Església de Sant Martí de Maldà
L'església de Sant Martí de Maldà és un edifici situat a l'extrem sud de la vila closa més tardana, amb la façana abocada al c/ Major, allà on més s'eixampla. Forma una nau amb capelles laterals i presbiteri poligonal. Destaca principalment pel pòrtic i l'alterós campanar. L'aparell murari és de pedra polidament carreuada a la façana, campanar, cantonades i obertures, essent rústegament treballada i d'antuvi arrebossada a la resta. La coberta és de teula àrab a dues aigües que esdevé de vessants compostos a l'absis.
Destaca la portalada barroca, d'una semblança evident amb el santuari de Sant Ramon, a la Segarra. És un pòrtic a manera de façana-retaule, compost per tres cossos verticals. El cos central presenta la porta en arc de mig punt motllurada, sobre la qual s'alça una cornisa reblerta d'alts relleus vegetals i amb una gran fulla de parra al mig a tall d'escut. El cos és emmarcat per dos cossos laterals sortints, formats per dues columnes salomòniques bastides sobre un voluminós sòcol. Estan esculpides, contenen acanaladures helicoidals i una acurada decoració escultòrica en alts relleus, representant fulles de parra, raïms i algun putti. Dins de cada conjunt de dues columnes apareix una fornícula buida. Al capdamunt queden unides per un entaulament adentellat que sosté un timpà fragmentat centralment per una punta de llança.
Damunt dels tres cossos que formen el pòrtic, precedint la rosassa, apareix una fornícula buida, emmarcada per pilastres decorades a semblança del conjunt, que serven un fi entaulament adentellat i un timpà partit per una copa. Al remat de la façana, projectant l'amplada del pòrtic, apareix un frontó clàssic llis recolzat en dues mènsules avolutades que interrompen el gruixut ràfec motllurat que envolta el cos visible de la façana i campanar.
El campanar ressalta per la seva verticalitat en proporció a l'església, determinant el perfil del poble i fent-se ben visible des dels pobles veïns. És de base quadrada i cos vuitavat amb costats escairats i superposició de trams. El primer tram, d'una estereotomia molt regular, és llis i sense decoració. El segon tram és compost per vuit finestrals allargassats en arcs de mig punt emmarcats per pilastres. Al cos superior hi ha una mena de llanternó amb obertures a semblança del cos inferior, de menor mida, dividida per contraforts que arrenquen a tocar de la balustrada que circumda el pis. Aquest llanternó ve coronat per una falsa cúpula de pedra. El campanar, igual que la capçalera, resultà molt malmès a la guerra civil essent el conjunt restaurat l'any 1943 per l'arquitecte Ignacio de Villalonga.
A l'interior, molt espaiós, la nau és coberta amb volta d'aresta. Les parets de l'absis, presenten una decoració recent, amb plafons de fusta al basament i a la resta decorades amb murals molt figuratius. A la capella lateral entrant, on hi ha la pica baptismal, hi ha un mural obra de l'artista Josep Minguell.
Als contraforts de la façana posterior i laterals, i per sota l'ample ràfec que precedeix la coberta, hi ha nombroses gàrgoles destacant la figura del diable que llueix exteriorment al centre de l'absis.
L'església de Sant Martí de Maldà està documentada des del segle XI, vinculada a la parròquia de Santa Maria de Maldà i, indirectament, a la canònica de Sant Vicenç de Cardona. L'edificació del temple s'inicià el 1602, i les obres s'allargaren quasi tot el segle. Entre 1691 i 1696 s'enllestí la nau, amb les quatre últimes capelles, i el frontis, amb la portada obrada per l'escultor targarí Pau Viala. L'edifici es bastí al mateix lloc on s'alçava un edifici romànic del qual no en queda cap rastre, si bé se sap que ja prestava servei l'any 1313.
A principis del segle XVII Sant Martí de Maldà experimentà un gran creixement demogràfic, moment que coincideix amb la construcció de l'edifici, l'any 1602. L'església parroquial de Sant Martí conserva elements arquitectònics i escultòrics que la revelen com un nucli important de producció artística al llarg dels segles XVII i XVIII. Ho palesen el campanar i la façana. El primer fou projectat per l'arquitecte barceloní Josep Prat Delorta (1774-79) autor de la capella de Santa Tecla de la seu de Tarragona i col·laborador en el projecte de la Seu Nova de Lleida, i s'edificà entre 1774 i 1779 a càrrec del mestre de cases Fèlix Borràs de Guissona.
La façana és obra de l'escultor targarí Pau Viala (1694) amb qui col·labora Ramon Fabregat. Altrament, hi ha testimonis documentals de l'ornamentació escultòrica de l'edifici que aplegava obres de Francesc Puig, Lleonard de Bellpuig (1688), Joan Llobera (1624), Isidre Espinalt (1696), Francesc Bonifàs i Jaume Padró (1784). En tot cas, les obres més importants s'efectuen entre 1796 i 1798, dates que consten a la façana i el campanar.
Església de Sant Martí de Maldà
L'església de Sant Martí de Maldà és un edifici situat a l'extrem sud de la vila closa més tardana, amb la façana abocada al c/ Major, allà on més s'eixampla. Forma una nau amb capelles laterals i presbiteri poligonal. Destaca principalment pel pòrtic i l'alterós campanar. L'aparell murari és de pedra polidament carreuada a la façana, campanar, cantonades i obertures, essent rústegament treballada i d'antuvi arrebossada a la resta. La coberta és de teula àrab a dues aigües que esdevé de vessants compostos a l'absis.
Destaca la portalada barroca, d'una semblança evident amb el santuari de Sant Ramon, a la Segarra. És un pòrtic a manera de façana-retaule, compost per tres cossos verticals. El cos central presenta la porta en arc de mig punt motllurada, sobre la qual s'alça una cornisa reblerta d'alts relleus vegetals i amb una gran fulla de parra al mig a tall d'escut. El cos és emmarcat per dos cossos laterals sortints, formats per dues columnes salomòniques bastides sobre un voluminós sòcol. Estan esculpides, contenen acanaladures helicoidals i una acurada decoració escultòrica en alts relleus, representant fulles de parra, raïms i algun putti. Dins de cada conjunt de dues columnes apareix una fornícula buida. Al capdamunt queden unides per un entaulament adentellat que sosté un timpà fragmentat centralment per una punta de llança.
Damunt dels tres cossos que formen el pòrtic, precedint la rosassa, apareix una fornícula buida, emmarcada per pilastres decorades a semblança del conjunt, que serven un fi entaulament adentellat i un timpà partit per una copa. Al remat de la façana, projectant l'amplada del pòrtic, apareix un frontó clàssic llis recolzat en dues mènsules avolutades que interrompen el gruixut ràfec motllurat que envolta el cos visible de la façana i campanar.
El campanar ressalta per la seva verticalitat en proporció a l'església, determinant el perfil del poble i fent-se ben visible des dels pobles veïns. És de base quadrada i cos vuitavat amb costats escairats i superposició de trams. El primer tram, d'una estereotomia molt regular, és llis i sense decoració. El segon tram és compost per vuit finestrals allargassats en arcs de mig punt emmarcats per pilastres. Al cos superior hi ha una mena de llanternó amb obertures a semblança del cos inferior, de menor mida, dividida per contraforts que arrenquen a tocar de la balustrada que circumda el pis. Aquest llanternó ve coronat per una falsa cúpula de pedra. El campanar, igual que la capçalera, resultà molt malmès a la guerra civil essent el conjunt restaurat l'any 1943 per l'arquitecte Ignacio de Villalonga.
A l'interior, molt espaiós, la nau és coberta amb volta d'aresta. Les parets de l'absis, presenten una decoració recent, amb plafons de fusta al basament i a la resta decorades amb murals molt figuratius. A la capella lateral entrant, on hi ha la pica baptismal, hi ha un mural obra de l'artista Josep Minguell.
Als contraforts de la façana posterior i laterals, i per sota l'ample ràfec que precedeix la coberta, hi ha nombroses gàrgoles destacant la figura del diable que llueix exteriorment al centre de l'absis.
L'església de Sant Martí de Maldà està documentada des del segle XI, vinculada a la parròquia de Santa Maria de Maldà i, indirectament, a la canònica de Sant Vicenç de Cardona. L'edificació del temple s'inicià el 1602, i les obres s'allargaren quasi tot el segle. Entre 1691 i 1696 s'enllestí la nau, amb les quatre últimes capelles, i el frontis, amb la portada obrada per l'escultor targarí Pau Viala. L'edifici es bastí al mateix lloc on s'alçava un edifici romànic del qual no en queda cap rastre, si bé se sap que ja prestava servei l'any 1313.
A principis del segle XVII Sant Martí de Maldà experimentà un gran creixement demogràfic, moment que coincideix amb la construcció de l'edifici, l'any 1602. L'església parroquial de Sant Martí conserva elements arquitectònics i escultòrics que la revelen com un nucli important de producció artística al llarg dels segles XVII i XVIII. Ho palesen el campanar i la façana. El primer fou projectat per l'arquitecte barceloní Josep Prat Delorta (1774-79) autor de la capella de Santa Tecla de la seu de Tarragona i col·laborador en el projecte de la Seu Nova de Lleida, i s'edificà entre 1774 i 1779 a càrrec del mestre de cases Fèlix Borràs de Guissona.
La façana és obra de l'escultor targarí Pau Viala (1694) amb qui col·labora Ramon Fabregat. Altrament, hi ha testimonis documentals de l'ornamentació escultòrica de l'edifici que aplegava obres de Francesc Puig, Lleonard de Bellpuig (1688), Joan Llobera (1624), Isidre Espinalt (1696), Francesc Bonifàs i Jaume Padró (1784). En tot cas, les obres més importants s'efectuen entre 1796 i 1798, dates que consten a la façana i el campanar.