Castell de Miralles
Està constituït per dues parts i s'acomoda a la topografia del lloc; la part superior la forma una edificació rectangular d'uns 1.000m2 que conserva part de les parets de petits carreus. A sota d'aquesta trobem (orientada a migdia), una esplanada que queda limitada per una muralla enderrocada a l'extrem de la qual es conserva una torre quadrada pel costat de la qual s'entra al recinte. Al mur nord del castell queden restes d'espitlleres. A l'esplanada es troba l'anomenada església del castell.
L'any 960 ja és mencionat en un document del comte de Barcelona Borrell en assenyalar-lo com una de les afrontacions del castell de La Roqueta, molt important en la guerra contra Joan II, a finals de febrer de 1463, Gonzalvo de Mendoza aconsegueix que la guarnició es posi al costat de la Generalitat però el mes d'abril, caigué. Anteriorment, Galcerà de Miralles, (S.XIII) veguer del rei, es dirigí a les sots-vagueries de Manresa i Berga, anunciant la prolongació de la treva en la guerra de Jaume II contra el rei de Mallorca.
L'any 1845 ja se'l cita com totalment enderrocat. Aquest castell formava part de la línia defensiva que permeté el repoblament de la comarca cap a ponent a finals del segle X. Pertanyé als Cervelló i després a la baronia de la Llacuna. Fins a la guerra civil (1936), formava l'única agrupació de cases del municipi, doncs s'habitaren algunes dependències de la part baixa. (1842 hi havia 6 famílies)
Castell de Miralles
Està constituït per dues parts i s'acomoda a la topografia del lloc; la part superior la forma una edificació rectangular d'uns 1.000m2 que conserva part de les parets de petits carreus. A sota d'aquesta trobem (orientada a migdia), una esplanada que queda limitada per una muralla enderrocada a l'extrem de la qual es conserva una torre quadrada pel costat de la qual s'entra al recinte. Al mur nord del castell queden restes d'espitlleres. A l'esplanada es troba l'anomenada església del castell.
L'any 960 ja és mencionat en un document del comte de Barcelona Borrell en assenyalar-lo com una de les afrontacions del castell de La Roqueta, molt important en la guerra contra Joan II, a finals de febrer de 1463, Gonzalvo de Mendoza aconsegueix que la guarnició es posi al costat de la Generalitat però el mes d'abril, caigué. Anteriorment, Galcerà de Miralles, (S.XIII) veguer del rei, es dirigí a les sots-vagueries de Manresa i Berga, anunciant la prolongació de la treva en la guerra de Jaume II contra el rei de Mallorca.
L'any 1845 ja se'l cita com totalment enderrocat. Aquest castell formava part de la línia defensiva que permeté el repoblament de la comarca cap a ponent a finals del segle X. Pertanyé als Cervelló i després a la baronia de la Llacuna. Fins a la guerra civil (1936), formava l'única agrupació de cases del municipi, doncs s'habitaren algunes dependències de la part baixa. (1842 hi havia 6 famílies)