Església parroquial de Sant Pere, Alcanó
Aquesta església segueix les característiques de les esglésies del segle XVIII: té baixos relleus a les petxines de la cúpula i als arcs laterals de la nau central, amb motius florals, geomètrics i figures de Papes i àngels.
El portal d'entrada és prou original, amb dues columnes sobre basament i capitells que sostenen un entaulament motllurat i retranquejat. A més a més, es pot veure una columna al bell mig de l'entaulament on és recolza una representació escultòrica del Sant Jordi i el drac, entre volutes i sota un guardapols. A sobre d'aquest conjunt decoratiu s'obre una finestra rectangular.
L'església té tres naus, les laterals més baixes i estretes, amb la part corresponent al creuer ben diferenciada. La volta és d'obra, amb arc i contraforts a l'exterior, i l'absis és de planta octogonal. Actualment s'ha tret el guix a la zona baixa de les parets, restant la pedra vista.
Al seu costat dret s'alça una torre campanar de secció octogonal, amb obertures d'arc de mig punt per les campanes, i es presenta coronada per una balustrada de pedra.
La façana principal apareix rematada per una motllura i tres pinacles rectangulars.
La primera pedra fou col·locada el 23 d'agost de 1752 essent rector Don Joan Ribes i Miret (que visqué al poble durant 40 anys) i bisbe de Lleida Don Gregori Galindo. El 23 d'agost de 1752 Miquel Batista va contractar, el mestre de cases d'Alfès, Francesc Barbera per a construir 350 canes del mur del temple per un total de 245 lliures.
El 3 de febrer de 1758 el bisbe de Lleida va consagrar l'església i el cementiri vell.
En un document del notari Miquel Roig de l'any 1761 s'esmenta l'arrendament per 4 anys de les herbes del comú (que eren de l'il·lustre capítol de Lleida, senyor jurisdiccional del lloc) per a l'acabament de l'església, el campanar, adorns i embelliment.
L'any 1770 tenia els següents objectes litúrgics d'argent: 2 calzes, una custòdia, 2 portapaus i un encenser.
L'any 1936 durant la Guerra Civil, l'església fou saquejada i perdé dos magnífics retaules barrocs, tot i que es va poder salvar l'arxiu.
L'any 1989 es van dur a terme treballs de conservació de l'església entre els quals hi ha el repàs de cobertes, rejuntats, repicats, enguixats o manteniment de finestres.
invarquit.cultura.gencat.cat/card/14143
s. XVIII. D'estil barroc i amb un gran cimbori i un cloquer de torre octogonal, coronat per una barana de balustres.
La portada del temple sobresurt escultòricament flanquejada per columnes i una decoració escultòrica.
El 1936 van ser cremats els Retaules Major i el de la Verge del Roser eren d'un gran valor artístic i cultural.
www.segria.cat/arees/cultura/patrimoni-comarcal/esgl%C3%A...
Església parroquial de Sant Pere, Alcanó
Aquesta església segueix les característiques de les esglésies del segle XVIII: té baixos relleus a les petxines de la cúpula i als arcs laterals de la nau central, amb motius florals, geomètrics i figures de Papes i àngels.
El portal d'entrada és prou original, amb dues columnes sobre basament i capitells que sostenen un entaulament motllurat i retranquejat. A més a més, es pot veure una columna al bell mig de l'entaulament on és recolza una representació escultòrica del Sant Jordi i el drac, entre volutes i sota un guardapols. A sobre d'aquest conjunt decoratiu s'obre una finestra rectangular.
L'església té tres naus, les laterals més baixes i estretes, amb la part corresponent al creuer ben diferenciada. La volta és d'obra, amb arc i contraforts a l'exterior, i l'absis és de planta octogonal. Actualment s'ha tret el guix a la zona baixa de les parets, restant la pedra vista.
Al seu costat dret s'alça una torre campanar de secció octogonal, amb obertures d'arc de mig punt per les campanes, i es presenta coronada per una balustrada de pedra.
La façana principal apareix rematada per una motllura i tres pinacles rectangulars.
La primera pedra fou col·locada el 23 d'agost de 1752 essent rector Don Joan Ribes i Miret (que visqué al poble durant 40 anys) i bisbe de Lleida Don Gregori Galindo. El 23 d'agost de 1752 Miquel Batista va contractar, el mestre de cases d'Alfès, Francesc Barbera per a construir 350 canes del mur del temple per un total de 245 lliures.
El 3 de febrer de 1758 el bisbe de Lleida va consagrar l'església i el cementiri vell.
En un document del notari Miquel Roig de l'any 1761 s'esmenta l'arrendament per 4 anys de les herbes del comú (que eren de l'il·lustre capítol de Lleida, senyor jurisdiccional del lloc) per a l'acabament de l'església, el campanar, adorns i embelliment.
L'any 1770 tenia els següents objectes litúrgics d'argent: 2 calzes, una custòdia, 2 portapaus i un encenser.
L'any 1936 durant la Guerra Civil, l'església fou saquejada i perdé dos magnífics retaules barrocs, tot i que es va poder salvar l'arxiu.
L'any 1989 es van dur a terme treballs de conservació de l'església entre els quals hi ha el repàs de cobertes, rejuntats, repicats, enguixats o manteniment de finestres.
invarquit.cultura.gencat.cat/card/14143
s. XVIII. D'estil barroc i amb un gran cimbori i un cloquer de torre octogonal, coronat per una barana de balustres.
La portada del temple sobresurt escultòricament flanquejada per columnes i una decoració escultòrica.
El 1936 van ser cremats els Retaules Major i el de la Verge del Roser eren d'un gran valor artístic i cultural.
www.segria.cat/arees/cultura/patrimoni-comarcal/esgl%C3%A...