Pont romà, o Pont del Diable, Martorell
El pont, de 120 m. de longitud, creua el riu Llobregat pel congost de Martorell uns 500 m. aigües avall de la confluència amb el riu Anoia i es recolza sobre pissarres, fil·lites i pelites paleozoiques. A ambdós costats del riu Anoia afloren una sèrie de gresos vermells que semblen haver estat el material de construcció emprat per aixecar l'estructura.
Des de la seva primera construcció en època romana (c.10 aC) i fins ben entrat el segle XVIII, el Pont del Diable ha estat l'única infraestructura disponible de caràcter permanent per travessar el riu Llobregat al llarg d'un tram que s'estén des de Monistrol de Montserrat fins a la desembocadura del riu al Mediterrani. La situació estratègica del lloc es fa ben palesa actualment quan hom observa la gran quantitat d'infraestructures que hi conflueixen (carreteres, vies ferroviàries, dos gasoductes, un col·lector de salmorres).
De l'obra romana del pont, que formava part de les infraestructures de la Via Augusta que unia Roma amb Gades, només en resten els cap-pont, basaments i murs de contenció, i un arc commemoratiu. De les restes visibles es pot deduir que es tractava d'una obra sòlida d'"opus caementicium", revestida amb carreus ("opus quadratum") de gres vermell de mida mitjana i gran, alguns dels quals conserven inscripcions que s'atribueixen a les legions romanes que treballaren en l'obra. Aquests carreus, encoixinats, estaven emmarcats per un cisellat en 45º que ajuda a remarcar la conjunció dels blocs. És probable que la fonamentació de la pilastra sobre la que es recolzen els arcs gòtics, al mig del riu, correspongui també a l'obra d'època romana.
D'oest a est, el pont es compon de les següents parts: estrep oest, arc menor, pilar central, arc central, pilar est, arc elevat, estrep est, arc de triomf i plataforma d'accés
L'arc romà de triomf, ubicat al costat esquerre del riu, fou aixecat amb pedra de gres vermell del mateix tipus que el pont i amb pedra calcària, tot i que es presenta força desfigurat com a conseqüència de l'arrencament dels carreus per aprofitar-los en l'obra gòtica; sols resta dempeus l'argamassa interior de l'arc i els carreus, alguns amb motllures, que formen els sòcols. És un arc amb un sol ull i dues pilastres, que possiblement culminarien amb capitells corintis. Segons Izquierdo, l'obra original disposaria d'un total de 30 filades de carreus. El paviment de lloses que conserva, molt probablement, és l'original d'època romana. S'ha interpretat que aquest arc tindria una funció honorífica i/o de divisió territorial, sense que existeixi un consens al respecte. Entorn a aquesta qüestió, cal recordar la proposta d'identificació de Martorell amb el topònim "Ad Fines", present a les fonts escrites d'època romana.
Sobre aquests vestigis s'alçà un pont gòtic entre 1283 i 1295 sota la direcció de Bernat Selles o Sellarès, segons consta a la documentació escrita, aprofitant diversos elements del pont romà que, sembla ser, fou destruït per una riuada vers el 1143. El pont baixmedieval va ser destruït el 1939, durant la guerra civil, i reconstruït el 1962.
L'any 1984 un estudi de les inscripcions localitzades el 1965 sobre el parament del pont va permetre datar l'obra romana entre el 16-13 i el 8 aC., a la tornada de les legions Legio IIII Macedònica, la VI Víctrix, i la X Gèmina, després de les guerres càntabres i de la fundació de "Caesaraugusta". El 1994, Farreny, Mauri i Vives publiquen un estudi on suggereixen que el pont romà seria de fusta sobre pilars de pedra, el que explicaria que fos malmès pel riu durant l'Alta Edat Mitjana i que es detectin a la documentació escrita petites reparacions fetes els anys 1089, 1092 i 1143, abans de la gran destrossa de la riuada de 1283 o anterior que va motivar la gran obra gòtica visible actualment. El 1996, Galliazzo proposa que el pont original romà era de 3 arcades iguals de 16 m de llum cadascuna. Izquierdo creu també que el pont romà tindria 3 o més ulls.
Les primeres intervencions amb metodologia arqueològica realitzades sobre el monument es van iniciar l'any 1997 amb motiu del "Projecte complementari de condicionament hidràulic del riu Llobregat i rieres a l'entorn de l'Autovia del Baix Llobregat" i es van estendre durant 1998 i 1999, anys durant els quals, a part de les preceptives intervencions arqueològiques motivades per la realització de les obres d'infraestructura abans esmentades (que comportaren el drenatge del riu), es realitzaren també preses de mostres dels materials constructius, restauracions i desmuntatges d'alguns dels trams del pont, com part d'un mur de contenció de terres situat al marge esquerre del riu. Aquest tram de mur, de 2, 50x3, 40 m i relacionat també, amb la construcció dels contraforts rectangulars adossats al mur, o a un moment anterior a la construcció d'aquests, presentava una gran esquerda.
Aquests treballs han permès conèixer aspectes inèdits del pont i de la seva construcció com ara: retrobar fins a cinc fileres de carreus de l'arc de triomf que havien quedat colmatades per sediments, o localitzar una sèrie de graons romans en els estreps i varis murs de contenció i fonamentació. En general, es pot afirmar que l'obra romana i medieval del Pont del Diable es conserva força millor del que se suposava abans de començar les intervencions. Per últim, els anys 1999 i 2006 es van realitzar diferents estudis sobre els materials constructius que conformen el pont per tal de disposar d'una perspectiva tecnològica que ajudés a interpretar millor els aspectes històrico-arqueològics de la seva construcció.
Entre el material arqueològic recuperat al llarg de les intervencions, destaca la presència de 4 fragments d'àmfores romanes de producció local localitzats al farciment d'una terrassa ubicada entre el mur de contenció i el basament de l'arc de triomf. Es tracta de produccions locals: 3 fragments de Pascual 1, forma produïda a la Laietània entre el 40 aC i el canvi d'Era, i un quart fragment que podria pertànyer tant al mateix tipus com a una Dressel 2/4, produïda entre el canvi d'Era i mitjans del segle I dC. Cal destacar també la troballa d'un fragment de motllura procedent de l'arc de triomf; es tracta del fragment d'un bloc de pedra calcària grogosa amb forma de gola (cima recta).
La unanimitat actual que existeix en lamentar la desafortunada ubicació del pont en un entorn excessivament antropitzat (nusos viaris, ferroviaris i altres, que n'alteren notablement la conservació) posa de manifest que el Pont del Diable és un dels monuments romans i medievals més emblemàtics de Catalunya, tot i les destruccions, reparacions i reconstruccions que ha patit al llarg dels seus 2000 anys d'història.
Pont romà, o Pont del Diable, Martorell
El pont, de 120 m. de longitud, creua el riu Llobregat pel congost de Martorell uns 500 m. aigües avall de la confluència amb el riu Anoia i es recolza sobre pissarres, fil·lites i pelites paleozoiques. A ambdós costats del riu Anoia afloren una sèrie de gresos vermells que semblen haver estat el material de construcció emprat per aixecar l'estructura.
Des de la seva primera construcció en època romana (c.10 aC) i fins ben entrat el segle XVIII, el Pont del Diable ha estat l'única infraestructura disponible de caràcter permanent per travessar el riu Llobregat al llarg d'un tram que s'estén des de Monistrol de Montserrat fins a la desembocadura del riu al Mediterrani. La situació estratègica del lloc es fa ben palesa actualment quan hom observa la gran quantitat d'infraestructures que hi conflueixen (carreteres, vies ferroviàries, dos gasoductes, un col·lector de salmorres).
De l'obra romana del pont, que formava part de les infraestructures de la Via Augusta que unia Roma amb Gades, només en resten els cap-pont, basaments i murs de contenció, i un arc commemoratiu. De les restes visibles es pot deduir que es tractava d'una obra sòlida d'"opus caementicium", revestida amb carreus ("opus quadratum") de gres vermell de mida mitjana i gran, alguns dels quals conserven inscripcions que s'atribueixen a les legions romanes que treballaren en l'obra. Aquests carreus, encoixinats, estaven emmarcats per un cisellat en 45º que ajuda a remarcar la conjunció dels blocs. És probable que la fonamentació de la pilastra sobre la que es recolzen els arcs gòtics, al mig del riu, correspongui també a l'obra d'època romana.
D'oest a est, el pont es compon de les següents parts: estrep oest, arc menor, pilar central, arc central, pilar est, arc elevat, estrep est, arc de triomf i plataforma d'accés
L'arc romà de triomf, ubicat al costat esquerre del riu, fou aixecat amb pedra de gres vermell del mateix tipus que el pont i amb pedra calcària, tot i que es presenta força desfigurat com a conseqüència de l'arrencament dels carreus per aprofitar-los en l'obra gòtica; sols resta dempeus l'argamassa interior de l'arc i els carreus, alguns amb motllures, que formen els sòcols. És un arc amb un sol ull i dues pilastres, que possiblement culminarien amb capitells corintis. Segons Izquierdo, l'obra original disposaria d'un total de 30 filades de carreus. El paviment de lloses que conserva, molt probablement, és l'original d'època romana. S'ha interpretat que aquest arc tindria una funció honorífica i/o de divisió territorial, sense que existeixi un consens al respecte. Entorn a aquesta qüestió, cal recordar la proposta d'identificació de Martorell amb el topònim "Ad Fines", present a les fonts escrites d'època romana.
Sobre aquests vestigis s'alçà un pont gòtic entre 1283 i 1295 sota la direcció de Bernat Selles o Sellarès, segons consta a la documentació escrita, aprofitant diversos elements del pont romà que, sembla ser, fou destruït per una riuada vers el 1143. El pont baixmedieval va ser destruït el 1939, durant la guerra civil, i reconstruït el 1962.
L'any 1984 un estudi de les inscripcions localitzades el 1965 sobre el parament del pont va permetre datar l'obra romana entre el 16-13 i el 8 aC., a la tornada de les legions Legio IIII Macedònica, la VI Víctrix, i la X Gèmina, després de les guerres càntabres i de la fundació de "Caesaraugusta". El 1994, Farreny, Mauri i Vives publiquen un estudi on suggereixen que el pont romà seria de fusta sobre pilars de pedra, el que explicaria que fos malmès pel riu durant l'Alta Edat Mitjana i que es detectin a la documentació escrita petites reparacions fetes els anys 1089, 1092 i 1143, abans de la gran destrossa de la riuada de 1283 o anterior que va motivar la gran obra gòtica visible actualment. El 1996, Galliazzo proposa que el pont original romà era de 3 arcades iguals de 16 m de llum cadascuna. Izquierdo creu també que el pont romà tindria 3 o més ulls.
Les primeres intervencions amb metodologia arqueològica realitzades sobre el monument es van iniciar l'any 1997 amb motiu del "Projecte complementari de condicionament hidràulic del riu Llobregat i rieres a l'entorn de l'Autovia del Baix Llobregat" i es van estendre durant 1998 i 1999, anys durant els quals, a part de les preceptives intervencions arqueològiques motivades per la realització de les obres d'infraestructura abans esmentades (que comportaren el drenatge del riu), es realitzaren també preses de mostres dels materials constructius, restauracions i desmuntatges d'alguns dels trams del pont, com part d'un mur de contenció de terres situat al marge esquerre del riu. Aquest tram de mur, de 2, 50x3, 40 m i relacionat també, amb la construcció dels contraforts rectangulars adossats al mur, o a un moment anterior a la construcció d'aquests, presentava una gran esquerda.
Aquests treballs han permès conèixer aspectes inèdits del pont i de la seva construcció com ara: retrobar fins a cinc fileres de carreus de l'arc de triomf que havien quedat colmatades per sediments, o localitzar una sèrie de graons romans en els estreps i varis murs de contenció i fonamentació. En general, es pot afirmar que l'obra romana i medieval del Pont del Diable es conserva força millor del que se suposava abans de començar les intervencions. Per últim, els anys 1999 i 2006 es van realitzar diferents estudis sobre els materials constructius que conformen el pont per tal de disposar d'una perspectiva tecnològica que ajudés a interpretar millor els aspectes històrico-arqueològics de la seva construcció.
Entre el material arqueològic recuperat al llarg de les intervencions, destaca la presència de 4 fragments d'àmfores romanes de producció local localitzats al farciment d'una terrassa ubicada entre el mur de contenció i el basament de l'arc de triomf. Es tracta de produccions locals: 3 fragments de Pascual 1, forma produïda a la Laietània entre el 40 aC i el canvi d'Era, i un quart fragment que podria pertànyer tant al mateix tipus com a una Dressel 2/4, produïda entre el canvi d'Era i mitjans del segle I dC. Cal destacar també la troballa d'un fragment de motllura procedent de l'arc de triomf; es tracta del fragment d'un bloc de pedra calcària grogosa amb forma de gola (cima recta).
La unanimitat actual que existeix en lamentar la desafortunada ubicació del pont en un entorn excessivament antropitzat (nusos viaris, ferroviaris i altres, que n'alteren notablement la conservació) posa de manifest que el Pont del Diable és un dels monuments romans i medievals més emblemàtics de Catalunya, tot i les destruccions, reparacions i reconstruccions que ha patit al llarg dels seus 2000 anys d'història.