteri de l'església. Consta d'un peu baix i una copa adornada amb lòbuls i una sanefa superior geomètrica. El seu interior és llis.
Actualment està pintada.
La primitiva església romànica durant el segle XI està documentada en el bisbat de Vic, però al segle XIII ja estava inclosa en el de la Seu d'Urgell. L'any 1312, Galceran Sacosta, ardiaca de la Seu d'Urgell i futur bisbe de Vic, va visitar la parròquia, que estava situada dins el deganat de la vall de Lord. Al segle XVI, va passar al bisbat de Solsona.
L'església romànica ja no existeix i la nova es va construir gràcies a l'aportació econòmica de D. Manuel Meca, senyor del lloc. Va ser beneïda el 8 d'octubre de 1720. Els senyors de Meca van fer diferents donacions a la parròquia.
Església parroquial de Santa Maria Magdalena de Vergós Guerrejat
Església situada dalt del turó del poble, oberta a una plaça, i adossada al primitiu castell, per un costat i per l'altre, a l'antiga rectoria. L'edifici se'ns presenta de planta rectangular, d'una sola nau, capçalera plana i torre campanar. La seva coberta exterior és a doble vessant i disposa d'un ràfec de teula i maó al voltant del seu perímetre. A la façana principal hi ha la porta d'accés d'estructura amb llinda amb treball motllurat. Damunt seu es disposa escut esculpit amb un gos rampant, símbol de la família Meca. Aquesta façana principal també presenta tres òculs, dos laterals i un damunt de la porta d'accés, així com, dues finestres rectangulars emmarcades per carreus de pedra picada, una d'elles però, tapiada. L'edifici també disposa d'una torre campanar d'estructura quadrada a un costat de la façana principal, oberta amb quatre ulls d'arc de mig punt, ràfec de teula i maó al voltant del seu perímetre i coberta exterior a quatre vessants.
L'interior de l'església ens mostra la nau de quatre trams amb pilastres adossades i cornisa correguda. El cor es disposa als peus de l'església, amb una volta de creueria, destacant la decoració esculpida a la clau de volta, i que ens mostra, el dibuix d'un gos, al centre d'aquesta, i amb quatre caps sobresortits, que volten la seva estructura rodona. L'obra presenta un parament exterior de pedra calcària disposada en filades regulars, així com carreus treballats amb pedra picada.
La pica baptismal està situada al baptisteri de l'església. Consta d'un peu baix i una copa adornada amb lòbuls i una sanefa superior geomètrica. El seu interior és llis.
Actualment està pintada.
La primitiva església romànica durant el segle XI està documentada en el bisbat de Vic, però al segle XIII ja estava inclosa en el de la Seu d'Urgell. L'any 1312, Galceran Sacosta, ardiaca de la Seu d'Urgell i futur bisbe de Vic, va visitar la parròquia, que estava situada dins el deganat de la vall de Lord. Al segle XVI, va passar al bisbat de Solsona.
L'església romànica ja no existeix i la nova es va construir gràcies a l'aportació econòmica de D. Manuel Meca, senyor del lloc. Va ser beneïda el 8 d'octubre de 1720. Els senyors de Meca van fer diferents donacions a la parròquia.